
La presidenta del PP català i diputada al Parlament de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, ha entrat de ple en les travesses per encapçalar la llista dels populars al Congrés per Barcelona en les eleccions espanyoles del 20 de novembre. Segons que han afirmat fonts del PPC a l'ACN, tot està en mans Mariano Rajoy, que decidirà aquest estiu quins plans té per a la popular. Si el líder estatal del PP vol que Sánchez-Camacho sigui ministra si guanya les eleccions, el PPC té bastant clar que la seva presidenta serà qui encapçalarà la llista del 20-N. Amb tot, i a l'espera de la decisió de Rajoy, ja hi ha sectors del partit a Catalunya que creuen que seria la millor candidata i per això ja la sondegen i alguns, fins i tot li demanen directament que sigui la cap de llista per Barcelona.
Les eleccions generals ja tenen data oficial, i l'ambient preelectoral impregna ja la vida interna dels partits. Després dels resultats a l'alça que va aconseguir el PPC en els comicis al Parlament i en les municipals, ser cap de llista al congrés espanyol és tot un caramel. I ni a la direcció ni a les bases se'ls escapa, aquesta dada. Fins fa poc, dos homes es repartien el paper de favorit en les travesses de dins i fora del partit. El diputat al Congrés i històric del PPC, Jorge Fernández-Díaz, i el seu company de grup parlamentari i una de les persones de confiança de Rajoy, Jorge Moragas, han estat els dos populars que més rumorologia han acumulat en els darrers mesos i que semblen estar al capdavant del llistat de possibles caps de llista del PPC.
Però fonts de la formació expliquen que en les últimes setmanes un altre nom comença a sonar amb una certa força. Des de les passades eleccions al Parlament, la figura d'Alícia Sánchez-Camacho és indiscutible dins el PPC i la seva imatge pública s'ha potenciat notablement. El seu èxit electoral, la seva capacitat per mantenir el grup parlamentari i les diferents famílies del partit allunyats de disputes i trifulgues, i la necessitat del PPC de tenir un candidat potent per a les eleccions espanyoles, ha fet que diferents sectors mirin la líder catalana amb molt bons ulls a l'hora de triar cap de llista.
A ningú se li escapa que si el PP guanya les eleccions a l'Estat i governa, Mariano Rajoy podria comptar amb Sánchez-Camacho per formar part del seu executiu atorgant-li algun ministeri. I aquesta possibilitat també juga a favor de la seva col·locació al front de la llista. De fet, l'únic problema que el partit veuria en nomenar Sánchez-Camacho candidata estaria ubicat al grup parlamentari català. La popular manté cohesionat i lidera els 18 diputats al Parlament, evitant fissures i enfrontaments que en altres temps havien estat habituals. Si ella deixa la cambra catalana per marxar a l'espanyola, el relleu en el lideratge del grup podria trencar aquesta calma i coordinació.
Però si Rajoy té pensat que Sánchez-Camacho sigui una de les seves ministres, la seva marxa a Madrid seria igualment inevitable, ja que la líder del PPC sempre ha dit que estarà a disposició del seu partit i del paper que per ella tingui reservat el president estatal del PP. Amb això, qui té la clau per a empentar-la cap a la llista del 20-N és, precisament, Rajoy. Si el líder popular prefereix que la presidenta del PPC consolidi el partit a Catalunya i intenti seguir aprofundint en l'obtenció de quotes de poder i influència en la política catalana, la proclamació com a candidata de Sánchez-Camacho no tindria sentit per al PPC.
Per tot això, fonts del partit asseguren que entre finals d'agost i principis de setembre es produirà una trobada entre Rajoy i Sánchez-Camacho que decidirà quin és el futur de la líder del PPC. Tot i això, des del partit a Catalunya ja hi ha veus de la base i la direcció que s'han dirigit, de manera més o menys formal, a la seva presidenta per sondejar la possibilitat de que ella encapçali la llista de Barcelona. Fins i tot, en els darrers dies, Sánchez-Camacho ja comença a rebre peticions directes perquè sigui la candidata, sobretot provinents de sectors que consideren que Jorge Fernández Díaz no representa la nova imatge que el PPC pretén donar des de la renovació de la seva cúpula, i dels que veuen a Jorge Moragas un home pròxim a Rajoy però allunyat de la realitat del partit a Catalunya.