Els temps d’incertesa també poden ser d’audàcia. L’ha demostrada el president espanyol, Pedro Sánchez, amb la seva decisió de volar a Pequín per entrevistar-se amb el líder xinès, Xi Jinping, en plena guerra aranzelària llançada per l’administració Trump. Un moviment que els experts en les relacions Espanya-Xina consideren "intel·ligent". L’acadèmic Pedro Nueno també ha subratllat l’encert de l’operació i que Espanya i Catalunya són, per la Xina, la millor entrada a Europa.

Amb el seu viatge, i el que el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ha fet als Estats Units per trobar-se amb el secretari del Tresor, Sánchez juga una partida complexa i potser arriscada, però que situa Espanya en una posició de protagonisme internacional i que el fa també guanyar posicions en política interna.  

D’acord amb Von der Leyen…

En la seva estada a Pequín, la primera d’un líder europeu des de l’esclat de la guerra comercial, Sánchez va insistir en què Espanya "defensa els mateixos principis, valors i interessos que la Unió Europea". El president espanyol no ha anat a Pequín per lliure. La visita estava programada i l’ha fet d’acord amb la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, que viatjarà al gegant asiàtic aquest estiu junt amb el president del Consell Europeu, António Costa. Sánchez ha estat la punta de llança de Brussel·les. 

...Però emulant Macron 

Alhora, sembla que Sánchez vol aprofitar el mapa internacional canviant per guanyar espai per la seva política exterior. La crisi en el Pacte Atlàntic és també una oportunitat per reestructurar la correlació de forces global i Madrid no vol perdre pistonada. El líder del PSOE engegaria així una mena de macronisme, tot i que amb menys hard power (sense el potencial de la diplomàcia francesa ni la seva autonomia nuclear). Macron ha escenificat certa autonomia estratègica davant un conflicte com l’ucraïnès. Sánchez ja va demostrar voluntat d’incidència al mostrar una tonalitat baixa en la nova aposta de la UE per incrementar la inversió en defensa.

Intentar preservar l’ordre multilateral

El president espanyol es mou bé en un escenari dominat per una gran paradoxa: mentre els Estats Units, campions fins ara de l’ordre liberal sorgit de la fi de la Guerra Freda, es repleguen en l’aïllacionisme amb un rebrot expansionista, la Xina vol emergir com a advocada del multilateralisme. Des de Pequín, Xi -que és també secretari general del Partit Comunista Xinès- i Sánchez han pregonat en favor d’un ordre internacional de lliure comerç i basat en "regles". 

El dèficit comercial, objectiu del viatge

El líder del PSOE ha assegurat que té els mateixos interessos que la UE. Podria afegir que, a més, en té alguns altres. La distància en l’intercanvi comercial és evident (importacions xineses per valor de 45.000 milions versus exportacions a la Xina per 7.400). En el cas del Vietnam, l’altra estació del periple asiàtic, també mostra enorme desequilibri: l’any passat, Espanya va importar de Hanoi per valor de 5.200 milions d’euros i tan sols va exportar per 530. 

De moment, Sánchez ha tornat de la Xina amb set acords comercials. Important la producció del porc, primera exportació agroalimentària a la Xina: s’amplien els subproductes autoritzats, que era una de les reivindicacions històriques del sector. Per primer cop, s’obre la porta a l’exportació de cireres i es flexibilitzaran les exportacions de productes sanitaris i farmacèutics, que en anteriors visites de Sánchez ja havien estat sobre la taula. Són resultats concrets i tangibles del viatge.   

Tastant les aigües trumpianes abans que Meloni 

Immediatament després de tornar de Pequín, Sánchez va enviar Carlos Cuerpo a entrevistar-se amb el secretari del Tresor de Trump, Scott Bessent. Una trobada en què el nord-americà -que havia avisat Espanya que acostar-se a la Xina era posar-se un ganivet al coll- no va estar gaire per floritures, insistint en la necessitat d’incrementar la despesa militar i acabar amb l’anomenada taxa Google. Si la Moncloa volia tastar la temperatura amb Washington, tot i la fredor i el to exigent de Bessent, possiblement el resultat del viatge llampec de Cuerpo hagi estat positiu.

El titular d’Economia va defensar fermament l’impost digital i va refermar el compromís d’avançar al màxim amb el 2% del PIB en defensa. Malgrat tot, l’encontre va ser cordial dins dels cànons del que és l’Administració Trump. El viatge es va produir poques hores abans que la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, aterrés a Washington, en una altra maniobra que pretén ser també ambiciosa. 

Guanyar també en el front intern

El viatge asiàtic de Sánchez també ha servit per deixar desubicat Alberto Núñez Feijóo. El líder del PP ha criticar la visita pel que ha considerat de manca d’informació sobre elss eus objectius, mentre ha apuntat que l’Administració trump podria considerar el viatge una provocació. L’estil d’oposició agressiva forçada de Feijóo no ha tingut tampoc recorregut en aquesta ocasió. De fet, ni tan sols Bessent va fer cap crítica al viatge en la trobada amb Cuerpo, mentre que sí que es va interessar per com podien evolucionar les relacions de la UE amb Pequín. Sembla que aquesta setmana, Sánchez ha tornat a fer un triple, en aquest cas Pequín-Washington-Madrid.