L'exconseller Santi Vila celebra el "viratge" fet per bona part dels dirigents d'ERC després de l'1-O, i que el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, admetés i s'aliniés amb la seva posició de que la convocatòria del referèndum responia a un intent de forçar una negociació amb l'Estat. Així ho recull al llibre Vida plena, vida bona. Pensament i creativitat des de la llibertat, l'ètica del dubte i la compassió (Llibres La Vanguardia), en què, a través de 154 pàgines, proposa aquesta recepta per mirar endavant, i aprofita per parlar de política i dels riscos del populisme; del procés independentista i de les seves opinions sobre diversos polítics; sobre la pandèmia i sobre qüestions com l'eutanàsia, l'avortament i el gènere.

Després de recordar que l'independentisme li va reprovar per afirmar que els resultats de l'1-O no donaven prou legitimitat per declarar la independència i que la seva convocatòria responia a un intent de forçar una negociació amb l'Estat, creu que després els republicans han assumit i fet públiques aquestes opinions, i que ho va reiterar Oriol Junqueras en una carta apostant pel diàleg, la reconciliació i la importància d'ampliar la base. "Confesso que la seva lectura em va emocionar. Políticament el gest era realment valent i valuós. Admetre els errors, moralment encomiable", destaca Vila, que creu que tots es podrien haver estalviat "dolor i llàgrimes" si haguessin estat "més valents, temperats i si haguessin estat capaços de trucar les coses pel seu nom".

En relació amb l'expresident Carles Puigdemont, es pot imaginar el que devia pensar de la carta de Junqueras "i de les llàgrimes de cocodril de diputats, consellers i alcaldes que el 2017 el van empènyer pel barranc de la DUI i que, una vegada fet l'espatll, en molts casos van reprendre plàcidament les seves vides".

També recorda que hi va haver turbulències a Junts després que Sànchez publiqués el juny del 2021 que l'1-O es va concebre més per forçar a negociar el Govern que per proclamar la independència: "Suposo que davant el viratge tan brusc d'ERC, Sànchez no va poder continuar mossegant-se la llengua", afegeix. I creu que la majoria de quadres de Junts també han seguit "aquesta mateixa ruta de rectificació", i més després d'haver perdut la Presidència de la Generalitat i la percepció pública que ja no són els hereus de l'espai centrista a Catalunya.

Vila explica que, a l'estiu del 2017, Puigdemont i l'expresident Artur Mas van citar tots els que eren consellers al Palau de la Generalitat per advertir-los del risc penal que estaven a punt d'assumir i que, encara que confiaven que el Govern s'avindria a acordar algun tipus de consulta sobre la millora de l'autogovern, els van deixar clar que, si la proposta d'acord no arribava, caldria mantenir la convocatòria del referèndum. Al juliol també es va reunir amb tots dos i els va traslladar que podien confiar-hi i que no li tremolaria la mà a l'hora de convocar l'1-O, però els va demanar que redoblissin els esforços per aconseguir una solució acordada.

Tot i les seves diferències després de l'1-O, Vila reivindica l'"amistat" que l'uneix amb Puigdemont, que li agrada presumir-ne i que el va visitar a Waterloo el 29 de novembre del 2019 després de dos anys sense veure's, després de dimissió el 26 d'octubre del 2017. "Li ho devia. I jo ho necessitava. Perquè durant aquells dos anys el meu sacrifici havia estat gran. El seu, ciclopi, i a més encara dura", lamenta l'exconseller, que explica que Puigdemont li va advertir que la seva dimissió no seria entesa per bona part de l'opinió pública, i que va ser així, però Vila manté que va ser la correcta. Després de la seva renúncia, assegura que molts dels que pensaven com ell només es van acomiadar advertint-lo que "hi ha moments a la vida en què és més important equivocar-te amb els teus, que encertar i quedar-te sol".

També considera que va ser una lliçó de vida veure qui el va ajudar a reunir els diners per sortir de la presó d'Estremera (50.000 euros), per pagar la multa de 60.000 euros imposada pel Tribunal Suprem per haver convocat l'1-O i fer davant dels 216.000 euros de fiança pel judici sobre els béns de Sixena, i que més d'un li va dir que l'ajudaven perquè "fer-ho era correcte" i no perquè necessàriament compartissin les seves idees.

Per a Vila, Catalunya hauria pogut decidir la seva independència sense cap problema si no tingués la capital catalana: "Sense Barcelona, ​​la independència de Catalunya li importaria un rave a la resta dels espanyols i al conjunt de terrícoles, sembla força obvi".