Em cau bé Josep Guardiola, com a tothom. I me n'alegro que guanyi el Barça, com la majoria. Ara bé, no acabo d'entendre aquest procés de quasisantificació en què han entrat les institucions i les entitats d'aquest país, des del Banc Sabadell fins al Parlament de Catalunya, passant per la totalitat dels mitjans de comunicació.
L'entrenador del Barça té l'obligació de guanyar copes, el president de La Caixa de guanyar diners i el secretari general d'un partit de guanyar eleccions. I molts d'ells se'n surten, afortunadament. Però això no els fa mereixedors d'un reconeixement públic si, a més a més, no han assumit una responsabilitat social. És a dir, si no han anat bastant més enllà de la seva feina, de les funcions per les quals cobren a final de mes.
Guardiola té només quaranta anys i molta feina per endavant. Enhorabona, doncs, per un premi que ell no ha demanat. N'estic segur que, d'aquí a uns anys, haurà fet el possible per merèixer-lo.
ARA A PORTADA
Publicat el 08 de setembre de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Fer de comensals o formar part del menú?
-
Política
Felip VI diu que el 2025 deixa una «sensació creixent d'amenaça» i defensa un «ordre global basat en normes»
-
Política
Què dirien ara els líders de la Transició?
-
Política
Xiulada a Moreno Bonilla mentre feia de rei Baltasar a la cavalcada de Sevilla
-
Política
La carta política als Reis d'Orient: què demanen els partits per al 2026?
-
Política
Barcelona respondrà a la marxa del The District amb la creació d'una fira sobre «habitatge assequible»