Em cau bé Josep Guardiola, com a tothom. I me n'alegro que guanyi el Barça, com la majoria. Ara bé, no acabo d'entendre aquest procés de quasisantificació en què han entrat les institucions i les entitats d'aquest país, des del Banc Sabadell fins al Parlament de Catalunya, passant per la totalitat dels mitjans de comunicació.
L'entrenador del Barça té l'obligació de guanyar copes, el president de La Caixa de guanyar diners i el secretari general d'un partit de guanyar eleccions. I molts d'ells se'n surten, afortunadament. Però això no els fa mereixedors d'un reconeixement públic si, a més a més, no han assumit una responsabilitat social. És a dir, si no han anat bastant més enllà de la seva feina, de les funcions per les quals cobren a final de mes.
Guardiola té només quaranta anys i molta feina per endavant. Enhorabona, doncs, per un premi que ell no ha demanat. N'estic segur que, d'aquí a uns anys, haurà fet el possible per merèixer-lo.
ARA A PORTADA
Publicat el 08 de setembre de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
La parella d'Ayuso ataca el fiscal general de l'Estat: «Em va convertir en el delinqüent confés d'Espanya»
-
Política
Pressió dels Comuns al Govern per prohibir la compra especulativa de pisos
-
Política
Torres va intentar que Sánchez autoritzés tests Covid als aeroports canaris davant les reticències d'Illa
-
Política
La pressió aconsegueix que el Catalunya-Palestina finalment es jugui a Montjuïc
-
Política
El cap de gabinet d'Ayuso diu que la parella de la presidenta de Madrid és víctima d'una operació d'Estat
-
Política
Interior posa la directa amb les càmeres als carrers per reduir la inseguretat