Dijous escoltava unes declaracions del nou director tècnic del F.C. Barcelona, Andoni Zubizarreta. Enraonava en espanyol. Quins temps aquells que el mateix càrrec, també basc, donava explicacions en català. Potser és un detall, però el detall fa el concepte. Diran: “Messi també parla en castellà” (tota la raó i callo perquè la diria massa grossa).

Rosell és un producte Màster. Convençut que això de “club català i universal” ha estat un pecat que hem d'expiar. Primera actuació a corre-cuita: demanar disculpes a un president extremeny de qui encara els catalans esperem disculpes pels insults que vomitava el seu antecessor, l'inefable Rodríguez Ibarra.

El model ha canviat. Mentalitat establishment del “no fos cas”.  Una junta model escola de Sarrià que utilitza els mètodes d'un vigilant d'autos de xoc de fira de Canovelles amb accent “d'anglès per a negocis”. Fàbregas ha estat l'exemple, i no cal recordar el numeret de la insígnia de Cruyff.  En qualsevol cas, el brasiler té una entonació més semblant al català. Qui no es conforma és perquè no vol.
Malgrat tot, bon estiu.