25
de novembre
del
2018
Actualitzat
el
26
de novembre
a les
14:13h
"Qui pren les decisions del dia és ell. No hi ha cap mena de dubte". Són paraules d'un alt dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) que despatxa sovint amb Jordi Sànchez, president del grup parlamentari i impulsor de la Crida Nacional per la República. Sànchez, un dels líders civils del procés, s'erigeix ara en líder orgànic del nou moviment que comparteix amb Carles Puigdemont i Quim Torra. Des de la presó de Lledoners, segons diverses fonts de tots els sectors consultades per NacióDigital, ja perfila la tria de la direcció de la Crida, que no es posarà en marxa fins als primers mesos del 2019.
Aquest lideratge orgànic es demostra, segons els dirigents que l'han visitat al centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada, per dues circumstàncies. La primera, que s'ha erigit en el principal interlocutor amb el PDECat a l'hora de negociar l'encaix entre els dos projectes. La segona, que té "molt clar" com ha de ser la direcció de la Crida, formada per un president, un secretari general i 19 membres més. Tots els actors consultats indiquen que el lloc de president està "reservat" per a Sànchez, tenint en compte que Puigdemont ja figura a la ponència com a "president impulsor" i que Quim Torra ja ocupa la principal responsabilitat institucional del país a la Generalitat. No tindrà, per tant, paper executiu en el nou moviment.
Una quarta veu que tindrà pes en l'espai de la Crida és Elsa Artadi, consellera de la Presidència i encarregada de presentar la ponència política en la convenció fundacional del moviment a Manresa del 27 d'octubre. Artadi havia militat al PDECat -Puigdemont s'havia arribat a plantejar que liderés el partit quan es va fundar, el 2016-, però va estripar el carnet abans de les eleccions del 21-D. És una de les dirigents amb més pes polític del Govern, té interlocució fluïda amb Madrid -en especial a través de Carmen Calvo, vicepresidenta espanyola- i no falten dirigents que la veuen com a futura candidata a la presidència de la Generalitat en les properes eleccions, tot i la seva curta carrera política.
Els dos impulsors de la Crida que van tenir més interlocució amb Sànchez a l'hora de fer les ponències van ser els diputats Antoni Morral i Gemma Geis, redactors del text organitzatiu. Geis, juntament amb Eduard Pujol i el portaveu parlamentari de JxCat, Albert Batet -que va formar part de la direcció del PDECat entre el 2016 i el 2017, el mateix període que Artadi-, acostumen a visitar els presos del grup a Lledoners. Geis i Morral, en aquest sentit, apareixen com probables membres d'una cúpula que rep el nom de "govern" i que compta amb 21 membres escollits per l'assemblea de la Crida.
El procediment està establert en la ponència organitzativa. Primer es voten el president i el secretari general -per aquest lloc, que assumiria el dia a dia públic estant Sànchez empresonat, comença a prendre força el nom d'Artadi- i, després, la resta de membres de l'executiva. En cas d'haver-hi dues candidatures, els qui obtinguin més vots són els que formaran part de la direcció, segons consta en l'article 8.2. Els 13.000 adherits a la Crida poden fer esmenes a les dues ponències, i es votaran el 19 de gener. Per aquelles dates, el nou moviment -preinscrit al registre de partits del ministeri de l'Interior- ja haurà decidit si vol convertir-se -com tot indica- en una formació tradicional.
Pluralitat interna
Una de les novetats que aporta el nou moviment és la institucionalització dels corrents interns. N'hi haurà tres: un de liberal, un de socialdemòcrata i un d'esquerres. La idea que té Sànchez és que tots aquests sectors quedin integrats, d'una manera o altra, a la direcció. "Es tracta de fer evident la transversalitat i la lluita per un objectiu comú", assenyalen des de la Crida. En aquest sentit, algun dels seus impulsors parlamentaris assegura que l'esperit del projecte va quedar resumit amb la imatge de Ramón Cotarelo i Xavier Sala-i-Martín dalt de l'escenari del Pavelló Nou Congost fa un mes.
Per tant, el més probable és que la tria de la direcció aglutini persones provinents de diferents tradicions polítiques. En l'anomenat "consell de representants", format per 160 persones com a màxim, hi haurà espai per als impulsors, per al president, per al secretari general, per al "govern" i per a dirigents territorials i sectorials. Es tracta d'un organisme assimilable als consells nacionals dels partits actuals, que són el màxim club de debat i de decisió entre congressos. Si la cúpula es reunirà cada quinze dies, el "consell de representants" ho farà cada dos mesos.
Un dels aspectes pendents, abans de formar la direcció, és el de trobar l'encaix amb el PDECat, que ha ofert directament a Sànchez la possibilitat de fer coalicions electorals. De moment, l'expresident de l'ANC ho rebutja perquè aposta per la integració total, però els consellers empresonats -Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull, que també es perfilen com a membres de la direcció del nou projecte- no ho veuen amb mals ulls. En les properes setmanes, la militància del PDECat haurà de votar una proposta articulada per David Bonvehí i que definirà el futur de l'espai polític provinent de l'antiga Convergència, fundada fa tot just 44 anys.
