Sánchez i Aragonès reprenen el fil de Pedralbes

Pere Aragonès va ser a la cuina de la Declaració de Pedralbes, segellada el desembre del 2018 per Pedro Sánchez i Quim Torra, mesos després que s'aixequés la intervenció de les institucions catalanes per l'aplicació de l'article 155 i just abans del judici al Tribunal Suprem. Aquell comunicat pactat, síntesi dels avenços feixucs de la cimera entre governs, atenia tots els equilibris en un moment d'alt voltatge: la Moncloa reconeixia l'existència d'un conflicte polític i les dues parts acceptaven cercar fórmules de resolució del plet territorial dins la "seguretat jurídica" -s'esquivava la referència a la Constitució- per satisfer les demandes de la societat catalana. Aquell acord de mínims no va tenir recorregut polític: el PSOE, incapaç de defensar la figura d'un relator que audités les converses, va sentir l'alè de la dreta i la legislatura espanyola va decaure, amb eleccions anticipades.

El compromís de Pedralbes, doncs, no va tenir concrecions en els següents mesos, però era el primer intent de progressar en el diàleg després del xoc de la tardor del 2017, liquidat amb l'empresonament de la meitat del Govern. Els recels eren mutus i el context polític no hi va ajudar. Després arribarien les sessions del judici de l'1-O i la investidura de Sánchez -amb el suport d'ERC a canvi del compromís de la taula de diàleg-, un punt de partida més sòlid per a la negociació entre governs que la pandèmia va posposar. En la reunió d'aquest dimarts a la Moncloa -el dia de Sant Pere-, Aragonès vol reprendre la relació amb Sánchez tal com va quedar congelada a Pedralbes: reconeixement del conflicte polític i diàleg sense límits, perquè la proposta catalana és l'amnistia i l'autodeterminació.

Aragonès ja ha verbalitzat la voluntat d'afermar la negociació amb l'Estat sobre les bases del reconeixement del conflicte polític. Ho va afirmar fa dues setmanes a les jornades del Cercle d'Economia, i aquesta és la seva determinació, per molt conscient que sigui dels obstacles que es trobarà. "El camí del diàleg pot ser extremadament difícil", va advertir el president de la Generalitat als empresaris després de comprovar l'aval del món econòmic als indults. Dues setmanes després. els presos gaudeixen de llibertat. És un punt de partida, però el mateix Aragonès va denunciar aquest dilluns -en el consell nacional d'ERC, saldat amb ovació a Oriol Junqueras i la resta de presos polítics republicans en el dia del seu retorn a la plena activitat del partit- que la "repressió" no ha cessat.

En el seu missatge als quadres de la formació en la vigília de la reunió a la Moncloa i també de la vista al Tribunal de Comptes, Aragonès va avançar que reclamarà al president espanyol "complir" amb l'informe del Consell d'Europa. "El full de ruta per acabar amb la repressió és complir amb el Consell d’Europa", va expressar el president de la Generalitat per situar les coordenades del diàleg que ha de començar a partir d'avui amb l'executiu de Sánchez. L'organisme europeu no només va demanar l'alliberament dels presos, també va exigir la retirada de les euroordres. Per això, Aragonès posarà sobre la taula la necessitat de trobar una solució per als exiliats, després de la concessió dels indults.

Junqueras, protagonista d'una jornada de treball a ERC carregada d'emoció, va vigoritzar el missatge del president de la Generalitat, en un discurs davant de la plana major del partit que va posar context al diàleg. "Després de la repressió, la independència és un deure", va afirmar el líder republicà, que va definir l'ofensiva del Tribunal de Comptes com un dèficit democràtic. "Tenim dret a viure sense repressió", va reblar. Unes paraules que ressonaran en la trobada de la Moncloa, perquè l'exvicepresident del Govern va animar la militància a persistir en el trajecte cap a l'estat propi, per la via del referèndum.

Aragonès ha intentat en les darreres hores consolidar un relat que fes de contrapès al del govern espanyol, que es vanta d'haver complert la seva "part" amb els indults i reclama als partits independentistes "pragmatisme" per fer propostes que encaixin en el "marc constitucional". L'homenatge als presos i la voluntat d'incloure l'exili en la carpeta de les solucions són missatges que pretenen fer evident que no hi ha renúncies de partida. De fet, el president de la Generalitat aspira a posar les bases de la negociació en la cimera amb Sánchez, sense desatendre l'agenda sectorial. De moment, però, el Govern ja té coll avall que la taula de diàleg no es reunirà aquest juliol. La represa de la mesa entre governs serà al setembre, tal com va avançar divendres NacióDigital.
Homenatge amb missatge per al govern espanyol
La reunió a la Moncloa arriba precedida de l'homenatge als polítics indultats al Palau de la Generalitat i al Parlament. El missatge va ser clar, també amb la vista posada a la trobada dels dos presidents: la resolució del conflicte passa per l'amnistia i l'exercici de l'autodeterminació. A la galeria gòtica de Palau, Aragonès es va comprometre fer-ho "inevitable" i va fer una crida a "perseverar", sota l'atenta mirada dels nou presos polítics que s'han beneficiat del perdó. "Avui no s'acaba res", va deixar clar. L'independentisme ho diu des de fa setmanes i el govern espanyol ho reconeix: els indults no són suficients, són un primer pas per començar una "nova etapa". El problema de fons és vigent i la repressió relacionada amb el procés continua ben viva per a més de 3.000 persones.

L'exemple més clar de la paradoxa del diàleg es veurà aquest mateix dimarts, quan el Tribunal de Comptes determini les fiances que hauran d'afrontar una quarantena d'antics alts càrrecs de la Generalitat. El Govern i els polítics indultats van exigir, en aquest sentit, la fi de la repressió, tant la política -que es veu en la causa pels preparatius del referèndum- com l'econòmica -que s'evidencia en la persecució per la responsabilitat comptable pel procés. L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell va manifestar ahir al Parlament el compromís dels presos indultats a treballar "més que mai" perquè les persones afectades per la repressió puguin viure "amb pau i tranquil·litat" i els exiliats puguin tornar a casa. L'acte a Palau i al Parlament va guardar, simbòlicament, un espai per a Carles Puigdemont i la resta d'independentistes a l'exili.

Al seu torn, Sánchez traslladarà a Aragonès la voluntat d'obrir una nova etapa de "concòrdia". Ha estat un dels missatges més repetits pel govern espanyol aquests últims dies per justificar l'indult, tant davant de les pròpies files socialistes com a ulls, també, del Tribunal Suprem, que analitzarà la viabilitat del perdó a instàncies de Ciutadans. El vicepresident, Jordi Puigneró, va enviar una advertència al president espanyol de cara a aquests propers mesos, en què es pretén avançar en l'agenda del diàleg: "La concòrdia és incompatible amb la repressió. Concòrdia és acceptar que votar és la via per resoldre els conflictes polítics". El Govern prioritza un referèndum acordat, però el govern espanyol no en vol ni sentir a parlar. Sánchez i Aragonès reprenen el fil de Pedralbes mentre la repressió persisteix. La posicions són molt distants.