Pocs catalans coneixen millor la Xina que Pedro Nueno, que hi va fundar la China Europe International Business School (CEIBS), una institució referencial en la direcció empresarial a l’Àsia. Professor emèrit del departament d’Iniciativa Emprenedora de l’IESE, és arquitecte tècnic, enginyer industrial i doctor en Administració d’Empreses per la Universitat de Harvard.

Nueno ens rep a la seu de l’IESE a Barcelona i, fervent defensor de la internacionalització de l’economia, no oculta la seva sorpresa -que en algun moment frega la indignació- per la deriva de la política comercial de l’administració Trump, que no dubta a qualificar de "barbaritat". L’any 2014, el govern xinès li va atorgar l’Outstanding Contribution Award, una de les majors distincions a un ciutadà estranger. 

Vostè és una de les persones que coneix més la Xina. 
Bé, a mi se'm va acudir la idea de crear una escola de direcció d'empreses allà. I ho vaig fer fa uns 25 anys. N’havia creat una a l'Argentina, que va funcionar molt bé, una altra a Colòmbia, una a Eslovènia amb Peter Drucker, que en aquell moment era el millor pensador del sector. I després vaig pensar en la idea de la Xina, quan vaig veure el creixement que tenia. 

Aquest projecte va ser pioner.
Sí, va ser un projecte meu. No hi havia cap escola d’aquest tipus, allà. Ho vaig plantejar aquí, a l'IESE, però no ho veien. Tampoc els meus col·legues de Harvard. Doncs m’hi vaig llançar. Vaig començar amb un màster a Pequín, com el que vaig desenvolupar aquí els caps de setmana, un màster executiu. És a dir, per gent que ja tenia 30 anys o més i que ja treballaven en empreses. Vaig vincular-hi els ambaixadors d’Espanya, França i la Unió Europea. Els tres es van entusiasmar amb la idea i em van ajudar, però em van aconsellar que establís el projecte a Xangai, una ciutat més oberta i industrial. Em van introduir amb l'alcalde de la ciutat i em va regalar 80 hectàrees de terreny per fer l'escola.

No està malament. Ho va finançar l’Ajuntament de Xangai?
La meitat el govern de Xangai, i la meitat la Unió Europea. Inicialment, la UE em va donar 250.000 euros, una petita part del que m’havien donat els xinesos. Però amb això vaig contractar l’arquitecte Ieoh Ming Pei, el que va fer la piràmide del Louvre, i ell va dissenyar el campus. Jo anava amb un monstre de maqueta de Xangai a Hong Kong, on hi havia les oficines de moltes companyies europees i americanes que volien establir-se a la Xina.

Va anar seduint moltes voluntats. 
La gent es va entusiasmar amb el projecte, que s’ha consolidat perfectament. I vam obrir un campus a Pequín i un altre a Shenzhen, al sud, que fa només dotze anys era un poblet. Ara és una ciutat amb 20 milions de persones i té les empreses més tecnològiques de la Xina. 

Creu que Donald Trump està improvisant cada dia o que té un pla estratègic?
No crec que tingui un pla. He viscut als Estats Units. Vaig fer allí el doctorat, a Harvard, i vaig viure-hi tres anys. Després hi he anat molt sovint. Tinc molt bona relació amb la comunitat de Harvard i hem fet coses des de l'IESE que requereixen que hi viatgi. Estic en consells d'empreses que estan molt ben situades als Estats Units. Si fa quatre o cinc anys m’haguessin dit que viuríem una situació així, amb un president que diu que els Estats Units no pot mantenir bones relacions amb la Xina, ho hagués considerat inconcebible. A moltes empreses europees i americanes els ha anat molt bé a la Xina. 

Veu una administració nord-americana sense un pla, doncs?
Un pla elaborat, amb uns objectius estratègics marcats, no. La Xina és la segona potència del món. Com pots prohibir el comerç amb ella? No hi ha hagut cap fet violent relacionat amb la Xina, que vol la pau. 

Ha conegut els principals líders xinesos.
Sí. Miri, li explicaré una cosa: la filla de l’anterior president, Hu Jintao, havia fet el màster a la nostra escola. Ell coneixia bé la nostra institució. Un dia, sopant amb ell, em va suggerir d’obrir l’escola de negocis a l’Àfrica. Vaig preguntar a empresaris amics on era el millor lloc de l’Àfrica per obrir una escola de negocis i em van dir que Accra, la capital de Ghana. I allí tenim una escola. D'això fa onze anys. 

La visita de Pedro Sánchez a Pequín ha estat molt intel·ligent

La visita que ha fet Pedro Sánchez a Pequín la considera un encert en aquest moment?
Home, és un moviment molt intel·ligent. A més, els mitjans xinesos la presentaran com un contrapunt als problemes que venen dels Estats Units. Que un president europeu vingui a veure el teu president vol dir que és algú completament diferent dels nord-americans. Espanya és el millor lloc d’entrada de la Xina a Europa.

Això per què?
Per molts motius. Un és un tema cultural: nosaltres som un soci que va amb humilitat, amb una actitud positiva, sense les pretensions que ells senten a vegades entre nord-americans. Després, tenim talent, molts treballadors ben preparats a un cost més baix que Alemanya o França. De fet, la primera fàbrica de cotxes que tindrà Xina a Europa, del grup Chery, és on hi havia la Nissan. 

