El president espanyol, Pedro Sánchez, ha visitat la Xina i el Vietnam en plena guerra aranzelària engegada per Donald Trump. Sánchez ha estat el primer líder d’un estat de la Unió Europa en aterrar a Pequín. Des d’allà, al costat de Xi Jinping, ha reclamat una sortida dialogada a l’actual xoc comercial i ha defensat un comerç internacional basat en "regles clares". També el Govern s’ha activat per fer front als riscos comercials. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar aquest dilluns la mobilització de 1.500 milions per fer costat al teixit productiu que pot estar amenaçat.
Aquest divendres, després d’una trobada dels quatre motors d’Europa a Milà, Illa ha refermat l’aposta per un lliure comerç sense amenaces. La relació amb la Xina serà un dels elements estratègics de la resposta europea a l’actual crisi comercial. Una relació fins ara caracteritzada pel desequilibri i que també pot presentar alguns riscos. Per esbrinar què hi tenim a guanyar amb el gegant asiàtic hem preguntat a dos especialistes: Josep Lladós, professor de la UOC expert en economia internacional; i el sinòleg Xulio Ríos, assessor de l’Observatori Polític de la Xina.
Josep Lladós (UOC): "Sánchez ha fet un moviment intel·ligent
Per a Lladós, la decisió de Sánchez de visitar Pequín just aquest moment és un "moviment intel·ligent". "Demostra que hi ha altres maneres de respondre als aranzels de Trump que no són contestar de la mateixa forma. És molt més assenyat que alimentar la tensió", assegura. L’objectiu del viatge té molt d’estratègic, segons el professor de la UOC: es tracta d’explorar les oportunitats de reforçar els lligams amb la Xina sense que això impliqui llançar-s’hi de braços.
Recorda, a banda, que hi ha un fort desequilibri comercial entre Espanya i el gegant asiàtic, però que hi ha un ampli camp on es pot avençar: en serveis i flux d’inversions. "La Xina està canviant, ja no és un país on es fan els ensamblatges i les darreres fases de la cadena productiva. Es vol cobrir tota la cadena de producció, i tant Espanya com Catalunya tenen aquí camp per córrer. Sobretot en serveis, com el màrqueting, el disseny, la consultoria o el software", remarca.
Lladós considera que la Xina s’anirà terciaritzant i això ofereix moltes oportunitats: "Pensem que no estem parlant només de la Xina sinó de tota la fàbrica Àsia, que és un sistema molt integrat. En aquest sentit, la visita al Vietnam també és important perquè fins ara s’hi ha invertit molt poc".
Xulio Ríos: "No és una guerra comercial, sinó integral"
També Ríos subratlla l’oportunitat del moment: "Espanya ofereix complementarietat per una Xina clau en l’actual revolució tecnològica, en digitalització, en robòtica, en automoció". Relativitza els temors que pugui tenir la UE d’aprofundir en les relacions amb el gegant asiàtic, i assegura que Europa no es pot permetre dos fronts oberts de guerra comercial d’aquesta magnitud.
Per aquest sinòleg, la clau de l’actual escenari només és una: "Els Estats Units han fixat la Xina com el gran objectiu. Si no li tallen les ales en els propers cinc anys, es produirà un gir en l’hegemonia mundial. Per això aquesta no és una guerra comercial sinó integral, en tots els fronts: el tecnològic, l’industrial i el militar. D’aquí la pressió per incrementar les partides de defensa i disciplinar els aliats". Recorda un moment important d’aquesta política, quan l’aleshores vicepresident nord-americà Mike Pence va fer un discurs davant l’Institut Hudson assenyalant explícitament la Xina com l’enemic a abatre. Era l’octubre del 2018.
Ríos es mostra escèptic sobre l’èxit que pugui tenir l’estratègia trumpiana: "Ja no els va anar bé l’anterior guerra comercial. I en aquests moments, el país asiàtic està en condicions de produir i vendre la seva producció en qualsevol lloc del món. És en aquest context que es produeix la visita de Sánchez". Lladós destaca igualment com interessos econòmics i geopolítics s’apleguen en aquest cas: "Un apropament polític també servirà per protegir les empreses espanyoles a la Xina".
Aquest divendres, Xi Jinping ha assegurat que no tenen por a una guerra comercial amb Washington. Per a Ríos, la Xina contempla aquesta situació com una gran oportunitat: “Ara el dolent és Trump i, quina paradoxa, Pequín emergeix com el garant de l’ordre multilateral”.
Una relació desigual
La carcaterística principal de les relacions comercials entre Espanya i la Xina és el fort desequilibri en favor del país asiàtic. L'any 2024, segons dades de la Fundació Consell Espanya-Xina, les importacions espanyoles van sumar 20.746 milions d'euros. Les exportacions a la Xina van ser per 7.467 milions. I malgrat la rellevància econòmica xinesa, la inversió a Espanya el 2023 va ser de 131 milions d'euros (per 91 milions d'inversió espanyola).
L'històric de les invesrions xineses a l'Estat les mostra, entre el 1993 i el 2023, molt focalitzades a la Comunitat de Madrid (4.779 milions enfront els 389 a Catalunya). Però en els darrers cinc anys ha crescut: la inversió ha assolit els 1.279 milions d’euros, amb la creació de més de 2.300 nous llocs de treball, segons dades d’Acció. Actualment hi ha 200 filials d’empreses xineses establertes a Catalunya. Les exportacions catalanes van sumar 1.829 milions d’euros el 2024. Més de 1.250 empreses catalanes exporten de manera regular al mercat xinès i més de 280 companyies del país tenen presència al gegant asiàtic.
