Em cau bé Josep Guardiola, com a tothom. I me n'alegro que guanyi el Barça, com la majoria. Ara bé, no acabo d'entendre aquest procés de quasisantificació en què han entrat les institucions i les entitats d'aquest país, des del Banc Sabadell fins al Parlament de Catalunya, passant per la totalitat dels mitjans de comunicació.
L'entrenador del Barça té l'obligació de guanyar copes, el president de La Caixa de guanyar diners i el secretari general d'un partit de guanyar eleccions. I molts d'ells se'n surten, afortunadament. Però això no els fa mereixedors d'un reconeixement públic si, a més a més, no han assumit una responsabilitat social. És a dir, si no han anat bastant més enllà de la seva feina, de les funcions per les quals cobren a final de mes.
Guardiola té només quaranta anys i molta feina per endavant. Enhorabona, doncs, per un premi que ell no ha demanat. N'estic segur que, d'aquí a uns anys, haurà fet el possible per merèixer-lo.
ARA A PORTADA
Publicat el
08 de setembre de 2011 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Junqueras confirma per l'11S: «La pluja em va fer fora l'any passat»
-
Política
La lliçó de Junqueras: de les derrotes a la fórmula ancestral
-
Política
Radiografia d'un «estat paral·lel»: tenen futur els Països Catalans?
-
Política
Estira-i-arronsa entre PSOE i PP pels menors migrants a Ceuta sota la mirada d'Europa
-
Política
El govern espanyol desallotja els migrants de la platja de Ceuta i habilita nous espais d'acollida
-
Política
La diplomàcia aeroportuària d'Illa s'encalla a Tòquio