El sector socialdemòcrata encapçalat per Josep Rull, Mercè Conesa i Carles Campuzano ha impulsat un manifest de cara al congrés fundacional del nou partit que ha de néixer aquest cap de setmana a partir de CDC. El document, de quinze punts, aposta per crear una eina nova que "reculli el millor de la trajectòria i l'experiència de Convergència", que tingui un programa polític que s'adreci a la majoria del país i que "articuli políticament els sectors socials per tal de consolidar una majoria sòlida i perdurable a favor de la independència". 

Aquest moviment ha de configurar-se, continuen, "sense exclusions de cap mena però sostingut principalment per les classes mitjanes". El manifest té com a objectiu promoure la discussió durant aquest cap de setmana i suposa el primer moviment públic que fa aquest sector liderat pel conseller de Territori i Sostenibilitat, l'alcaldessa de Sant Cugat i presidenta de la Diputació de Barcelona, i el número dos de CDC a Madrid. Altres persones que hi donen suport són la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, i el secretari general de Territori, Ferran Falcó.

El text constata que Catalunya ha viscut els darrers anys un "veritable moviment democràtic de base" que ha transformat la realitat política del país. "L'aspiració d'assolir la independència política a través de la construcció d'un estat, fonamentada en el principi democràtic del dret a decidir, ha estat la resposta clarament majoritària de la societat catalana davant un Estat espanyol incapaç de satisfer les ambicions d'un futur millor, més pròsper i més just per a la majoria del país, continua el document, que denuncia la "voluntat d'asfixiar, limitar i liquidar l'autogovern de Catalunya".

A això li suma "el repartiment injust dels costos d'una llarga i dura crisi econòmica, l'extensió del sentiment d'impunitat davant l'allau de casos de corrupció i l'arribada a la maduresa d'unes noves generacions de catalans més lliures i desacomplexats". Tot plegat, segons els impulsors, explica la profunditat de la transformació del país i "l'anhel de desconnexió" que hi ha a Catalunya, "no només amb l'estat espanyol sinó també amb una institucionalitat i unes formes de fer política que no respecten els valors democràtics essencials".