Em cau bé Josep Guardiola, com a tothom. I me n'alegro que guanyi el Barça, com la majoria. Ara bé, no acabo d'entendre aquest procés de quasisantificació en què han entrat les institucions i les entitats d'aquest país, des del Banc Sabadell fins al Parlament de Catalunya, passant per la totalitat dels mitjans de comunicació.
L'entrenador del Barça té l'obligació de guanyar copes, el president de La Caixa de guanyar diners i el secretari general d'un partit de guanyar eleccions. I molts d'ells se'n surten, afortunadament. Però això no els fa mereixedors d'un reconeixement públic si, a més a més, no han assumit una responsabilitat social. És a dir, si no han anat bastant més enllà de la seva feina, de les funcions per les quals cobren a final de mes.
Guardiola té només quaranta anys i molta feina per endavant. Enhorabona, doncs, per un premi que ell no ha demanat. N'estic segur que, d'aquí a uns anys, haurà fet el possible per merèixer-lo.
ARA A PORTADA
Publicat el
08 de setembre de 2011 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política Fernández avisa Vox que si «bloqueja» pactes amb el PP per fer una alternativa a Sánchez acabarà «desapareixent»
-
Política
Junts insta Illa a «rectificar» uns pressupostos basats en «mantenir» la pressió fiscal
-
Política
Els afins a Junqueras i Alamany oficialitzen la candidatura a la federació d'ERC Barcelona
-
Política
El Cercle fa les paus amb la Moncloa per la immigració
-
Política
El Parlament demana que els sanitaris hagin d'acreditar un B2 de català en el primer any de feina
-
Política
Junts votarà a favor dels canvis urbanístics necessaris perquè el Museu Thyssen sigui una realitat