07
de gener
de
2020, 14:29
Actualitzat:
16:19h
Missió complerta. Pedro Sánchez ha aconseguit revalidar la presidència de la mà de la suma de fins a deu partits. Tots ells, seguint el guió previst i sense cap ensurt de darrera hora, s'han conjurat per barrar el pas a la dreta i promoure el naixement del primer govern de coalició de la història d'Espanya en democràcia. El líder del PSOE ha aconseguit aglutinar els 167 vots a favor que, enfront dels 165 que han sumat els partidaris del no, el consoliden de nou a la Moncloa. Podem i els partits sobiranistes catalans, bascs i gallecs han estat clau per fer-ho possible enmig d'una dreta que entre crits i insults a l'hemicicle han acusat Sánchez de posar Espanya en mans de "terroristes i colpistes".
Sánchez compleix així la seva gran assignatura pendent: ser proclamat president després d'haver guanyat unes eleccions. Va arribar al càrrec gràcies a la moció de censura del juny del 2018, quan tenia 84 diputats, però després de guanyar les eleccions del 28 d'abril amb 123 escons es va sotmetre a un ple d'investidura fallit fruit del desacord amb Podem. Amb la repetició electoral del 10-N va perdre tres diputats, però ràpidament va tancar l'aliança amb Pablo Iglesias per governar plegats. Això sí, precisant d'una aritmètica en què, a més del sí del PNB, el BNG, Més País, Compromís, Terol Existeix i Nova Canàries, eren imprescindibles les abstencions d'ERC i de Bildu.
Pressió d'alt voltatge per part de la dreta
PP, Vox, Ciutadans, Coalició Canària, PRC, UPN i Fòrum Astúries han votat en contra de la investidura de Pedro Sánchez. Durant el debat, diputats de la bancada de la dreta han seguit proferint crits contra Sánchez i proclamant "visca el rei". També han votat en contra de la investidura, com estava previst, Junts per Catalunya i la CUP.
Durant el discurs previ a la votació, Sánchez ha emplaçat la dreta a acceptar els resultats electorals i la majoria que ha fet possible la seva investidura per impulsar un govern progressista. "Comprenc la contrarietat i frustració, però acceptin la realitat: han perdut les eleccions. Poden fer dues coses: seguir en l'enrabiada o acceptar el resultat democràtic que surti d'aquesta cambra", els ha dit. Lluny, però, de recollir el guant, PP, Vox i Ciutadans han tornat a exhibir mà dura. El líder dels populars, Pablo Casado, ha recriminat al PSOE que hagi "renunciat" a la Constitució. I el de Vox, Santiago Abascal, encara ha anat més enllà i ha etzibat que "la companyia asseguradora de la investidura s'anomena ETA".
El líder de Podem i futur vicepresident, Pablo Iglesias, ha advertit la dreta que precisament ells són "la pitjor amenaça" per a la monarquia si el que intenten és que s'identifiqui amb el seu fons i les seves formes. "No ens atacaran pel que farem, ens atacaran pel que som", ha advertit adreçant-se al PSOE.
ERC endureix el discurs amb el PSOE
Contundent ha estat el discurs que ha fet la diputada d'ERC Montse Bassa, germana de Dolors Bassa, que ha reivindicat la llibertat d'Oriol Junqueras i dels presos polítics, que ha arribat a titllar de "botxins" el PSOE i que ha dit que "li importa un bledo la governabilitat d'Espanya". De fet, ha acusat els socialistes d'haver estat "còmplice" de la repressió i els ha preguntat si se n'alegren del "dolor" de les famílies dels empresonats i els exiliats. Tot i això, ha ratificat que, amb la seva abstenció, donen "una oportunitat" al diàleg.
Abans de la sessió, Laura Borràs ha insistit que la taula de negociació acordada pel PSOE i els republicans és de caràcter "cosmètic" i no té prou garanties perquè sigui bilateral i es compleixin els acords. És per això que, ha dit, no votarà "en contra" de Catalunya. La diputada de la CUP Mireia Vehí, per la seva banda, ha cridat a bastir una "aliança antifeixista" tant a les institucions com al carrer.
Les hores prèvies a la votació han estat taquicàrdiques pels socialistes pel clima d'hostilitat que han alimentat PP, Vox i Ciutadans. Diputats del PSOE i representants dels partits minoritaris han denunciat públicament haver rebut correus electrònics i missatges als seus telèfons amb amenaces i coaccions perquè canviessin el sentit del seu vot. La pressió ha estat de tal calibre, que Carmen Calvo ha avançat que el seu partit ho denunciarà als tribunals. El líder del PSC, Miquel Iceta, també present al Congrés dels Diputats, ha titllat d'"inacceptables" les pressions rebudes.
