Em cau bé Josep Guardiola, com a tothom. I me n'alegro que guanyi el Barça, com la majoria. Ara bé, no acabo d'entendre aquest procés de quasisantificació en què han entrat les institucions i les entitats d'aquest país, des del Banc Sabadell fins al Parlament de Catalunya, passant per la totalitat dels mitjans de comunicació.
L'entrenador del Barça té l'obligació de guanyar copes, el president de La Caixa de guanyar diners i el secretari general d'un partit de guanyar eleccions. I molts d'ells se'n surten, afortunadament. Però això no els fa mereixedors d'un reconeixement públic si, a més a més, no han assumit una responsabilitat social. És a dir, si no han anat bastant més enllà de la seva feina, de les funcions per les quals cobren a final de mes.
Guardiola té només quaranta anys i molta feina per endavant. Enhorabona, doncs, per un premi que ell no ha demanat. N'estic segur que, d'aquí a uns anys, haurà fet el possible per merèixer-lo.
Santo subito!
Ara a portada
Publicat el 08 de setembre de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Els Comuns acusen ERC de presentar una proposta de taxa turística «calcada a la de Junts, el PP i Foment»
-
Política
Illa i Montero reivindiquen la relació «estratègica» entre Catalunya i Andalusia en ple debat del finançament
-
Política
Una vintena de diputats del Parlament s'apunten al servei d'assessorament per millorar l’ús del català
-
Política
ERC tanca la porta a entrar al govern de Collboni