Em cau bé Josep Guardiola, com a tothom. I me n'alegro que guanyi el Barça, com la majoria. Ara bé, no acabo d'entendre aquest procés de quasisantificació en què han entrat les institucions i les entitats d'aquest país, des del Banc Sabadell fins al Parlament de Catalunya, passant per la totalitat dels mitjans de comunicació.
L'entrenador del Barça té l'obligació de guanyar copes, el president de La Caixa de guanyar diners i el secretari general d'un partit de guanyar eleccions. I molts d'ells se'n surten, afortunadament. Però això no els fa mereixedors d'un reconeixement públic si, a més a més, no han assumit una responsabilitat social. És a dir, si no han anat bastant més enllà de la seva feina, de les funcions per les quals cobren a final de mes.
Guardiola té només quaranta anys i molta feina per endavant. Enhorabona, doncs, per un premi que ell no ha demanat. N'estic segur que, d'aquí a uns anys, haurà fet el possible per merèixer-lo.
ARA A PORTADA
Publicat el
08 de setembre de 2011 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Les llavors sota les cendres
-
Política
Junqueras avisa del risc de convertir Catalunya en un «búnquer cada cop més petit i aïllat»
-
Política Irene Montero es perfila com la candidata de Podem a les eleccions generals
-
Política Montilla aposta per acords «transversals» del catalanisme per reforçar la unitat de Catalunya
-
Política
Dimiteix un alt càrrec de la delegació del govern espanyol a Ceuta per la polèmica dels avisos del CNI
-
Política
Artur Mas, sobre l'extrema dreta: «Cal parlar amb ells; una altra cosa és arribar a acords»