02
de juny
de
2018, 11:05
Actualitzat:
14:41h
Pedro Sánchez ja ha pres possessió com a nou president espanyol. Ho ha fet amb una cerimònia sòbria, molt ràpida i amb la presència del seu antecessor, el popular Mariano Rajoy. La gran novetat protocolària ha estat l'absència de Bíblia i crucifix. S'ha convertit, per tant, en el primer president espanyol que ha promès el càrrec sense elements religiosos i amb la fórmula "prometo guardar i fer guardar la Constitució".
"El meu govern escoltarà Catalunya". Les paraules de Pedro Sánchez, pronunciades en una de les darreres intervencions al Congrés abans de la votació que li va permetre tombar Mariano Rajoy i accedir a la Moncloa, il·lustren el canvi de cicle polític a Espanya. Són significatives pel to, ara caldrà determinar si també responen a una voluntat ferma d'afrontar des de la política el plet català. La credibilitat de la presidència de Sánchez -la setena des de la restauració de la democràcia- passarà la prova del cotó a Catalunya. El seu ascens al poder, té algunes conseqüències.
1. Del xoc a la distensió
El frontisme practicat pel PP en els darrers temps -sintetitzat aquest divendres en el discurs del portaveu parlamentari, Rafael Hernando, acusant Sánchez de vendre's l'ànima a l'independentisme- ha fet que en la política espanyola el diàleg amb les forces sobiranistes es pagués car. El mateix Sánchez havia caigut en la trampa dels populars en el passat, alineant-se sense matisos en l'anomenat bloc constitucionalista. Per això havien fracassat els seus intents de demolir Rajoy, de la mateixa manera que tampoc havia prosperat en la tasca de bastir un discurs alternatiu al del PP, gregari com semblava del ja expresident espanyol quan es tractava d'atendre el conflicte a Catalunya. La sentència del cas Gürtel, però, ha atorgat una oportunitat d'or al líder socialista. I l'ha sabuda aprofitar, amb l'ajuda de l'independentisme, que ha estat hàbil jugant les seves cartes. La pressa del PP per forçar el debat de la moció de censura -i així fer descarrilar-la- s'ha demostrat com una estratègia errònia.
Sánchez ja ha començat a virar el missatge dirigit a Catalunya, contaminat fins ara pel llenguatge judicial. Ha deixat enrere la proposta de reforma del codi penal i les acusacions de "supremacista" i "racista" dirigides al president de la Generalitat per reconèixer Quim Torra com a interlocutor. En el terreny de joc de la dreta, el PSOE sempre havia fracassat. Ara Sánchez pot encetar l'etapa de la distensió. Dependrà de la seva convicció. L'independentisme sempre ha estat disposat a dialogar, però sense renunciar als objectius de fons. Joan Tardà li va recordar amb claredat dijous des de la tribuna del Congrés. 2. L'abast del diàleg, una incògnita
El nou president espanyol ja ha fet una primera proposta de mínims a Torra: dialogar sobre lleis socials tombades pel Tribunal Constitucional (TC). Així ho va verbalitzar dijous a l'hemicicle de la cambra baixa, conscient que aquesta era una de les primeres decisions que tenia previst prendre el Govern de la Generalitat, decidit a presentar al·legacions contra la impugnació per part del govern espanyol d'onze lleis d'alt contingut social durant el període durant el qual ha estat vigent el 155. Del discurs de Sánchez també se'n pot inferir la voluntat de desimpolsinar els 46 punts que va presentar Carles Puigdemont a la Moncloa el 23 d'abril del 2016. Aquestes demandes, que van des d'infraestructures fins a finançament de projectes concrets, eren filles de les 23 propostes que va elevar Artur Mas al dirigent del PP abans del 9-N. Situar la negociació en aquest terreny i no en la demanda del dret a decidir permetria al líder del PSOE contenir les veus més reàcies del seu partit a les concessions a l'independentisme. El PP analitzarà cada decisió i intentarà furgar en la incomoditat d'alguns barons socialistes.
Quin és el marc de diàleg que fixarà, doncs, Sánchez? Els límits, ha deixat clar fins ara, són la Constitució i l'Estatut. "Hi haurà poca profunditat en els canvis, però pitjor no ho serà", apunten veus autoritzades de l'independentisme referint-se a l'era Rajoy. Artur Mas també recordava en les últimes hores que el president espanyol no acceptarà el clam del dret a decidir i que la negociació, des de la Moncloa, es voldrà situar en la frontera marcada pel text estatuari. Tanmateix, el marge de maniobra de Sánchez encara és una incògnita. El Govern Torra, que pren possessió sense consellers presos ni exiliats, demanarà acabar amb la intervenció financera de la Generalitat com a primer pas i liquidar del tot el 155 avalat en el seu moment per Sánchez. I, de ben segur, exigirà més contrapartides pel suport a la moció de censura, algunes discretes i d'altres en veu alta, com un diàleg bilateral. Aquest diàleg s'hauria de visualitzar amb una reunió a la Moncloa. Serà el primer gest. L'independentisme espera de Sánchez més gestos per aplanar el camí del diàleg que negociació real.
