Jordi Pujol, Mònica Terribas i Miquel Roca i Junyent van presentar aquesta setmana el tercer volum de les memòries de l'expresident de la Generalitat. Foto: Patricia Mateos.

El moment polític combuls que viu actualment Catalunya té una translació directa a la diada de Sant Jordi. Malgrat que el cicle electoral format per les eleccions municipals, catalanes i espanyoles ja ha passat, les llibreries d'arreu del país continuen inundades d'assaigs de temàtica política, amb les memòries de l'expresident Jordi Pujol al capdavant de tot. Heus aquí un repàs:


Memòries (III) De la bonança a un repte nou (1993-2011), Proa. El tercer volum de les memòries polítiques de l'expresident Jordi Pujol narren com CiU va donar suport un govern del PSOE assetjat per la corrupció, continua amb el famós i mal publicitat Pacte del Majestic amb el PP i abraça també la seva retirada de la primera línia i l’aposta per Artur Mas.


Cartes de navegació. Per un nou rumb, Columna. El president del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Josep Antoni Duran i Lleida, recull en un volum algunes de les seves cartes setmanals a la militància des del 2011.


Entre el sabre i la bomba. Memòries d'un país i d'un partit: Unió Democràtica de Catalunya (1931-1980), Acontravent. El periodista Francesc Canosa relata la història dels militants UDC, incompresos durant la República, atrapats durant la Guerra del 1936-39, perseguits durant el franquisme, gairebé desballestats a la transició i, tanmateix, encara desconeguts.

La transició nacional, Malhivern. Obra col·lectiva formada a partir d'articles d'Artur Mas, Jordi Turull, Josep Maria Vila d'Abadal, Xavier Trias i Ramon Tremosa, entre d'altres, expliquen què és, per ells, la "transició nacional" que marca l'agenda del Govern durant la present legislatura.



Destapando a Duran, el fin de una apariencia, La Lluvia. El diputat socialista Joan Ferran descriu el que entén que són les incongruències ideològiques del líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, a qui anomena "Don Pluscuamperfecto".



Ahora, cambio de rumbo. Agenda urgente para recomponer España, Planeta. L'expresident del PP català i vicepresident del Parlament Europeu, Alejo Vidal-Quadras, suggerreix tot un seguit de mesures al nou govern de Mariano Rajoy, com el tancament o la privatització de les televisions autonòmiques i municipals, l'augment de les taxes universitàries, la recentralització de les competències en matèria d'Educació i Justícia i "la supremacia explícita del poder central" sobre les autonomies.

Converses amb Oriol Junqueras. Una actitud per fer avançar el país, Viena. El periodista de Nació Digital Bernat Ferrer conversa amb el llavors eurodiputat independent d'ERC, i ara president del partit, per conèixer-ne tant els seus aspectes biogràfics com el seu pas pel Parlament Europeu i les seves idees per al futur del país.


I ara, què?, Galàxia Gutenberg. El portaveu de Barcelona Decideix i ara líder d'ERC-RCat-CatSí al Congrés espanyol, Alfred Bosch, analitza els canvis fonamentals que s'han produït a la societat catalana durant el període que va des del final de la presidència de Jordi Pujol fins al tancament del cicle de consultes sobre la independència.


A la recerca del benestar, Angle. L'exsecretari d'Imatge i Comunicació d'ERC Ignasi Llorente pronostica com creu que seran els estats al segle XXI, proposa abandonar definitivament el nacionalisme emocional i el contraposa a un independentisme racional.


Sayonara Sushi, Rosa dels Vents. L'eurodiputat d'ICV Raül Romeva, denuncia, en forma de novel·la, la pesca il·legal de la tonyina vermella i les màfies que trafiquen amb persones.



Unitat Popular. La construcció de la CUP i l'independentisme d'esquerres, El Jonc. L'historiador, activista cultural i membre del secretariat nacional de la CUP Albert Botran explica des de dins què són les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) i quin és l'espai polític que representen, més enllà dels tòpics i de les anàlisis simplistes que sovint s’utilitzen per classificar-les.


Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència, Pòrtic. Els economistes Modest Guinjoan i Francesc Xavier Cuadras avaluen des d'un punt de vista econòmic com viuria Catalunya en cas de ser un Estat independent.




Base històrica
L'herència del PSAN, Base. El politòleg Roger Buch analitza l'evolució del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) entre 1968 i 1980, així com ressalta el llegat que els seus ideals han deixat en la política catalana actual.

L'agent 447, Edicions 3i4. La periodista d' El Temps i col·laboradora de Nació Digital Gemma Aguilera, va guanyar el premi Joan Fuster d'Assaig 2011 amb aquest estudi sobre la vida del policia franquista que va detenir el president Lluís Companys, Pedro Urraca. Prologat pel president de la Generalitat, Artur Mas.

Terra Lliure. Punt de partida (1979-1995). Una biografia autoritzada, Edicions de 1979. Obra col·lectiva que explica la història de l'organització armada a través de quatre dels seus protagonistes: Carles Sastre, Pep Musté, Carles Benítez i Joan Rocamora.

La conquesta de Catalunya. Diari d'operacions de l'exèrcit de Franco, Base. L'historiador Carles López Rovira relata com va viure l'exèrcit franquista la conquesta de Catalunya. "Malgrat la propaganda oficial, la batalla no va ser fàcil. Cal fer-ne una revisió", sosté.


Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional, L'Avenç. L'etnomusicòleg Jaume Ayats sosté, en aquest llibre-CD, que l'himne de Catalunya es basa sobre una melodia antiga, de caire eròtic, que cantaven els segadors d'arreu del país mentre segaven i volien fer-se veure davant de les pageses.




Cas Palau
Fèlix Millet, el gran impostor, Angle. El periodista Jordi Panyella detalla fil per randa tot el que ha pogut esbrinar sobre l'espoli del Palau de la Música a mans de Fèlix Millet i Jordi Montull, tot destacant la paradoxa d'una entitat que va ser espoliada alhora que es va beneficiar de la gestió de Millet.


Música celestial. Del mal llamado caso Millet o caso Palau, Debate. El periodista Manuel Trallero retrata Fèlix Millet, el seu entorn i la societat catalana que, amb la seva deixadesa, va fer que el màxim responsable del Palau de la Música Catalana se sentís cada cop més impune per fer i desfer a plaer.