"Tanto rollo con la independencia, y mira", li diu una dona al seu -aparent- marit en el video electoral del PP. Per la cara de culpable, sembla que l'home va ser un perillós elector convergent en aquest futur d'una Catalunya independent que, segons la ficció del PP, té un 30 per cent d'atur. Una xifra brutal, però perfectament assequible per l'actual Catalunya espanyola, que aquest mes d'octubre ha batut un nou rècord amb un 22'56 per cent d'aturats. "Tanto rollo con la unidad de España y mira", que devia dir el marit convergent abans de votar sense el permís de la dona.

Però el millor de l'anunci és la successió simbòlica que centra l'atenció al principi. Hi veiem Josep-Lluís Carod-Rovira i Artur Mas donant-se la mà, com si escenifiquessin un traspàs de la funció de dolent-dolent com a personatge destacat de la cultura popular espanyola. Espanya sempre té un antiespanyol a mà a qui acusar de tota mena de traïcions pèrfides i innobles.

En els últims trenta anys, aquesta icona ha passat per Xabier Arzalluz, Juan José Ibarretxe, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Laporta, successivament. Darrerament, el personatge havia quedat una mica desassistit, però des de la manifestació de la Diada el buit s'ha cobert perfectament amb Artur Mas. Només quedava escenificar-ne el traspàs, i d'això se n'ha encarregat el PP català, elevant Mas a l'altar de la missa negra i reconeixent Carod com a clàssic del satanisme. Sort que, al final, l'Alícia ens ensenya el cel: Espanya. Uf.