3. L'estratègia judicial contra el procés, qüestionada
L'etapa de Rajoy ha estat marcada per l'absència de política. O, més ben dit, per la política feta contra Catalunya. El govern del PP va entregar la gestió del cas català a la justícia i els tribunals, alimentats per la Fiscalia -un estament jeràrquic que penja del govern espanyol-, van aplicar el màxim càstig a l'independentisme. Els empresonaments preventius, la imputació de delictes a partir d'argumentaris jurídics qüestionables i la persecució erràtica dels exiliats han portat la relació Catalunya-Espanya a un atzucac. El judici als dirigents independentistes arribarà en els pròxims mesos, però l'elecció de Sánchez -tot i no reconèixer que hi ha presos polítics- envia un missatge als aparells de l'Estat. L'estratègia judicial està qüestionada. S'espera, per exemple, un relleu a la Fiscalia general de l'Estat.
El president espanyol haurà de saber navegar en un terreny pantanós per als dirigents constitucionalistes. Necessita desescalar el conflicte i, alhora, fer-ho sense generar suspicàcies en els sectors més anquilosats del PSOE. El PP -i també Ciutadans- buxaran dia sí, dia també. Rajoy ja va provar d'erosionar el líder socialista instant-lo a respondre si ordenarà a la Fiscalia la retirada de les querelles contra la cúpula del procés o bé farà costat al dret a l'autodeterminació. Al Congrés, si ho desitja, comptarà amb el suport de Podem, crític amb la judicialització del procés i decisiu per posar en marxa la maquinària de la moció de censura. A Sánchez li calen suports parlamentaris per sobreviure cert temps a la Moncloa, partidari com és de no convocar eleccions immediates. I no sobreviurà fent política contra Catalunya. 4. El PP obre el meló de la successió i Rivera està descol·locat
L'absentisme de Rajoy en les hores decisives de la moció de censura són l'estampa més gràfica del canvi de cicle, també al PP. Els populars han convocat per dimarts una reunió del comitè executiu del partit per analitzar la situació després de perdre el poder. La derrota de Rajoy obre el debat sobre la seva successió. Després de viure dues legislatures a l'oposició i completar set anys a la Moncloa, l'expresident espanyol està més a prop de tancar una dilatada carrera política que de liderar l'oposició. Les esgarrinxades al partit seran majúscules en els pròxims mesos.
El trajecte que inicia el PP no serà plàcid per diverses raons: s'albiren duels ferotges pel lideratge quan el partit s'hauria de concentrar en les municipals i autonòmiques del 2019 -amb governs que poden ballar com el de la Comunitat de Madrid- i el calendari judicial ve carregat. Del cas Gürtel encara n'hi ha pendent una altra macrojudici, que podria laminar encara més la imatge dels populars. La situació de Ciutadans no és millor. Dopat a les enquestes, la força d'Albert Rivera s'ha desinflat en un temps rècord. Sense aliats al Congrés, Rivera és avui un dirigent descol·locat, erràtica com ha estat la seva estratègia. La Moncloa li queda molt lluny.
5. Sánchez guanya la batalla, també al PSOE
Avui, més que mai, retronen les paraules més recordades de Miquel Iceta sobre el nou president espanyol: "Pedro, líbranos de Rajoy y del PP". Sánchez ha ressucitat més d'un cop abans d'arribar a la Moncloa. El 2014 es va convertir en el candidat de l'aparell del partit per liderar el PSOE, superant Eduardo Madina i José Antonio Pérez Tapias. Va vèncer reticències internes i va arribar a aspirar a la presidència -amb el suport de Ciutadans-, però va errar el tret. La vella guàrdia el va sentenciar després de la campanya del "no és no" a Rajoy. En la seva dimissió se'n va escriure l'epitafi, però va tornar. Contra tot pronòstic es va imposar en les primàries socalistes i va esperar el moment. Ha fet viratges, alguns desorientadors -com el discurs envers Catalunya-, però ha assolit el seu primer objectiu. Aquest divendres el rei Felip VI ja ha signat el decret del seu nomenament.
Sánchez no ha dissipat els dubtes al PSOE -continua sumant detractors al partit-, però ningú li pot discutir el lideratge ara que ha arribat a la Moncloa. Susana Díaz, la seva gran rival, és avui una figura derrotada. El secretari general ha recuperat el poder per al socialisme. I, des del poder, és més fàcil controlar el partit.
