El foc és i serà el gran aliat. Amb la caiguda del sol, que ha vingut acompanyada d'una caiguda dels termòmetres, els concentrats han encès troncs i fulles a l'interior de bidons al sud del tall -on hi ha la cuina i els lavabos- per fer més suportable l'estància. També haurà ajudat la fideuà del sopar, amb suquet i ben calenta.
Fideuà, sopar de la primera nit al Pertús. Foto: Martí Urgell
Un grup de manifestants s'escalfa a la vora del foc Foto: Martí Urgell
Les fogueres, a part de transmissores d'uns graus extres més que necessaris, fan alhora de fanals naturals per il·luminar l'entorn. Els focus de l'escenari, i d'altres que s'han instal·lat amb el pas de les hores, també són vitals per sortejar l'absoluta foscor de la zona.
Com que l'espai -al bellmig d'una autopista de quatre carrils a banda i banda- no permet gaire invents, la majoria de gent dormirà en tendes de campanya o a l'interior dels seus vehicles. Uns pocs -avispats- han reservat habitació en hostals del poble. També n'hi ha que han aparcat el cotxe a la Jonquera per fer l'últim tram del trajecte a peu i s'han trobat sense cap altra alternativa que demanar aixopluc a altres manifestants. Això, però, no serà cap problema.
Molts manifestants dormen en tendes de campanya Foto: Martí Urgell
La generositat regna des de l'inici i aquesta nit no serà una excepció. "Al meu cotxe som tres, encara en poden venir dos", cridava una família poc abans del concert -breu- de Lluís Llach. "Per aquí igual! En el meu som només dos. Qui necessiti lloc, que ho digui", afegia un dels membres -cervessa en mà- d'una parella asseguda 15 metres més enllà.
La música i els concerts no està previst que durin fins massa tard. Demà toca aixecar-se, de nou, ben d'hora. A les 8h toca esmorzar. S'hauran complert així 24 hores d'una acció que n'ha de durar unes 72 i que, en el seu primer episodi, s'ha convertit en un "èxit absolut", segons els mateixos organitzadors. Demà més.
Moments del tall de la frontera a la Jonquera Foto: Martí Urgell