I per a l’economia catalana també serà positiu?
És el millor lloc per estar. Perquè tenim molta indústria, tenim tot el que podem necessitar per manteniment, per formació, per producció. Tenim el port de Barcelona, que és molt important, i l'aeroport, i som una porta cap al nord d'Àfrica.  

Pel que fa a la relació entre la Unió Europea i la Xina, les característiques autoritàries del règim xinès no és un entrebanc?
Crec que les negociacions amb la Xina són bones i han de ser molt pràctiques. Ja he explicat com vaig crear l’escola de negocis a Xangai i no he tingut mai cap problema. Vaig tenir professors que a vegades feien més hores del normal i els meus col·legues xinesos em deien que això no era legal. Sempre els deia que si venien a posar algú a la presó, que m’hi posessin a mi. En aquella època, a la Xina només es podia tenir un fill i tenia professors que en tenien més. Jo els pagava un suplement, i mai vaig tenir problemes. Un dia ens van avisar que vindria una delegació governamental i crèiem que venien a comunicar-nos alguna sanció. I ens trobem que venien a lliurar-me l’Outstanding Contribution Awar, el premi més important a la Xina. 

El fet que el règim xinès, que és de partit únic, sigui dictatorial, vostè no ho ha notat en res?
Mai. No hem patit cap coerció. 

I en les relacions Unió Europea-Xina, això no hauria de condicionar?
És que no tenim problemes d'aquest tipus. Crec que Europa ha de reforçar les relacions sense por. Jo he vist gent fent tota mena de projectes a la Xina sense cap problema. El règim polític de la Xina no hauria de condicionar les relacions comercials amb Europa. La Xina té bona relació amb tot el que vol tenir bona relació amb ells. 

Coneix Xi Jinping? 
Sí. Quan el van fer president, el vam convidar que vingués a l'escola. Al matí, va rebre un grup de deu o dotze europeus que ell va considerar que havíem ajudat la Xina i ens va fer un reconeixement. Després em va dir que em quedés a dinar amb ell. I vam dinar ell i jo. 

Com es comunicaven?
Jo parlava anglès, que ell ja l’entén, però parlava en xinès i teníem un traductor. Em va preguntar què li aconsellava que fes des del govern. Li vaig dir que eliminés la pobresa i millorés la sanitat. Aleshores, es va treure un document on s’establia l’eliminació de la pobresa per regions i per anys. I tot ho ha fet tal com ho tenia pensat. És a dir, que s'ha reduït totalment la pobresa i la sanitat s'ha fet assequible per tot el país. Sempre que hi he parlat fa preguntes molt concretes i pràctiques.

Però és un dictador.
Crec que no és un dictador. 

No ho és? 
No tinc aquesta sensació. En la nostra escola no hem patit cap norma especial.

Però sí que és veritat que no hi ha el mateix grau de llibertats tal com les entenem a Europa.
No ho sé, jo estic en contacte amb molta gent d'allà i no veig que tinguin problemes de cap tipus. Tenen problemes a vegades per tenir les persones adequades en un lloc o un altre, però no pel tipus de govern. 

Creu la política aranzelària pot ser contraproduent pels mateixos Estats Units? 
Segur que sí. M’imagino que algun empresari important ha vist un perill en la Xina i ha animat Trump a intentar aturar-la. Potser Trump està pensant que està ajudant el sector productiu nord-americà una sèrie d'empreses americanes. Però això no té cap sentit. És una barbaritat. Potser algun empresari que s'esperava ser Déu es trobarà que no pot anar tan lluny. 

Actituds com les d'Elon Musk no solen acabar molt bé

Ara que diu això, com valora un fenomen com el de l'Elon Musk?
No sé, aquí els que fan diners ho amaguen. I a Europa també, d'alguna manera. Als Estats Units farden. És un tema de cultura. Però aquestes actituds no solen acabar molt bé. El Warren Buffett ho fa bastant bé. L'Elon Musk no perquè, si alguna cosa li surt malament, serà molt publicitat. Com li està passant.  

No comparteix les opinions de qui diu que cal anar amb prudència de no abraçar-se només amb la Xina? 
Nosaltres ens hem d'abraçar amb tothom. Amb els xinesos, amb els africans, amb tothom. Nosaltres hem de tenir contactes amb tothom. I jo estic molt orgullós d’una escola com aquesta, creada l’any 1958. Una escola que va apostar per la internacionalització en aquells anys.

L’IESE és una institució creada per l’Opus Dei.
Sí, però jo no sóc de l'Opus Dei. Vaig fer la carrera d'arquitecte tècnic i la d'enginyer industrial, i vaig ser l'arquitecte tècnic dels Ferrocarrils de la Generalitat. La primera obra que vaig fer va ser el túnel que surt de la plaça d’Espanya. Em van dir que havia fet una gran feina, vaig fer el pont sobre el Llobregat, una estació que llavors es va dir el Molí Nou i el disseny de la qual es conserva en el Museu d’Història de Catalunya. La meva dona havia conegut un professor de l'IESE perquè havia donat classes a un fill seu que estava malalt i el va convidar a la nostra boda. Em va dir que jo podria ser professor però hauria de fer un doctorat a Harvard. Jo no sabia anglès, no havia sortit mai d'Espanya, però la idea de fer un doctorat a Harvard va ser tan impressionant per mi que vaig deixar-ho tot. Així vaig entrar en contacte amb l’IESE.