Em cau bé Josep Guardiola, com a tothom. I me n'alegro que guanyi el Barça, com la majoria. Ara bé, no acabo d'entendre aquest procés de quasisantificació en què han entrat les institucions i les entitats d'aquest país, des del Banc Sabadell fins al Parlament de Catalunya, passant per la totalitat dels mitjans de comunicació.
L'entrenador del Barça té l'obligació de guanyar copes, el president de La Caixa de guanyar diners i el secretari general d'un partit de guanyar eleccions. I molts d'ells se'n surten, afortunadament. Però això no els fa mereixedors d'un reconeixement públic si, a més a més, no han assumit una responsabilitat social. És a dir, si no han anat bastant més enllà de la seva feina, de les funcions per les quals cobren a final de mes.
Guardiola té només quaranta anys i molta feina per endavant. Enhorabona, doncs, per un premi que ell no ha demanat. N'estic segur que, d'aquí a uns anys, haurà fet el possible per merèixer-lo.
ARA A PORTADA
Publicat el 08 de setembre de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
El MNAC alerta del «risc elevadíssim» que suposa el trasllat per la «fragilitat de les obres»
-
Política
Catalunya i l'Aragó ja cooperen pel retorn de les obres a Sixena
-
Política
Activistes palestins urgeixen des del Parlament a suspendre relacions amb Israel: «S'està acabant el temps»
-
Política
Un robot de Kyoto per explorar la «intel·ligència somàtica» d'Illa
-
Política
Només contra Catalunya: les altres obres d'art de Sixena que l'Aragó no reclama
-
Política
El canvi de «frame»