Em cau bé Josep Guardiola, com a tothom. I me n'alegro que guanyi el Barça, com la majoria. Ara bé, no acabo d'entendre aquest procés de quasisantificació en què han entrat les institucions i les entitats d'aquest país, des del Banc Sabadell fins al Parlament de Catalunya, passant per la totalitat dels mitjans de comunicació.
L'entrenador del Barça té l'obligació de guanyar copes, el president de La Caixa de guanyar diners i el secretari general d'un partit de guanyar eleccions. I molts d'ells se'n surten, afortunadament. Però això no els fa mereixedors d'un reconeixement públic si, a més a més, no han assumit una responsabilitat social. És a dir, si no han anat bastant més enllà de la seva feina, de les funcions per les quals cobren a final de mes.
Guardiola té només quaranta anys i molta feina per endavant. Enhorabona, doncs, per un premi que ell no ha demanat. N'estic segur que, d'aquí a uns anys, haurà fet el possible per merèixer-lo.
ARA A PORTADA
Publicat el
08 de setembre de 2011 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Junqueras fa una crida a «construir grans consensos» amb motiu del novè aniversari de l'1-O
-
Política
Urquinaona recupera l'esperit postsentència en el novè aniversari de l'1-O
-
Política
El Parlament condemna l'actuació policial contra aficionats del Barça i l'Europa per portar estelades
-
Política
El Parlament aprova «posar fi al bilingüïsme per defecte» a l'administració
-
Política
El Parlament tomba la reprovació de Junts i revalida la confiança en Illa
-
Política
La policia espanyola tanca files i al·lega «perill extrem» en el judici de Roger Español