Em cau bé Josep Guardiola, com a tothom. I me n'alegro que guanyi el Barça, com la majoria. Ara bé, no acabo d'entendre aquest procés de quasisantificació en què han entrat les institucions i les entitats d'aquest país, des del Banc Sabadell fins al Parlament de Catalunya, passant per la totalitat dels mitjans de comunicació.
L'entrenador del Barça té l'obligació de guanyar copes, el president de La Caixa de guanyar diners i el secretari general d'un partit de guanyar eleccions. I molts d'ells se'n surten, afortunadament. Però això no els fa mereixedors d'un reconeixement públic si, a més a més, no han assumit una responsabilitat social. És a dir, si no han anat bastant més enllà de la seva feina, de les funcions per les quals cobren a final de mes.
Guardiola té només quaranta anys i molta feina per endavant. Enhorabona, doncs, per un premi que ell no ha demanat. N'estic segur que, d'aquí a uns anys, haurà fet el possible per merèixer-lo.
ARA A PORTADA
-
L'altra cara de Sixena: el retorn de les obres s'impregna d'entitats catalanòfobes Lluís Girona Boffi
-
-
El fracàs del traspàs de la immigració fa evidents els límits del pacte Puigdemont-PSOE Bernat Surroca Albet
-
-
El Govern prioritza blindar les inversions del Prat abans d'abordar la gestió catalana que reclama ERC Bernat Surroca Albet
Publicat el 08 de setembre de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
El Govern presentarà una nova estratègia per ampliar la presència catalana a Amèrica Llatina
-
Política
Carlos Mazón atia l'anticatalanisme a les portes del primer aniversari de la dana
-
Política
El PSOE rebaixa l'acord amb Junts sobre la immigració i acusa el PP de bloquejar: «Hi voten en contra perquè estan a l'oposició»
-
Política
El PSC, ERC, els Comuns i la CUP condemnen el genocidi a Gaza i donen suport a la Flotilla
-
Política
La CUP defensa el traspàs d'immigració a Catalunya davant «l'estructura racista» de l'Estat
-
Política
La Moncloa aprova l'embargament d'armes a Israel amb una excepció i pendent del Congrés