30
de desembre
de
2020, 11:35
Actualitzat:
12:06h
Tots els focus durant els últims dies han estat posats sobre Rosa María Seoane, advocada de l'Estat. Amb el seu pronunciament aquest dilluns, reclamant l'alliberament d'Oriol Junqueras per exercir com a eurodiputat, les converses entre el PSOE i ERC per investir Pedro Sánchez tornen a quedar desbloquejades.
D'aquesta manera, ERC aconsegueix el gest que tant reclamava per tornar a asseure's a negociar amb els socialistes, un diàleg en stand by des del passat 19 de desembre. L'Advocacia de l'Estat, que depèn del govern espanyol, ha estat l'última part a pronunciar-se sobre la sentència del TJUE.
Institució sota pressió
La tasca de l'Advocacia de l'Estat aquests últims mesos no ha estat fàcil. La prèvia del judici de l'1-O es va viure amb intensitat en aquest organisme integrat dins del Ministeri de Justícia. El nomenament de Seoane va estar influït pel canvi de color del govern espanyol i es va donar a conèixer el 5 de desembre, pocs mesos abans de l'inici del judici del procés. Seoane substituïa Edmundo Bal, rellevat del càrrec el 21 de novembre de l'any passat per discrepàncies amb la seva nova superior.
Bal era el representant de l'Advocacia que defensava la rebel·lió en al causa contra el procés, però la nova màxima dirigent de l'organisme, Consuelo Castro Rey, -nomenada per l'executiu del PSOE- va al·legar "pèrdua de confiança" a l'hora de buscar-li un relleu. Pocs dies després, Bal se sumava al projecte de Ciutadans.
Seoane, nascuda el 1972, va esdevenir així la nova advocada de l'Estat destinada a coordinar l'acusació contra el procés al Tribunal Suprem. Una causa en què la lletrada ha hagut de fer una immersió exprés, tant per l'elevat nombre d'informació com per la complexitat del cas i les acusacions. Durant el procediment, Seoane es va coordinar amb Elena Sáenz Guillén, també advocada de l'Estat.
La seva tasca a la sala segona del Suprem va anar de menys a més, molt sovint a l'ombra de la Fiscalia, i les enganxades amb Manuel Marchena van ser habituals. El seu moment més destacat va ser quan es va desmarcar del ministeri públic i va negar la violència necessària per parlar de rebel·lió.
D'Adif al Suprem
De perfil molt tècnic i un ampli coneixement de l'administració pública, el judici del procés va ser per a Seoane un dels reptes més importants de la seva carrera. Amb la confiança del PSOE sota el braç, va experimentar un gir rotund en la trajectòria personal. D'ostentar el càrrec de secretària general de l'Administració d'Infraestructures Ferroviàries (Adif), va passar a representar l'Estat en un dels judicis més importants de la història de la democràcia.
El seu accent particular es va començar a notar des del primer moment. L'escrit d'acusació -que sostenia la sedició i no la rebel·lió, com pretenia Bal- va ser el primer element que pronosticava el canvi d'estratègia de l'Advocacia de l'Estat, que ella va apuntalar durant el judici. La sentència, finalment, va anar també en aquest sentit: sedició sí, però no rebel·lió.
Seoane va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid i acumula una llarga experiència tècnica en l'àmbit de l'Advocacia de l'Estat. Del 2000 al 2003 va dirigir aquesta institució a Osca i, durant els dos anys següents, va coordinar la institució a la Comunitat de Madrid. Del 2012 al 2015 va ser subdirectora general d'assumptes consultius i contenciosos del servei jurídic, i fins el 2017 va ser l'advocada de l'Estat en cap de la comunitat autònoma de Madrid. També ha estat coordinadora de convenis i assistència jurídica amb Acuamed i a la Comissió Nacional de l'Energia.
D'aquesta manera, ERC aconsegueix el gest que tant reclamava per tornar a asseure's a negociar amb els socialistes, un diàleg en stand by des del passat 19 de desembre. L'Advocacia de l'Estat, que depèn del govern espanyol, ha estat l'última part a pronunciar-se sobre la sentència del TJUE.
Institució sota pressió
La tasca de l'Advocacia de l'Estat aquests últims mesos no ha estat fàcil. La prèvia del judici de l'1-O es va viure amb intensitat en aquest organisme integrat dins del Ministeri de Justícia. El nomenament de Seoane va estar influït pel canvi de color del govern espanyol i es va donar a conèixer el 5 de desembre, pocs mesos abans de l'inici del judici del procés. Seoane substituïa Edmundo Bal, rellevat del càrrec el 21 de novembre de l'any passat per discrepàncies amb la seva nova superior.
Bal era el representant de l'Advocacia que defensava la rebel·lió en al causa contra el procés, però la nova màxima dirigent de l'organisme, Consuelo Castro Rey, -nomenada per l'executiu del PSOE- va al·legar "pèrdua de confiança" a l'hora de buscar-li un relleu. Pocs dies després, Bal se sumava al projecte de Ciutadans.
Seoane, nascuda el 1972, va esdevenir així la nova advocada de l'Estat destinada a coordinar l'acusació contra el procés al Tribunal Suprem. Una causa en què la lletrada ha hagut de fer una immersió exprés, tant per l'elevat nombre d'informació com per la complexitat del cas i les acusacions. Durant el procediment, Seoane es va coordinar amb Elena Sáenz Guillén, també advocada de l'Estat.
La seva tasca a la sala segona del Suprem va anar de menys a més, molt sovint a l'ombra de la Fiscalia, i les enganxades amb Manuel Marchena van ser habituals. El seu moment més destacat va ser quan es va desmarcar del ministeri públic i va negar la violència necessària per parlar de rebel·lió.
D'Adif al Suprem
De perfil molt tècnic i un ampli coneixement de l'administració pública, el judici del procés va ser per a Seoane un dels reptes més importants de la seva carrera. Amb la confiança del PSOE sota el braç, va experimentar un gir rotund en la trajectòria personal. D'ostentar el càrrec de secretària general de l'Administració d'Infraestructures Ferroviàries (Adif), va passar a representar l'Estat en un dels judicis més importants de la història de la democràcia.
El seu accent particular es va començar a notar des del primer moment. L'escrit d'acusació -que sostenia la sedició i no la rebel·lió, com pretenia Bal- va ser el primer element que pronosticava el canvi d'estratègia de l'Advocacia de l'Estat, que ella va apuntalar durant el judici. La sentència, finalment, va anar també en aquest sentit: sedició sí, però no rebel·lió.
Seoane va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid i acumula una llarga experiència tècnica en l'àmbit de l'Advocacia de l'Estat. Del 2000 al 2003 va dirigir aquesta institució a Osca i, durant els dos anys següents, va coordinar la institució a la Comunitat de Madrid. Del 2012 al 2015 va ser subdirectora general d'assumptes consultius i contenciosos del servei jurídic, i fins el 2017 va ser l'advocada de l'Estat en cap de la comunitat autònoma de Madrid. També ha estat coordinadora de convenis i assistència jurídica amb Acuamed i a la Comissió Nacional de l'Energia.