Em cau bé Josep Guardiola, com a tothom. I me n'alegro que guanyi el Barça, com la majoria. Ara bé, no acabo d'entendre aquest procés de quasisantificació en què han entrat les institucions i les entitats d'aquest país, des del Banc Sabadell fins al Parlament de Catalunya, passant per la totalitat dels mitjans de comunicació.
L'entrenador del Barça té l'obligació de guanyar copes, el president de La Caixa de guanyar diners i el secretari general d'un partit de guanyar eleccions. I molts d'ells se'n surten, afortunadament. Però això no els fa mereixedors d'un reconeixement públic si, a més a més, no han assumit una responsabilitat social. És a dir, si no han anat bastant més enllà de la seva feina, de les funcions per les quals cobren a final de mes.
Guardiola té només quaranta anys i molta feina per endavant. Enhorabona, doncs, per un premi que ell no ha demanat. N'estic segur que, d'aquí a uns anys, haurà fet el possible per merèixer-lo.
ARA A PORTADA
Publicat el 08 de setembre de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Gabriel Rufián demana una reunió amb Pedro Sánchez per saber què farà davant la crisi al PSOE
-
Política
El fre català al «forat» del lloguer de temporada: recta final i déjà-vu al Parlament
-
Política
La Moncloa s'encomana a la divina providència
-
Política
Divorci Puigdemont-PSOE: interlocutors damnificats per la fi del diàleg
-
Política
Poble Lliure proposa fer «foc nou» i refundar l'independentisme d'esquerres
-
Política
Sánchez descarta plegar i desafia els bisbes espanyols a presentar-se a les eleccions