Em cau bé Josep Guardiola, com a tothom. I me n'alegro que guanyi el Barça, com la majoria. Ara bé, no acabo d'entendre aquest procés de quasisantificació en què han entrat les institucions i les entitats d'aquest país, des del Banc Sabadell fins al Parlament de Catalunya, passant per la totalitat dels mitjans de comunicació.
L'entrenador del Barça té l'obligació de guanyar copes, el president de La Caixa de guanyar diners i el secretari general d'un partit de guanyar eleccions. I molts d'ells se'n surten, afortunadament. Però això no els fa mereixedors d'un reconeixement públic si, a més a més, no han assumit una responsabilitat social. És a dir, si no han anat bastant més enllà de la seva feina, de les funcions per les quals cobren a final de mes.
Guardiola té només quaranta anys i molta feina per endavant. Enhorabona, doncs, per un premi que ell no ha demanat. N'estic segur que, d'aquí a uns anys, haurà fet el possible per merèixer-lo.
ARA A PORTADA
-
Quan els barons del PSOE veien bé la singularitat catalana: quin va ser el compromís de Granada? Bernat Surroca Albet
-
Gestió forestal per prevenir incendis i moderació davant la «radicalitat»: les claus d'Illa per al nou curs Sara Escalera
-
-
Junts denuncia que l’Ajuntament de Barcelona ha fet campanya contra els pisos turístics a Gràcia només en castellà Redacció
-
Publicat el 08 de setembre de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
El govern espanyol arrencarà el nou curs polític amb la condonació del deute
-
Política
El govern espanyol endureix la resposta als atacs del PP: fa un «ús partidista» per tapar els seus errors
-
Política
Marlaska acusa el PP de fer un «ús partidista» dels incendis per tapar els seus errors
-
Política
On són els catalans de Feijóo?
-
Política
I ara, els menors migrants: més llenya al foc PSOE-PP
-
Política
La CUP colla el Govern perquè actuï davant la gelateria de Gràcia que discrimina el català