Aquest lideratge orgànic es demostra, segons els dirigents que l'han visitat al centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada, per dues circumstàncies. La primera, que s'ha erigit en el principal interlocutor amb el PDECat a l'hora de negociar l'encaix entre els dos projectes. La segona, que té "molt clar" com ha de ser la direcció de la Crida, formada per un president, un secretari general i 19 membres més. Tots els actors consultats indiquen que el lloc de president està "reservat" per a Sànchez, tenint en compte que Puigdemont ja figura a la ponència com a "president impulsor" i que Quim Torra ja ocupa la principal responsabilitat institucional del país a la Generalitat. No tindrà, per tant, paper executiu en el nou moviment.
Una quarta veu que tindrà pes en l'espai de la Crida és Elsa Artadi, consellera de la Presidència i encarregada de presentar la ponència política en la convenció fundacional del moviment a Manresa del 27 d'octubre. Artadi havia militat al PDECat -Puigdemont s'havia arribat a plantejar que liderés el partit quan es va fundar, el 2016-, però va estripar el carnet abans de les eleccions del 21-D. És una de les dirigents amb més pes polític del Govern, té interlocució fluïda amb Madrid -en especial a través de Carmen Calvo, vicepresidenta espanyola- i no falten dirigents que la veuen com a futura candidata a la presidència de la Generalitat en les properes eleccions, tot i la seva curta carrera política.
La direcció de la Crida, anomenada "govern", té un president, un secretari general i 19 membres escollits per l'assemblea de la formació
Els dos impulsors de la Crida que van tenir més interlocució amb Sànchez a l'hora de fer les ponències van ser els diputats Antoni Morral i Gemma Geis, redactors del text organitzatiu. Geis, juntament amb Eduard Pujol i el portaveu parlamentari de JxCat, Albert Batet -que va formar part de la direcció del PDECat entre el 2016 i el 2017, el mateix període que Artadi-, acostumen a visitar els presos del grup a Lledoners. Geis i Morral, en aquest sentit, apareixen com probables membres d'una cúpula que rep el nom de "govern" i que compta amb 21 membres escollits per l'assemblea de la Crida.
El procediment està establert en la ponència organitzativa. Primer es voten el president i el secretari general -per aquest lloc, que assumiria el dia a dia públic estant Sànchez empresonat, comença a prendre força el nom d'Artadi- i, després, la resta de membres de l'executiva. En cas d'haver-hi dues candidatures, els qui obtinguin més vots són els que formaran part de la direcció, segons consta en l'article 8.2. Els 13.000 adherits a la Crida poden fer esmenes a les dues ponències, i es votaran el 19 de gener. Per aquelles dates, el nou moviment -preinscrit al registre de partits del ministeri de l'Interior- ja haurà decidit si vol convertir-se -com tot indica- en una formació tradicional.
Pluralitat interna
Una de les novetats que aporta el nou moviment és la institucionalització dels corrents interns. N'hi haurà tres: un de liberal, un de socialdemòcrata i un d'esquerres. La idea que té Sànchez és que tots aquests sectors quedin integrats, d'una manera o altra, a la direcció. "Es tracta de fer evident la transversalitat i la lluita per un objectiu comú", assenyalen des de la Crida. En aquest sentit, algun dels seus impulsors parlamentaris assegura que l'esperit del projecte va quedar resumit amb la imatge de Ramón Cotarelo i Xavier Sala-i-Martín dalt de l'escenari del Pavelló Nou Congost fa un mes.
Per tant, el més probable és que la tria de la direcció aglutini persones provinents de diferents tradicions polítiques. En l'anomenat "consell de representants", format per 160 persones com a màxim, hi haurà espai per als impulsors, per al president, per al secretari general, per al "govern" i per a dirigents territorials i sectorials. Es tracta d'un organisme assimilable als consells nacionals dels partits actuals, que són el màxim club de debat i de decisió entre congressos. Si la cúpula es reunirà cada quinze dies, el "consell de representants" ho farà cada dos mesos.
Sànchez aspira a sumar els presos i persones provinents de diferents corrents polítics dins la direcció per distanciar-se dels partits tradicionals
Un dels aspectes pendents, abans de formar la direcció, és el de trobar l'encaix amb el PDECat, que ha ofert directament a Sànchez la possibilitat de fer coalicions electorals. De moment, l'expresident de l'ANC ho rebutja perquè aposta per la integració total, però els consellers empresonats -Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull, que també es perfilen com a membres de la direcció del nou projecte- no ho veuen amb mals ulls. En les properes setmanes, la militància del PDECat haurà de votar una proposta articulada per David Bonvehí i que definirà el futur de l'espai polític provinent de l'antiga Convergència, fundada fa tot just 44 anys.
Ponència organitzativa de la Crida Nacional by naciodigital on Scribd