"El meu govern escoltarà Catalunya". Les paraules de Pedro Sánchez, pronunciades en una de les darreres intervencions al Congrés abans de la votació que li va permetre tombar Mariano Rajoy i accedir a la Moncloa, il·lustren el canvi de cicle polític a Espanya. Són significatives pel to, ara caldrà determinar si també responen a una voluntat ferma d'afrontar des de la política el plet català. La credibilitat de la presidència de Sánchez -la setena des de la restauració de la democràcia- passarà la prova del cotó a Catalunya. El seu ascens al poder, té algunes conseqüències.
1. Del xoc a la distensió
El frontisme practicat pel PP en els darrers temps -sintetitzat aquest divendres en el discurs del portaveu parlamentari, Rafael Hernando, acusant Sánchez de vendre's l'ànima a l'independentisme- ha fet que en la política espanyola el diàleg amb les forces sobiranistes es pagués car. El mateix Sánchez havia caigut en la trampa dels populars en el passat, alineant-se sense matisos en l'anomenat bloc constitucionalista. Per això havien fracassat els seus intents de demolir Rajoy, de la mateixa manera que tampoc havia prosperat en la tasca de bastir un discurs alternatiu al del PP, gregari com semblava del ja expresident espanyol quan es tractava d'atendre el conflicte a Catalunya. La sentència del cas Gürtel, però, ha atorgat una oportunitat d'or al líder socialista. I l'ha sabuda aprofitar, amb l'ajuda de l'independentisme, que ha estat hàbil jugant les seves cartes. La pressa del PP per forçar el debat de la moció de censura -i així fer descarrilar-la- s'ha demostrat com una estratègia errònia.
Sánchez ja ha començat a virar el missatge dirigit a Catalunya, contaminat fins ara pel llenguatge judicial
Sánchez ja ha començat a virar el missatge dirigit a Catalunya, contaminat fins ara pel llenguatge judicial. Ha deixat enrere la proposta de reforma del codi penal i les acusacions de "supremacista" i "racista" dirigides al president de la Generalitat per reconèixer Quim Torra com a interlocutor. En el terreny de joc de la dreta, el PSOE sempre havia fracassat. Ara Sánchez pot encetar l'etapa de la distensió. Dependrà de la seva convicció. L'independentisme sempre ha estat disposat a dialogar, però sense renunciar als objectius de fons. Joan Tardà li va recordar amb claredat dijous des de la tribuna del Congrés.
El nou president espanyol ja ha fet una primera proposta de mínims a Torra: dialogar sobre lleis socials tombades pel Tribunal Constitucional (TC). Així ho va verbalitzar dijous a l'hemicicle de la cambra baixa, conscient que aquesta era una de les primeres decisions que tenia previst prendre el Govern de la Generalitat, decidit a presentar al·legacions contra la impugnació per part del govern espanyol d'onze lleis d'alt contingut social durant el període durant el qual ha estat vigent el 155. Del discurs de Sánchez també se'n pot inferir la voluntat de desimpolsinar els 46 punts que va presentar Carles Puigdemont a la Moncloa el 23 d'abril del 2016. Aquestes demandes, que van des d'infraestructures fins a finançament de projectes concrets, eren filles de les 23 propostes que va elevar Artur Mas al dirigent del PP abans del 9-N. Situar la negociació en aquest terreny i no en la demanda del dret a decidir permetria al líder del PSOE contenir les veus més reàcies del seu partit a les concessions a l'independentisme. El PP analitzarà cada decisió i intentarà furgar en la incomoditat d'alguns barons socialistes.
El Govern Torra demanarà acabar amb la intervenció financera de la Generalitat com a primer pas
Quin és el marc de diàleg que fixarà, doncs, Sánchez? Els límits, ha deixat clar fins ara, són la Constitució i l'Estatut. "Hi haurà poca profunditat en els canvis, però pitjor no ho serà", apunten veus autoritzades de l'independentisme referint-se a l'era Rajoy. Artur Mas també recordava en les últimes hores que el president espanyol no acceptarà el clam del dret a decidir i que la negociació, des de la Moncloa, es voldrà situar en la frontera marcada pel text estatuari. Tanmateix, el marge de maniobra de Sánchez encara és una incògnita. El Govern Torra, que pren possessió sense consellers presos ni exiliats, demanarà acabar amb la intervenció financera de la Generalitat com a primer pas i liquidar del tot el 155 avalat en el seu moment per Sánchez. I, de ben segur, exigirà més contrapartides pel suport a la moció de censura, algunes discretes i d'altres en veu alta, com un diàleg bilateral. Aquest diàleg s'hauria de visualitzar amb una reunió a la Moncloa. Serà el primer gest. L'independentisme espera de Sánchez més gestos per aplanar el camí del diàleg que negociació real.
