Em cau bé Josep Guardiola, com a tothom. I me n'alegro que guanyi el Barça, com la majoria. Ara bé, no acabo d'entendre aquest procés de quasisantificació en què han entrat les institucions i les entitats d'aquest país, des del Banc Sabadell fins al Parlament de Catalunya, passant per la totalitat dels mitjans de comunicació.
L'entrenador del Barça té l'obligació de guanyar copes, el president de La Caixa de guanyar diners i el secretari general d'un partit de guanyar eleccions. I molts d'ells se'n surten, afortunadament. Però això no els fa mereixedors d'un reconeixement públic si, a més a més, no han assumit una responsabilitat social. És a dir, si no han anat bastant més enllà de la seva feina, de les funcions per les quals cobren a final de mes.
Guardiola té només quaranta anys i molta feina per endavant. Enhorabona, doncs, per un premi que ell no ha demanat. N'estic segur que, d'aquí a uns anys, haurà fet el possible per merèixer-lo.
ARA A PORTADA
Publicat el 08 de setembre de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política Elisenda Alamany presenta candidatura per liderar ERC a les municipals del 2027
-
Política El PP celebra el nou ajornament en l’oficialitat del català: «Europa no paga xantatges»
-
Política Collboni envia una carta a 31 alcaldes europeus per demanar-los el suport amb l'oficialitat del català a la UE
-
Política Espanya persisteix per fer caure el mur contra l'oficialitat del català a Europa
-
Política El Parlament denuncia la desinversió de l'Estat en infraestructures i els socis d'Illa critiquen l'ampliació del Prat
-
Política La progressista Ana Ferrer s'aparta de la cursa per la presidència de la sala penal del Suprem i deixa via lliure al candidat conservador