Sortit d'una investidura derrotada, Feijóo ha optat per afermar el seu lideratge al PP sense deixar enemics a la dreta, aquells que potser creu que més el poden amenaçar a curt termini. El preu per preservar la seva posició és sumar-se als discursos més tronats provinents de l'espanyolisme extrem. Com els que han estat corejats aquest diumenge baixant per un passeig de Gràcia que no era precisament a vessar. Unes 50.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, 300.000 segons els organitzadors.
[noticia]263698[/noticia]
Si cada manifestació és una estètica, la d'avui a Barcelona ha convocat ressons d'Espanya rància. Crits habituals, però tots punitius, del "Puigdemont a presó!" al "No a l'amnistia!", amb referències contra els "colpistes". Curiosament, "No" ha estat un terme protagonista en molts cartells, enmig de visques a Espanya! i lemes de "Fora xarnego!" adreçats al portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián. "Espanya és una i no 51" també ha tingut seguidors. Un lema aquest que havien repetit els simpatitzants de Fuerza Nueva, partit d'extrema dreta liderat per Blas Piñar, en els moments del debat constitucional.
🔴 Els crits de "Puigdemont a prisión" ressonen al passeig de Gràcia, mentre membres de Societat Civil reparteixen banderes espanyoles
— NacióDigital (@naciodigital) October 8, 2023
Informen @carmerocasegui i @fredericesteve3 https://t.co/1ry9Roh8gl pic.twitter.com/mjogv9NYre
Potser el moment més hilarant de la manifestació d'avui ha estat quan, ja a les acaballes, ha sonat el Cant de la Senyera, himne inèdit en trobades espanyolistes. El públic ha emmudit. Potser en parts iguals per desconeixença o per desconcert, en aquells casos en què coneguessin el text de Joan Maragall. Tot plegat ha acabat de donar un aire surrealista a l'acte, que de seguida ha recuperat, amb l'himne espanyol i el Resistiré del Duo Dinàmic- aquest sí certament transversal-, algun nord musical.
Feijóo ha desfilat amb la plana major del PP, amb Isabel Díaz Ayuso molt ben rebuda pels participants, i a prop del nucli dur de Vox, que envoltava Santiago Abascal, potser amb el grupuscle més entusiasta dels presents. Cadascú tria els companys de viatge que vol i, abans de la manifestació, el president del PP mostrava despreocupació pel fet de poder ser fotografiat a tocar del líder de Vox. Ayuso no ha deixat passar el moment per col·locar el seu missatge, sempre un avís de navegants per a enemics i companys de partit: "Set vots no poden decidir el destí d'una nació".
Enfilant la investidura
El líder del PP es reunirà aquest dilluns amb el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, que està duent a terme la ronda de contactes de cara a la seva investidura. Ho farà amb els crits del passeig de Gràcia ben vius, però també circumscrits a un espai limitat, el que representa un bloc d'opinió que es cohesiona entorn d'una vindicació de càstig i repressió. 🔴 Una dona irromp amb una estelada a la manifestació espanyolista quan alguns activistes de Vox criden “Puigdemont a presó”
— NacióDigital (@naciodigital) October 8, 2023
âœï¸ Informa @carmerocasegui https://t.co/C9qenSqnso pic.twitter.com/u8TG5KQn8s
Sánchez, en canvi, apel·la a valors com reconciliació i convivència. El president espanyol, que aspira a continuar sent-ho, va sortir animat de la cimera europea i si divendres compartia taula amb el cor de la UE, dissabte ja feia un míting amb la flor-i-nata del PSOE andalús, allí on fa molts anys regnava sense discussió Felipe González, avui refractari a polítiques d'indulgència. Envoltat del socialisme meridional, el líder del PSOE ridiculitzava les proclames apocalíptiques d'una Espanya en perill d'extinció. Dimecres, Sánchez es reunirà amb ERC i divendres ho farà amb Junts, que ja ha deixat clar que no es planteja una abstenció: o donarà suport al candidat o votarà en contra.
Enfront de la imatge de Granada, la que ha projectat aquest diumenge Feijóo a Barcelona té molt d'anunci d'una etapa d'oposició. Dura, descarnada, però oposició. La presència del líder conservador a Barcelona obeeix sobretot a càlculs tacticistes i urgències diverses. Amb més temps, potser haurà d'enriquir un guió que en algun moment un dels seus diputats a Catalunya, Nacho Martín Blanco, ha volgut equiparar a l'Ortega que parlava d'"un projecte suggestiu de vida en comú". Quan es parla tant de presons i judicis pendents, la seducció sembla recular.
