Artut Mas, president de la Generalitat, rep l'informe del CAREC sobre el pacte fiscal, de mans de Salvador Alemany. Foto: Oriol Campuzano

El Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) va lliurar ahir al president de la Generalitat el seu informe sobre el pacte fiscal, on proposa un model inspirat en el concert econòmic i apel·la al consens per tenir més força moral a l'hora de negociar amb el govern espanyol. "La força moral per assolir els objectius plantejats pel nou model dependrà del grau de consens que sigui possible aconseguir a Catalunya", diu el document, que argumenta que la crisi no pot ser excusa per ajornar la qüestió, sinó que reforça la necessitat de dibuixar un nou model, que permetria, diuen, complir millor amb l'objectiu de dèficit. També afavoriria una major disciplina pressupostària.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha rebut de mans del CAREC l'informe sobre el pacte fiscal. Han assistit a l'acte el portaveu del Govern, Francesc Homs, la vicepresidenta, Joana Ortega, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, el d'Ocupació, Francesc Xavier Mena, i el d'Economia, Andreu Mas-Colell. Després d'una fotografia de família, on Salvador Alemany va fer entrega del document a Mas, es va celebrar una reunió a porta tancada.

El CAREC defensa que la "força moral" per assolir el pacte fiscal dependrà en primer lloc del grau de consens que sigui possible aconseguir a Catalunya, i també d ela capacitat racionalment per què és necessari aquest nou model. "Sempre que es mantinguin els continguts bàsics del pacte, s'ha d'intentar assolir el màxim consens parlamentari i social possible a Catalunya", insisteix.

Feta aquesta crida, el consell assessor considera majoritàriament que un model inspirat en el concert econòmic és "el millor sistema per assolir els objectius del pacte fiscal", tenint en compte a més que ja és una realitat a l'estructura administrativa de l'Estat.

L'informe dibuixa el model però no concreta qüestions com la quota a retornar a l'administració central. Només es limita a subratllar que el còmput d'aquesta transferència s'hauria de calcular basant-se en el cost real que suposen les càrregues i serveis imputables que l'Estat presta a Catalunya i a continuació establir un índex d'imputació. Aquest índex es podria fer partint de diferents criteris com el PIB, la renda o la població.

Això no exclou, continua l'informe, la possibilitat de negociar altres mecanismes de contribució per raons de cohesió i solidaritat, però aquestes aportacions han d'estar clarament acotades partint de criteris objectius i subjectes a revisió periòdica, sota el principi general que l'anivellament ha de ser sempre parcial i que en cap cas no ha e situar la comunitat que aporta darrere de les comunitats receptores en el rànquing de finançament per càpita.

El contingut del pacte fiscal

Segons el CAREC, el pacte fiscal hauria de suposar la recaptació i gestió de tots els tributs mitjançant una agència tributària pròpia. L'informe remarca que és important establir un mecanisme adient per traspassar a la Generalitat les competències i els mitjans actualment atribuïts a l'Agència Estatal d'Administració Tributària a Catalunya. També preveuen la possibilitat de configurar un sistema transitori mitjançant el qual l'actual Agència Tributària de Catalunya es vagi dotant de manera progressiva de la capacitat necessària per dur a terme les noves competències.

També aposten per tenir la capacitat normativa plena i la capacitat financera en funció de les competències assumides per cada nivell de govern. El CAREC reclama una relació bilateral entre l'Estat i la Generalitat per acordar el model.

Arguments pel consens i per negociar

Però a més de definir el model, el consell també dóna arguments per justificar el pacte fiscal. Segons l'informe, ha de possibilitar a la Generalitat disposar de recursos d'una manera més previsible i estable en el temps, i el Govern de Catalunya assumiria tot el risc en la gestió.

A més, destaca que la plena autonomia fiscal evita que la despesa del govern central, ja sigui via transferències o via decisions d'inversions, s'assigni als territoris partint de criteris estrictament polítics i no partint de criteris econòmics. El CAREC subratlla que ja ha quedat acreditat que fins i tot quan hi ha límits, aquests tampoc no es consideren vinculants per a l'Administració central.

El CAREC denuncia que la Generalitat respon davant de la ciutadania sobre la despesa, però també ho fa sobre el seu finançament tot i no controlar els ingressos. També es queixa que l'àmplia descentralització de la despesa envers les comunitats no ha tingut el seu correlat pel costat dels ingressos.

Instrument per sortir de la crisi

En la línia del que també defensa el Govern, el seu consell assessor reivindica el pacte fiscal com un instrument "de primer ordre" per a la reactivació econòmica, ja que es podria adequar millor el sistema fiscal a l'estructura productiva específica de l'economia del territori.

Però també hi ha raons que es podrien al·legar a Madrid. Segons el CAREC, l'autonomia fiscal "força a una major disciplina pressupostària", sent un incentiu per a l'equilibri. És un model, a més, que fomenta la responsabilització de les administracions autònomiques, ja que si fan un major esforç en favor del creixement tindran més recursos.

És més, el consell assessor subratlla que les administracions autonòmiques pateixen ara una pressió molt forta per reduir els seus nivells de dèficit públic, i tenir el pacte fiscal permetria poder complir millor, ja que la Generalitat tindria més instruments per fer-ho.

La crisi, al seu parer, no ha de ser un argument per ajornar el debat, com diu el PP, sinó que "vindria a reforçar la urgència de replantejar el sistema sota els principis tant d'una major equitat horitzontal i vertical com d'una major eficiència". El CAREC considera que aquest és precisament el moment per plantejar un pacte "que faci possible un repartiment de responsabilitats competencials més clar, que permeti disposar d'uns recursos més proporcionals a la capacitat econòmica de Catalunya mesurada a través de la renda i la riquesa generades".