Un centenar de persones es van acostar ahir al vespre al Museu d'Història de Barcelona per escoltar la presentació formal de Rocío Martínez-Sampere com a precandidata per Barcelona a les primàries del PSC. A més, i de manera virtual, va aparèixer per fer costat a la precandidata Maurizio Barruffi, cap de gabinet de l'alcaldia de Milà. Un detall important del tarannà que vol aportar Sampere tenint present l'admiració i les comparacions, difícils per altra banda, entre la pròspera capital de la Llombardia i Barcelona. Sia com sia, Sampere va vendre un PSC a la milanesa: un partit on ho conviuen el Milan i l'Inter, i a més, comparteixen camp.
 

Per això Sampere va fer una presentació sense obviar la situació del PSC, desorientat i devastat pel terratrèmol sociològic que suposa el procés sobiranista. Una desorientació que també ha patit la diputada. "El PSC està més preocupat dels que sobren que convèncer als quals falten",  va assegurar la diputada per afegir que el partit no ha de "ser més petit i estar tots d'acord, que no tenir interessos més amplis i ser més diversos". "Jo vull representar-lo des de la síntesi, perquè crec que ens fa forts, ens agrupa i aglutina a tots. Una aliança de ciutadans en el qual no estarem d'acord en tot i els interessos puguin arribar a xocar, però que compartim allò essencial".

Així doncs, i amb la crítica sota el braç, Sampere va vendre un barcelonisme postindustrial, i curiosament, molt lligat a Catalunya."No vull ni em puc abstenir del que està passant al meu país, a Catalunya. I Barcelona i Catalunya no s'entenen la una sense l'altra. Tenim un repte de futur a Catalunya i l'haurem de dirimir pensant en què proposarem", va insistir.

 

Una premissa que situa el PSC com una clau de volta de la Barcelona que un dia va governar. "Rigor, solvència i esforç", va nomenar Sampere per advertir que la seva candidatura més que free-lance és a la milanesa, perquè el PSC és un camp on poden jugar dos equips, i el camp on s'ha demostrat que això és cert és Barcelona.