3. L'estratègia judicial contra el procés, qüestionada
L'etapa de Rajoy ha estat marcada per l'absència de política. O, més ben dit, per la política feta contra Catalunya. El govern del PP va entregar la gestió del cas català a la justícia i els tribunals, alimentats per la Fiscalia -un estament jeràrquic que penja del govern espanyol-, van aplicar el màxim càstig a l'independentisme. Els empresonaments preventius, la imputació de delictes a partir d'argumentaris jurídics qüestionables i la persecució erràtica dels exiliats han portat la relació Catalunya-Espanya a un atzucac. El judici als dirigents independentistes arribarà en els pròxims mesos, però l'elecció de Sánchez -tot i no reconèixer que hi ha presos polítics- envia un missatge als aparells de l'Estat. L'estratègia judicial està qüestionada. S'espera, per exemple, un relleu a la Fiscalia general de l'Estat.
A Sánchez li calen suports parlamentaris per sobreviure; i no sobreviurà fent política contra Catalunya
El president espanyol haurà de saber navegar en un terreny pantanós per als dirigents constitucionalistes. Necessita desescalar el conflicte i, alhora, fer-ho sense generar suspicàcies en els sectors més anquilosats del PSOE. El PP -i també Ciutadans- buxaran dia sí, dia també. Rajoy ja va provar d'erosionar el líder socialista instant-lo a respondre si ordenarà a la Fiscalia la retirada de les querelles contra la cúpula del procés o bé farà costat al dret a l'autodeterminació. Al Congrés, si ho desitja, comptarà amb el suport de Podem, crític amb la judicialització del procés i decisiu per posar en marxa la maquinària de la moció de censura. A Sánchez li calen suports parlamentaris per sobreviure cert temps a la Moncloa, partidari com és de no convocar eleccions immediates. I no sobreviurà fent política contra Catalunya.
L'absentisme de Rajoy en les hores decisives de la moció de censura són l'estampa més gràfica del canvi de cicle, també al PP. Els populars han convocat per dimarts una reunió del comitè executiu del partit per analitzar la situació després de perdre el poder. La derrota de Rajoy obre el debat sobre la seva successió. Després de viure dues legislatures a l'oposició i completar set anys a la Moncloa, l'expresident espanyol està més a prop de tancar una dilatada carrera política que de liderar l'oposició. Les esgarrinxades al partit seran majúscules en els pròxims mesos.
Rajoy està més a prop de tancar una dilatada carrera política que de liderar l'oposició; les esgarrinxades al partit seran majúscules en els pròxims mesos
El trajecte que inicia el PP no serà plàcid per diverses raons: s'albiren duels ferotges pel lideratge quan el partit s'hauria de concentrar en les municipals i autonòmiques del 2019 -amb governs que poden ballar com el de la Comunitat de Madrid- i el calendari judicial ve carregat. Del cas Gürtel encara n'hi ha pendent una altra macrojudici, que podria laminar encara més la imatge dels populars. La situació de Ciutadans no és millor. Dopat a les enquestes, la força d'Albert Rivera s'ha desinflat en un temps rècord. Sense aliats al Congrés, Rivera és avui un dirigent descol·locat, erràtica com ha estat la seva estratègia. La Moncloa li queda molt lluny.
5. Sánchez guanya la batalla, també al PSOE
Avui, més que mai, retronen les paraules més recordades de Miquel Iceta sobre el nou president espanyol: "Pedro, líbranos de Rajoy y del PP". Sánchez ha ressucitat més d'un cop abans d'arribar a la Moncloa. El 2014 es va convertir en el candidat de l'aparell del partit per liderar el PSOE, superant Eduardo Madina i José Antonio Pérez Tapias. Va vèncer reticències internes i va arribar a aspirar a la presidència -amb el suport de Ciutadans-, però va errar el tret. La vella guàrdia el va sentenciar després de la campanya del "no és no" a Rajoy. En la seva dimissió se'n va escriure l'epitafi, però va tornar. Contra tot pronòstic es va imposar en les primàries socalistes i va esperar el moment. Ha fet viratges, alguns desorientadors -com el discurs envers Catalunya-, però ha assolit el seu primer objectiu. Aquest divendres el rei Felip VI ja ha signat el decret del seu nomenament.
Sánchez no ha dissipat els dubtes al PSOE -continua sumant detractors al partit-, però ningú li pot discutir el lideratge ara que ha arribat a la Moncloa. Susana Díaz, la seva gran rival, és avui una figura derrotada. El secretari general ha recuperat el poder per al socialisme. I, des del poder, és més fàcil controlar el partit.