Santo subito!

Política

ARA A PORTADA

Política El Suprem amnistia la mesa del Parlament de l'1-O Lluís Girona Boffi
Política Primera consellera del Govern de l'1-O amnistiada Gerard Mira
Societat Lluita a contrarellotge per frenar els incendis de la Vall d'Uixó i Castella abans de l'onada de calor Marc Orts i Cussó
Terra El Meteocat amplia els avisos per la quarta onada de calor: 16 comarques en alerta Arnau Urgell i Vidal
Terra Crisi climàtica o «netejar boscos»? La falsa dicotomia per explicar els megaincendis Arnau Urgell i Vidal

Redacció

Publicat el 08 de setembre de 2011 a les 21:59

Em cau bé Josep Guardiola, com a tothom. I me n'alegro que guanyi el Barça, com la majoria. Ara bé, no acabo d'entendre aquest procés de quasisantificació en què han entrat les institucions i les entitats d'aquest país, des del Banc Sabadell fins al Parlament de Catalunya, passant per la totalitat dels mitjans de comunicació.

L'entrenador del Barça té l'obligació de guanyar copes, el president de La Caixa de guanyar diners i el secretari general d'un partit de guanyar eleccions. I molts d'ells se'n surten, afortunadament. Però això no els fa mereixedors d'un reconeixement públic si, a més a més, no han assumit una responsabilitat social. És a dir, si no han anat bastant més enllà de la seva feina, de les funcions per les quals cobren a final de mes.

Guardiola té només quaranta anys i molta feina per endavant. Enhorabona, doncs, per un premi que ell no ha demanat. N'estic segur que, d'aquí a uns anys, haurà fet el possible per merèixer-lo.

Escull Nació com la teva font preferida de Google