Em cau bé Josep Guardiola, com a tothom. I me n'alegro que guanyi el Barça, com la majoria. Ara bé, no acabo d'entendre aquest procés de quasisantificació en què han entrat les institucions i les entitats d'aquest país, des del Banc Sabadell fins al Parlament de Catalunya, passant per la totalitat dels mitjans de comunicació.
L'entrenador del Barça té l'obligació de guanyar copes, el president de La Caixa de guanyar diners i el secretari general d'un partit de guanyar eleccions. I molts d'ells se'n surten, afortunadament. Però això no els fa mereixedors d'un reconeixement públic si, a més a més, no han assumit una responsabilitat social. És a dir, si no han anat bastant més enllà de la seva feina, de les funcions per les quals cobren a final de mes.
Guardiola té només quaranta anys i molta feina per endavant. Enhorabona, doncs, per un premi que ell no ha demanat. N'estic segur que, d'aquí a uns anys, haurà fet el possible per merèixer-lo.
ARA A PORTADA
Publicat el
08 de setembre de 2011 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Els convergents no han marxat mai
-
Política
Joan Ignasi Elena nega davant el jutge conèixer l'alcalde d'Altafulla investigat
-
Política
«Catalunya deu molt a Convergència»: Illa torna a reconèixer el llegat de Pujol
-
Política El PP exigeix la dimissió de Sánchez i eleccions immediates: «És indecent que continuï»
-
Política
ERC urgeix Sánchez a «fer neteja» al PSOE després de la condemna d'Àbalos
-
Política El Tribunal Suprem condemna l'exministre Ábalos a 24 anys de presó