Santo subito!

Política

ARA A PORTADA

Política Puente entoma la «desesperació» dels usuaris de Rodalies i garanteix millores: «Hi estem treballant» Bernat Surroca Albet
Política En català, per imperatiu legal i «pel mandat de l'1-O»: així ha recollit Comín l'acta d'eurodiputat a Madrid Oriol March
Política L'amnistiat Junqueras renova l'«intacte» compromís independentista des de la zona zero Lluís Girona Boffi
Política Bany de masses en la rebuda de l'amnistiat Lluís Puig: «L’estat espanyol ha perdut nou anys» Anna Mira Perich
Política Els Comuns prescindeixen d'Aina Vidal en la llista catalana del Front Ampli Oriol March

Redacció

Publicat el 08 de setembre de 2011 a les 21:59

Em cau bé Josep Guardiola, com a tothom. I me n'alegro que guanyi el Barça, com la majoria. Ara bé, no acabo d'entendre aquest procés de quasisantificació en què han entrat les institucions i les entitats d'aquest país, des del Banc Sabadell fins al Parlament de Catalunya, passant per la totalitat dels mitjans de comunicació.

L'entrenador del Barça té l'obligació de guanyar copes, el president de La Caixa de guanyar diners i el secretari general d'un partit de guanyar eleccions. I molts d'ells se'n surten, afortunadament. Però això no els fa mereixedors d'un reconeixement públic si, a més a més, no han assumit una responsabilitat social. És a dir, si no han anat bastant més enllà de la seva feina, de les funcions per les quals cobren a final de mes.

Guardiola té només quaranta anys i molta feina per endavant. Enhorabona, doncs, per un premi que ell no ha demanat. N'estic segur que, d'aquí a uns anys, haurà fet el possible per merèixer-lo.

Escull Nació com la teva font preferida de Google