Em cau bé Josep Guardiola, com a tothom. I me n'alegro que guanyi el Barça, com la majoria. Ara bé, no acabo d'entendre aquest procés de quasisantificació en què han entrat les institucions i les entitats d'aquest país, des del Banc Sabadell fins al Parlament de Catalunya, passant per la totalitat dels mitjans de comunicació.
L'entrenador del Barça té l'obligació de guanyar copes, el president de La Caixa de guanyar diners i el secretari general d'un partit de guanyar eleccions. I molts d'ells se'n surten, afortunadament. Però això no els fa mereixedors d'un reconeixement públic si, a més a més, no han assumit una responsabilitat social. És a dir, si no han anat bastant més enllà de la seva feina, de les funcions per les quals cobren a final de mes.
Guardiola té només quaranta anys i molta feina per endavant. Enhorabona, doncs, per un premi que ell no ha demanat. N'estic segur que, d'aquí a uns anys, haurà fet el possible per merèixer-lo.
ARA A PORTADA
-
«No vull tornar a veure l'home que em va atropellar, no em retornarà la meva vida ni la dels meus fills» Marc Orts i Cussó
-
-
Unitat in extremis a Andalusia: Podem, Esquerra Unida i Sumar segellen una coalició electoral Anna Mira Perich
-
Albiach retreu a ERC que no faci costat a Rufián en l’aposta per la unitat de les esquerres Redacció
-
Publicat el
08 de setembre de 2011 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
ERC demana explicacions a Sánchez per les traves en la catalanització de noms
-
Política
PSC, ERC, Comuns i CUP demanen que el Parlament rebutgi l'ampliació de la pena de mort a Israel
-
Política
Esther Niubó tornarà a la feina dimarts vinent després de dos mesos de baixa
-
Política
L'antiga seu d'ICV a Barcelona, propietat de la Caixa, busca comprador o llogater
-
Política
Junts pressiona el Govern pels obstacles al Registre Civil per catalanitzar-se el nom
-
Política
El TSJC amnistia l'exconsellera Natàlia Garriga per l'organització de l'1-O