Ros es postul·la per a liderar el PSC Foto: Jordi Play/El Temps Àngel Ros (Lleida, Segrià, 1952) és des del 2007 paer de Lleida, on a les darreres eleccions va tornar a sortir elegit per majoria absoluta. Aquest doctor en informàtica es presenta de candidat a primer secretari del PSC amb un programa que incideix en el catalanisme i en la defensa de la innovació com a solució a la crisi
—A la presentació del vostre programa vàreu reivindicar Valentí Almirall i la seva obra Lo catalanisme (1886). Calia anar tan lluny?
—Almirall és qui formalitza els principis bàsics del catalanisme des de l’òptica d’allò que en aquella època en deien “liberal” i que equivaldria a ser de centre o centre-esquerra. Reivindico que el socialisme català participa dels principis del catalanisme polític i n’ha participat sempre. Justament hem començat a punxar quan ja no se’ns coneix per això.
—En catalanisme, el PSC podrà competir amb CiU?
—Absolutament, sí. El problema és que ara no hi competim bé, sinó que el partit ha anat agafant unes altres derives. Hem de competir amb ells, perquè ells són el catalanisme de dretes i nosaltres, el catalanisme d’esquerres o de centre-esquerra. De fet, la base del catalanisme és més d’esquerres que no de dretes i, per tant, nosaltres som més a prop dels principis del catalanisme que no CiU. El problema és que hem comès bastants errors i no hem orientat prou bé el partit, per la qual cosa competim molt malament amb CiU.
—Aquest és un problema recent, de fa deu anys o de fa vint?
—Els darrers vuit o deu anys hem anat seguint una deriva que ens ha allunyat dels principis del catalanisme, molt especialment aquests últims quatre anys.
—Dèieu a la presentació que cal portar el PSOE cap al federalisme, però Rodríguez Zapatero, que semblava el més sensibilitzat amb el federalisme, ha acabat girant-s’hi d’esquena. Encara és possible impulsar el federalisme del PSOE?
—Formalment, el PSOE s’hi manifesta. El problema és que s’ha acceptat l’estat autonòmic que, per a mi, és un model d’estat que va ser vàlid per a la transició. Una vegada consolidada la democràcia i la idea que l’estat no ha de ser centralista, l’estat autonòmic havia d’evolucionar cap a l’estat federal. És possible? És possible. Però em preocupa veure tombs neocentralitzadors. I ara això s’aguditzarà d’una manera especialment greu amb el PP al govern. Hi haurà una recentralització de l’estat, sens dubte, i un cafè per a tothom amb les comunitats autònomes.
—Vós proposeu, com a primer punt del vostre decàleg, que el PSC siga un “partit sobirà”. Això vol dir grup propi a Madrid?
—Sí, però el grup propi a Madrid és només el símbol. Partit sobirà vol dir que el PSC respon davant els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Vol dir que és el referent del catalanisme polític d’esquerres. Un dels símbols externs d’això que volem ser és tenir grup propi al Congrés i al Senat, però el fet important és que el PSC evolucioni en aquest sentit, perquè, si no, la nostra personalitat quedarà totalment diluïda. Al final, el ciutadà no sabrà què troba en nosaltres. Perdem personalitat per l’esquerra –perquè tenim fuita de vots cap al PP, molt especialment als barris, vots del món treballador– i perdem vots cap a uns altres grups –CiU, etcètera– quan s’analitza la nostra posició a Catalunya. De fet, aquestes eleccions ningú no les ha guanyades sensiblement; tot ha estat pèrdua socialista. I molta gent se n’ha anat cap a l’abstenció. És una dada que encara considero positiva, perquè no ens han girat l’esquena anant-se’n a votar un altre partit...
Llegir l'entrevista complerta a El Temps