El nou consell de ministres preveu reunir-se divendres
L'objectiu del flamant president és que el govern es posi en marxa de forma immediata. De fet, alguns dels ministres confirmats han estat ja presents a la sessió d'investidura i es dona per fet que el nou gabinet s'anunciarà en qüestió d'hores. El calendari amb què treballa el PSOE és que entre dimecres i dijous els ministres prenguin possessió i que el divendres es reuneixi ja per primera vegada el nou consell de ministres, on destacarà la presència d'Iglesias com a vicepresident. Les dues mesures que tenen preparades per donar el tret de sortida al govern de coalició és l'augment de les pensions i dels salaris públics.
Sánchez compleix així la seva gran assignatura pendent: ser proclamat president després d'haver guanyat unes eleccions. Va arribar al càrrec gràcies a la moció de censura del juny del 2018, quan tenia 84 diputats, però després de guanyar les eleccions del 28 d'abril amb 123 escons es va sotmetre a un ple d'investidura fallit fruit del desacord amb Podem. Amb la repetició electoral del 10-N va perdre tres diputats, però ràpidament va tancar l'aliança amb Pablo Iglesias per governar plegats. Això sí, precisant d'una aritmètica en què, a més del sí del PNB, el BNG, Més País, Compromís, Terol Existeix i Nova Canàries, eren imprescindibles les abstencions d'ERC i de Bildu.
Pressió d'alt voltatge per part de la dreta
PP, Vox, Ciutadans, Coalició Canària, PRC, UPN i Fòrum Astúries han votat en contra de la investidura de Pedro Sánchez. Durant el debat, diputats de la bancada de la dreta han seguit proferint crits contra Sánchez i proclamant "visca el rei". També han votat en contra de la investidura, com estava previst, Junts per Catalunya i la CUP.
Durant el discurs previ a la votació, Sánchez ha emplaçat la dreta a acceptar els resultats electorals i la majoria que ha fet possible la seva investidura per impulsar un govern progressista. "Comprenc la contrarietat i frustració, però acceptin la realitat: han perdut les eleccions. Poden fer dues coses: seguir en l'enrabiada o acceptar el resultat democràtic que surti d'aquesta cambra", els ha dit. Lluny, però, de recollir el guant, PP, Vox i Ciutadans han tornat a exhibir mà dura. El líder dels populars, Pablo Casado, ha recriminat al PSOE que hagi "renunciat" a la Constitució. I el de Vox, Santiago Abascal, encara ha anat més enllà i ha etzibat que "la companyia asseguradora de la investidura s'anomena ETA".
El líder de Podem i futur vicepresident, Pablo Iglesias, ha advertit la dreta que precisament ells són "la pitjor amenaça" per a la monarquia si el que intenten és que s'identifiqui amb el seu fons i les seves formes. "No ens atacaran pel que farem, ens atacaran pel que som", ha advertit adreçant-se al PSOE.
ERC endureix el discurs amb el PSOE
Contundent ha estat el discurs que ha fet la diputada d'ERC Montse Bassa, germana de Dolors Bassa, que ha reivindicat la llibertat d'Oriol Junqueras i dels presos polítics, que ha arribat a titllar de "botxins" el PSOE i que ha dit que "li importa un bledo la governabilitat d'Espanya". De fet, ha acusat els socialistes d'haver estat "còmplice" de la repressió i els ha preguntat si se n'alegren del "dolor" de les famílies dels empresonats i els exiliats. Tot i això, ha ratificat que, amb la seva abstenció, donen "una oportunitat" al diàleg.
Abans de la sessió, Laura Borràs ha insistit que la taula de negociació acordada pel PSOE i els republicans és de caràcter "cosmètic" i no té prou garanties perquè sigui bilateral i es compleixin els acords. És per això que, ha dit, no votarà "en contra" de Catalunya. La diputada de la CUP Mireia Vehí, per la seva banda, ha cridat a bastir una "aliança antifeixista" tant a les institucions com al carrer.
Les hores prèvies a la votació han estat taquicàrdiques pels socialistes pel clima d'hostilitat que han alimentat PP, Vox i Ciutadans. Diputats del PSOE i representants dels partits minoritaris han denunciat públicament haver rebut correus electrònics i missatges als seus telèfons amb amenaces i coaccions perquè canviessin el sentit del seu vot. La pressió ha estat de tal calibre, que Carmen Calvo ha avançat que el seu partit ho denunciarà als tribunals. El líder del PSC, Miquel Iceta, també present al Congrés dels Diputats, ha titllat d'"inacceptables" les pressions rebudes.
El nou consell de ministres preveu reunir-se divendres
L'objectiu del flamant president és que el govern es posi en marxa de forma immediata. De fet, alguns dels ministres confirmats han estat ja presents a la sessió d'investidura i es dona per fet que el nou gabinet s'anunciarà en qüestió d'hores. El calendari amb què treballa el PSOE és que entre dimecres i dijous els ministres prenguin possessió i que el divendres es reuneixi ja per primera vegada el nou consell de ministres, on destacarà la presència d'Iglesias com a vicepresident. Les dues mesures que tenen preparades per donar el tret de sortida al govern de coalició és l'augment de les pensions i dels salaris públics.