[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Ndw97ORdQlk[/youtube]
"Sòcrates va dir que és millor sofrir una injustícia que cometre-la". Aquests paraules, segons l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez, són ara més vigents que mai, ja que parlen dels seus principis, que es basen en la "no-violència". Uns principis que, tal com ha dit, ha defensat durant tota la seva vida, ja fos des de la política o des del món associatiu. 

En la seva última paraula, Sànchez s'ha adreçat directament al Tribunal Suprem per demanar-li un acte de responsabilitat. I aquest, ha dit, és el de  "no agreujar la crisi política". Ja que en aquest judici, ha recordat, s'ha parlat bàsicament de drets fonamentals i de política, i ara està a les mans del poder judicial marcar els límits d'aquests drets i, per altra banda, "resoldre allò que la classe política ha estat incapaç de resoldre". 

Segons Sànchez, durant aquests mesos s'ha pogut parlar molt de "no-violència", i també durant aquest temps ha intentat demostrar que "no hi ha idees que hagin de ser silenciades per por a un poder que amenaça drets i llibertats". La no-violència, ha dit, no és quedar-se impassiu a la "violència d'Estat", sinó "assumir les conseqüències" com va dir Sòcretes, encara que "causin dolor, però sense voler crear dolor", sinó amb respecte. 

604 dies en presó preventiva

I això, ha afirmat, és el que es va intentar traslladar l'1 d'octubre a Catalunya, així com el 20 de setembre. Uns fets que han creat una "injustícia" de la qual ell es considera directament "víctima". Sànchez ha recordat que porta 604 dies en presó preventiva i ha recordat que aquesta privació de llibertat "causa dolor", però no només a ell, sinó també als seus familiars més propers. Visiblement emocionat, també ha recordat que la societat catalana ha viscut amb dolor aquest empresonament. 

Paradoxalment, però, el dolor de la presó també ha generat grans "valors de solidaritat", amb una extremada capacitat de donar-hi la volta per part de la ciutadania i generar una societat que "ha superat el dolor amb cohesió". Per això, ha assegurat que avui a Catalunya hi ha "major confiança interpersonal que fa anys", i això alimenta una "gran cultura cívica". 

La presó, ha explicat, també li ha ensenyat moltes coses. I una d'elles és "l'enorme injustícia de l'ús i abús de la presó preventiva". Un abús, ha declarat, que és utilitzat pel ministeri fiscal per aconseguir beneficis davant d'elements provatoris "molt dèbils". Per això, adreçant-se al tribunal, ha demanat que faci cas de les instàncies internacionals que insten al seu alliberament perquè això significarà posar-se al costat de la democràcia.  

L'1-O, una jornada pacífica

Sànchez ha defensat l'1 d'octubre com una jornada històrica de no-violència. Va ser un dia, ha dit, en què milers de persones van sortir al carrer per expressar, de forma cívica, el seu "desacord polític", de protesta i, fins i tot, de "dissidència política". De fet, ha recordat, alguns ho han descrit com "el més gran acte de desobediència d'Europa". 

"En política i en democràcia no hi ha portes que es resisteixen si hi ha una gran majoria de la societat que ho vol", ha declarat. I ha afirmat que a Catalunya segur que es podrà obrir aquesta porta, que serà democràtica, i pactada amb l'estat espanyol. "Jo potser no ho podré veure", ha reconegut, però arribarà. 

Finalment, ha volgut fer un incís en la importància d'una sentència àmplia en la interpretació dels drets fonamentals, tal com ho indiquen altes instàncies internacionals. Ja que "el debat no és només el de l'autodeterminació, sinó que el problema també és el de drets i llibertats, i l'afectació de tots els drets fonamentals". Respecte dels drets polítics, ha recordat les seves limitacions com a exdiputat al Parlament de Catalunya a causa del seu processament i, fa poques setmanes, també com a diputat al Congrés dels Diputats.