A jutjar per les banderoles que onegen als fanals de la ciutat, sembla que el PSC no es presenti a les eleccions municipals. L’actual alcaldessa socialista de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón, ha optat per reduir les sigles del partit a la mínima expressió (el logo del PSC és gairebé illegible a una cantonada) i expandir al màxim la imatge que ha volgut donar durant el seu mandat: la proximitat al ciutadà i la llunyania dels focus i els grans titulars. Als cartells de campanya es pot veure una Parlón que mai està sola, sinó que està sempre en contacte amb els col·lectius més sensibles d’una comunitat: persones grans, dones, nens…
De fet, la Parlón és una de les alcaldesses més actives a les xarxes socials, i a través del seu web remarca de forma ben visible la seva disponibilitat, oferint una via directa de contacte per WhatsApp, per telèfon fix i per e-mail. Aquesta aposta va ser la seva recepta per apaivagar els ànims d’un municipi colpejat per l’escàndol del cas Pretòria el 2009, que va comportar la detenció de l’alcalde socialista Bartomeu Muñoz i diverses persones del seu equip.
Després d’una primera etapa difícil i del lògic càstig electoral el 2011, Parlón va reforçar el seu model d’austeritat i pocs escarafalls, i això podria donar els seus fruits el proper diumenge dia 24: les enquestes oficioses i una publicada per 'El Periódico' en campanya electoral apunten que podria recuperar la majoria absoluta o fregar-la.
Els mateixos sondejos revelen que les forces favorables al procés independentista quedarien sense representació (CiU perdria els dos regidors que té) i que Esquerra no aconseguiria tornar al consistori, cosa curiosa tenint en compte que el 9-N 11.000 colomencs van votar a favor de la independència, 3.000 vots menys dels que va obtenir Parlón el 2011, malgrat que el PSC va tombar, juntament amb PP i Plataforma per Catalunya, la moció a favor de la consulta.
"Seria lògic que hi hagués aquesta relació", opina Tomás Fernández, president de les federacions de veïns de Santa Coloma, Favgram, sobre el paral·lelisme entre vots al 9-N i els vots a candidatures independentistes a les municipals, "però els veïns de Santa Coloma separen el sentiment independentista de la gestió del municipi".
Albert Favà, membre de l’Assemblea Nacional Catalana a Santa Coloma, no desmenteix aquesta afirmació, però al contrari del que apunten diferents mitjans -una punxada de l’independentisme- recorda que els tres primers candidats de SOM Gramenet, la segona força a l’ajuntament que s’ha anomenat Gent de Gramenet l'anterior mandat mentre no hi ha entrat Podem aquestes eleccions, són obertament independentistes i han signat el manifest de l’ANC. I d’altra banda, és escèptic amb els pronòstics sobre el fet que Esquerra, actualment sense representació, no entraria al consistori, i que CiU, que compta amb dos regidors, en surti.
De fet, SOM Gramenet, juntament amb Ciutadans, és una de les forces que més esforços a posat a competir amb igualtat de condicions amb el PSC a la campanya electoral, i fins i tot han recorregut als tradicionals cotxes amb megàfon empaperats de cartells per demanar el vot pels carrers. PSC i SOM Gramenet podrien estar condemnades a entendre’s si Santa Coloma vol conservar la fama de ser una ciutat d’esquerres des de l’inici de la democràcia: primer en mans d’Iniciativa per Catalunya i després durant 24 anys (des de 1991) en mans del PSC.
Tomás Fernández, però, recorda que és difícil parlar de ser una ciutat d’esquerres quan PP i Plataforma per Catalunya sumen 8 diputats. Sembla ser, però, que el partit xenòfob podria desaparèixer de l’ajuntament aquestes eleccions. "Seria una gran notícia", indica Albert Favà. "El que va ser cap de llista de Plataforma per Catalunya és clarament nazi. Ha agredit molta gent i fa discursos com els de Goebbels als anys trenta". Resulta estremidor veure les banderoles de PxC amb el seu funestament clàssic "primer els de casa" o "reduïm la immigració" just davant de tots els comerços xinesos, pakistanesos o magrebins, ben bé com si els estigués assenyalant o els estigués dient "fora".
Amb tot, aquest votant descontent amb la immigració que va votar Plataforma per Catalunya, per bé que els seus valors polítics poden haver experimentat alguna variació, no haurà deixat d’estar-ho en quatre anys. Si no s’absté i no vota PxC, els seus vots els deu haver captat una altra formació, i sembla ser que el PP podria ser una d’elles, amb un discurs similar al del mateix partit a Badalona, en què el candidat Xavier García Albiol es mostra partidari de "netejar" la ciutat. Però també Ciutadans podria beneficiar-se d’aquest votant que reclama mà més dura amb la immigració, i a la vegada nodrir-se de populars descontents que en els d’Albert Rivera veuen la seva oportunitat de conquerir el govern de la ciutat.
En aquest context, el fet que Parlón resisteixi és un gran triomf per als socialistes després del cas Pretòria. Tomàs Fernández troba que els veïns segurament ja no estan influïts per aquests esdeveniments i que voten "Núria Parlón, la seva persona i la seva gestió". En aquesta línia explica que s’han fet avenços amb les entitats en general, no només les veïnals, en la seva implicació amb l’ajuntament, però troba que s’hauria de millorar la participació efectiva dels ciutadans "no només sobre el paper".
El model Parlón podria servir d’exemple per moltes alcaldies socialistes que pengen d’un fil. Allunyar-se de les sigles i optar per la gestió eficaç, allunyada dels focus, i la implicació dels veïns en els afers de ciutat, així com evitar en la mesura del possible temes espinosos per als socialistes com ara el dret a decidir, podria donar una lliçó per a una formació que intenta conservar l’anomenat cinturó roig el més roig possible.
Resultats de les eleccions municipals 2011 a Catalunya, municipi per municipi
Resultats de les eleccions municipals a Barcelona, el 2007 i el 2011
