El consell li va arribar a Puigdemont per la via telefònica el 21 d'octubre, mentre se celebrava a Barcelona una gran manifestació amb motiu de l'entrada a la presó dels dos dirigents del sobiranisme civil. Sànchez va trucar la seva companya, Susanna Barreda, i li va demanar parlar amb Alcoberro, però en aquell moment era impossible perquè estava intervenint des de l'escenari. El telèfon li va acabar arribar al president de la Generalitat, que va entomar el missatge de Sànchez. Quedaven només sis dies per la declaració de la independència i finalment Puigdemont va optar per l'exili.
El paper de l'expresident de l'ANC, a qui el líder de JxCat fitxaria com número dos de cara a les eleccions, va tenir una importància destacada en el mes d'octubre. El dia 10 d'aquell mes, per exemple, es va convertir en una figura clau per tal que Puigdemont deixés en suspens la declaració de la independència. Les manifestacions davant la seu de la conselleria d'Economia del 20 de setembre van comportar les acusacions de sedició contra Sànchez i Cuixart, que també estan processats per rebel·lió.
L'horitzó de la presó ja era palpable per al número dos de JxCat hores abans d'entrar-hi, fins i tot quan encara no sabia del cert si seria privat de llibertat. En el mateix article, Alcoberro revela que Sànchez estava convençut de no pagar la fiança -en cas que així ho decidís la jutge Carmen Lamela, en aquell moment instructora de la causa a l'Audiència Nacional- i, per tant, d'entrar a la presó. El seu advocat, Jordi Pina, i el seu número dos a l'ANC van intentar fer-lo canviar d'opinió, però al final no va tenir opció perquè Lamela va acabar decretant presó incondicional per a ell i Cuixart.
Agustí Alcoberro (ANC) amb les parelles de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart Foto: Adrià Costa
