11
de novembre
de
2019, 14:15
Actualitzat:
14:17h
"Sit and talk and democracy". Aquest és el missatge que ha enviat el president de la Generalitat, Quim Torra, a Pedro Sánchez, guanyador de les eleccions del 10-N, un cop conegut els resultats i havent-se iniciat ja l'acció més ambiciosa del Tsunami Democràtic amb el tall a la Jonquera. Torra ha trucat a les deu del matí Sánchez, que no s'hi ha posat perquè estava "reunit". L'endemà de les eleccions, per tant, el líder del PSOE segueix sense agafar el telèfon al president de la Generalitat.
"L'Estat no pot seguir abonant el camp de la involució democràtica. Ara és l'hora, més que mai, del sit and talk and democracy. Aquestes són les paraules que marquen el futur més immediat", ha ressaltat Torra en un acte d'homenatge pels cinc anys del 9-N acompanyat d'Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, condemnats tots ells per aquella jornada de participació. En aquell moment ja havia constatat la negativa del president espanyol en funcions d'agafar-li, un cop més, el telèfon.
"És l'hora que Sánchez, o qui vulgui ser president espanyol, s'assegui i parli. Ara és l'hora de no amagar-se i parlar de les solucions reals a un conflicte polític. No mereix menyspreu o bé una no-resposta, això. La ciutadania continua mobilitzada en defensa de l'autodeterminació i la independència. S'ha mobilitzat de manera espectacular després de la sentència, i continua mobilitzada avui. Aquí i allà, a tots ens interpel·la el poble", ha destacat Torra, ja amb els resultats del 10-N a la mà.
La proposta de Mas
Mas ha assegurat que és "urgent" que l'Estat plantegi una "proposta en positiu" per confrontar-la a les urnes amb la independència. "Hem arribat a un punt que cal seure i parlar. No només això: demanar a l'Estat que posi sobre la taula la seva proposta en positiu per Catalunya per confrontar-la amb la independència", ha recalcat Mas. "És urgent que això passi, és la manera de solucionar aquest conflicte de forma democràtica", ha ressaltat Mas, que ha rememorat l'avançament electoral del 2012 perquè es va substituir l'autonomisme pel "marc del dret a decidir".
En aquell moment, el PSC estava a favor del dret a decidir i tres quartes parts del Parlament estaven a favor de la consulta pactada. "El 9-N va ser el primer cop que es podia votar a favor o en contra de la independència. Feia segles que no passava", ha rememorat Mas, que ha equiparat el record de la jornada de participació amb el record de la "primera parella". "Va ser el primer cop que l'Estat es va sentir desafiat, i ho van dir així. I ens van dir que, qui desafia l'Estat, ho paga. Fixeu-vos si és democràtic i liberal", ha ressaltat l'expresident de la Generalitat. La repressió i les condemnes, ha indicat, van arrencar amb la consulta del 2014.
"Hem estat perseguits econòmicament de manera molt dura", ha apuntat Mas, que ha lamentat les "conseqüències" de tot el que ha vingut després, especialment el referèndum. Pel que fa al vessant social, l'expresident ha indicat que és la primera vegada que societat civil, ciutadania i institucions van anar "junts". "Hi va haver uns rols compartits entre les institucions, el món local i la ciutadania. Si no haguéssim tingut una ciutadania apoderada, no ho hauríem fet", ha apuntat Mas.
En aquest sentit, el 9-N és el primer "experiment en majúscules" d'aquesta mentalitat, que amb el pas dels anys va desembocar en el referèndum de l'1-O. El dirigent nacionalista ha destacat que el camí "no és fàcil", i que "res no ho serà" tampoc a partir d'ara. "Hi ha d'haver molta paciència, resistència i passió per lluitar per aquestes idees i intentar arribar fins al final", ha indicat Mas. Vist el que ha anat passant en les votacions dels últims anys, la "realitat tossuda" de l'independentisme hauria de fer veure que no hi ha un "projecte alternatiu" al marge de la repressió.
"L'Estat no pot seguir abonant el camp de la involució democràtica. Ara és l'hora, més que mai, del sit and talk and democracy. Aquestes són les paraules que marquen el futur més immediat", ha ressaltat Torra en un acte d'homenatge pels cinc anys del 9-N acompanyat d'Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, condemnats tots ells per aquella jornada de participació. En aquell moment ja havia constatat la negativa del president espanyol en funcions d'agafar-li, un cop més, el telèfon.
"És l'hora que Sánchez, o qui vulgui ser president espanyol, s'assegui i parli. Ara és l'hora de no amagar-se i parlar de les solucions reals a un conflicte polític. No mereix menyspreu o bé una no-resposta, això. La ciutadania continua mobilitzada en defensa de l'autodeterminació i la independència. S'ha mobilitzat de manera espectacular després de la sentència, i continua mobilitzada avui. Aquí i allà, a tots ens interpel·la el poble", ha destacat Torra, ja amb els resultats del 10-N a la mà.
La proposta de Mas
Mas ha assegurat que és "urgent" que l'Estat plantegi una "proposta en positiu" per confrontar-la a les urnes amb la independència. "Hem arribat a un punt que cal seure i parlar. No només això: demanar a l'Estat que posi sobre la taula la seva proposta en positiu per Catalunya per confrontar-la amb la independència", ha recalcat Mas. "És urgent que això passi, és la manera de solucionar aquest conflicte de forma democràtica", ha ressaltat Mas, que ha rememorat l'avançament electoral del 2012 perquè es va substituir l'autonomisme pel "marc del dret a decidir".
En aquell moment, el PSC estava a favor del dret a decidir i tres quartes parts del Parlament estaven a favor de la consulta pactada. "El 9-N va ser el primer cop que es podia votar a favor o en contra de la independència. Feia segles que no passava", ha rememorat Mas, que ha equiparat el record de la jornada de participació amb el record de la "primera parella". "Va ser el primer cop que l'Estat es va sentir desafiat, i ho van dir així. I ens van dir que, qui desafia l'Estat, ho paga. Fixeu-vos si és democràtic i liberal", ha ressaltat l'expresident de la Generalitat. La repressió i les condemnes, ha indicat, van arrencar amb la consulta del 2014.
"Hem estat perseguits econòmicament de manera molt dura", ha apuntat Mas, que ha lamentat les "conseqüències" de tot el que ha vingut després, especialment el referèndum. Pel que fa al vessant social, l'expresident ha indicat que és la primera vegada que societat civil, ciutadania i institucions van anar "junts". "Hi va haver uns rols compartits entre les institucions, el món local i la ciutadania. Si no haguéssim tingut una ciutadania apoderada, no ho hauríem fet", ha apuntat Mas.
En aquest sentit, el 9-N és el primer "experiment en majúscules" d'aquesta mentalitat, que amb el pas dels anys va desembocar en el referèndum de l'1-O. El dirigent nacionalista ha destacat que el camí "no és fàcil", i que "res no ho serà" tampoc a partir d'ara. "Hi ha d'haver molta paciència, resistència i passió per lluitar per aquestes idees i intentar arribar fins al final", ha indicat Mas. Vist el que ha anat passant en les votacions dels últims anys, la "realitat tossuda" de l'independentisme hauria de fer veure que no hi ha un "projecte alternatiu" al marge de la repressió.