Em cau bé Josep Guardiola, com a tothom. I me n'alegro que guanyi el Barça, com la majoria. Ara bé, no acabo d'entendre aquest procés de quasisantificació en què han entrat les institucions i les entitats d'aquest país, des del Banc Sabadell fins al Parlament de Catalunya, passant per la totalitat dels mitjans de comunicació.
L'entrenador del Barça té l'obligació de guanyar copes, el president de La Caixa de guanyar diners i el secretari general d'un partit de guanyar eleccions. I molts d'ells se'n surten, afortunadament. Però això no els fa mereixedors d'un reconeixement públic si, a més a més, no han assumit una responsabilitat social. És a dir, si no han anat bastant més enllà de la seva feina, de les funcions per les quals cobren a final de mes.
Guardiola té només quaranta anys i molta feina per endavant. Enhorabona, doncs, per un premi que ell no ha demanat. N'estic segur que, d'aquí a uns anys, haurà fet el possible per merèixer-lo.
ARA A PORTADA
Publicat el
08 de setembre de 2011 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Sant Jordi també a Brussel·les amb intercanvi de llibres i roses
-
Política
La regularització i Jordi Pujol trenquen la treva política per Sant Jordi
-
Política
Tríptic del retorn de la xocolatada de Sant Jordi a Palau
-
Política
Rajoy ho nega tot davant el jutge de la Kitchen: «No he destruït papers i no sabia que em deien 'El barbes'»
-
Política
El viatge de Jordi Pujol
-
Política
Jordi Turull visita Jordi Pujol: «Això de dilluns no té nom pel seu estat»