Segona querella de la Fiscalia contra Carme Forcadell per desobediència i prevaricació. La nova acció del ministeri públic també afecta tres membres més de la mesa del Parlament: Lluís Corominas, vicepresident primer de la mesa, Anna Simó, secretaria primera i Ramona Barrufet, secretària quarta. El motiu? Permetre la votació de la resolució del referèndum del 2017 que, segons la Fiscalia, suposava desplegar les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent i la declaració de desconnexió del 9 de novembre de 2015, anul·lades pel Tribunal Constitucional (TC) amb anterioritat. En la nota de premsa adjunta, la Fiscalia Superior afirma que la querella s'ha presentat "d'acord amb les instruccions rebudes per la Fiscalia General de l'Estat".
En la querella, la Fiscalia Superior considera que Forcadell i els altres tres membres de la mesa tenien la "voluntat única i definida de tirar endavant" la resolució del 9-N "mitjançant la realització de convocatòria d'un 'referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya', la creació d'una Comissió per 'el seguiment del procés d'autodeterminació', la creació d'un Consell 'per assessorar sobre les polítiques públiques que han de permetre la realització del procés constituent', així com la inclusió en 'els pressupostos del 2017 dels recursos financers necessaris per a realitzar el procés constituent, de base social, transversal, plural, democràtic i obert".
Després de conèixer la decisió de la Fiscalia, Forcadell ha assegurat a través de Twitter que "avui queda més clar que mai que no es querellen per fets", sinó "pel que som i pensem". Així mateix, la presidenta del Parlament ha volgut deixar que des del Govern "continuaran defensant la democràcia i el debat".Avui queda més clar que mai: no es querellen per fets, es querellen pel que som i pensem. Continuarem defensant la democràcia i el debat!
— Carme Forcadell (@ForcadellCarme) 23 de febrer de 2017
Nuet, exclòs de la querella
La Fiscalia ha exclòs de la seva querella el cinquè membre sobiranista de la mesa del Parlament, Joan Josep Nuet (Catalunya Sí Que es Pot) argumentant que "no pretenia com els querellats incomplir els mandats del TC, ni portar endavant un projecte polític amb total menyspreu de la Constitució". Per contra, el ministeri públic considera que Nuet va actuar amb "la creença errònia d'estar complint amb les seves funcions com a membre de la Mesa del Parlament, considerant que el control que podia exercir aquest òrgan era merament formal".
Querella d la fiscalia contra 4 companys/es d Mesa del @parlament_cat Una discriminació ideològica i una politització barroera i intolerable pic.twitter.com/Ngb3ipWdqg
— NUET (@NUET) 23 de febrer de 2017
El fiscal superior insisteix que el secretari tercer de la mesa no tenia "voluntat de sumar-se al projecte polític de ruptura unilateral amb el sistema constitucional" en base a la seva "trajectòria com a diputat" durant "la present legislatura, anterior i posterior als fets que motiven la querella". El parlamentari ha qualificat la querella de "discriminació ideològica" i "politització barroera i intolerable".
Segona querella contra Carme Forcadell by naciodigital on Scribd
La resolució del referèndum, anul·lada pel TC
El TC va decidir el passat 14 de febrer anul·lar la resolució del Junts pel Sí i la CUP per a la celebració d'un referèndum el 2017 amb o sense acord amb l'Estat i va obrir una altra via penal contra la presidenta del Parlament. Acceptava així la petició de la Fiscalia i de l'advocat de l'Estat perquè traslladés el cas al ministeri públic per actuar novament contra la presidenta de la cambra. També autoritzava a procedir contra els quatre membres sobiranistes de la mesa del Parlament.
Els magistrats van suspendre cautelarment la resolució pactada entre JxSí i la CUP el desembre passat. Amb relació a Forcadell, el tribunal va optar per la mateixa via que el 10 d'octubre va fer servir per fer front a la votació de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, quan va traslladar el cas a la Fiscalia i aquesta va presentar una querella per prevaricació i desobediència davant el TSJC contra Forcadell.
Reiteració d'incompliment a decisions del Constitucional
Segons el govern espanyol, la resolució del referèndum era una reiteració de l'incompliment de les decisions del TC per part del Parlament de Catalunya. En el seu recurs, l'executiu de Mariano Rajoy destacava també que els propis magistrats havien advertit la presidenta del Parlament i els membres de la Mesa que no podien desplegar cap iniciativa encaminada a fer realitat el procés sobiranista.
El TC també disposa de les al·legacions que Forcadell i els altres quatre membre de la Mesa van presentar contra l'incident d'execució. En l'escrit destacaven que la resolució del referèndum unilateral té "caràcter autònom" i no contravé les anteriors resolucions del TC. Les al·legacions recordaven que "si es persegueix" a qui permet la llibertat d’expressió "la democràcia desapareix i el marc polític té un altre nom: no democràcia.
La decisió del tribunal va obrir les portes a la Fiscalia perquè presentés la segona querella contra Forcadell. Ara el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) haurà de decidir si admet l'acumulació amb la investigació ja iniciada pels suposats delictes de prevaricació i desobediència. Forcadell va declarar al TSJC en el marc d'aquesta investigació el 16 de desembre i va qüestionar: "Si al carrer es pot parlar d'independència, per què no n'han de parlar els diputats?".
Ramona Barrufet i Carme Forcadell Foto: Adrià Costa
