Em cau bé Josep Guardiola, com a tothom. I me n'alegro que guanyi el Barça, com la majoria. Ara bé, no acabo d'entendre aquest procés de quasisantificació en què han entrat les institucions i les entitats d'aquest país, des del Banc Sabadell fins al Parlament de Catalunya, passant per la totalitat dels mitjans de comunicació.
L'entrenador del Barça té l'obligació de guanyar copes, el president de La Caixa de guanyar diners i el secretari general d'un partit de guanyar eleccions. I molts d'ells se'n surten, afortunadament. Però això no els fa mereixedors d'un reconeixement públic si, a més a més, no han assumit una responsabilitat social. És a dir, si no han anat bastant més enllà de la seva feina, de les funcions per les quals cobren a final de mes.
Guardiola té només quaranta anys i molta feina per endavant. Enhorabona, doncs, per un premi que ell no ha demanat. N'estic segur que, d'aquí a uns anys, haurà fet el possible per merèixer-lo.
ARA A PORTADA
Publicat el 08 de setembre de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Catalunya i Euskadi demanen a la UE fons permanents per construir habitatge
-
Política
Ferran Torrent torna el Premi de les Lletres Valencianes per l'anticatalanisme de Mazón
-
Política
Dalmau i Parlon compareixeran a petició pròpia al Parlament per explicar la gestió dels aiguats
-
Política
Ni rastre dels pressupostos
-
Política
Les irregularitats a la DGAIA arriben al Parlament entre la prudència i la crítica al Govern
-
Política
El Parlament frena l'intent ultra d'hissar una bandera espanyola gegant a la Ciutadella