L'historiador i catedràtic de la Universitat de Barcelona Antoni Segura s'ha acomiadat aquest dimarts de la presidència del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) després de vuit anys de mandat en què l'entitat s'ha consolidat com un dels think tank de referència al món. L'acte ha congregat figures de l'acadèmia, la política i les relacions internacionals en una transversal que ha dit molt de la capacitat d'aquest intel·lectual per teixir ponts entre diferents. Segura és col·laborador de Nació. Aquí podeu recuperar els seus articles.
D'Ernest Maragall a Gabriela Serra, de l'historiador Andreu Mayayo a l'exconseller Carles Campuzano, del diplomàtic Josep Maria Lloveras al politòleg Joan Manuel Tressserras, de Dolors Camats (Fundació Catalunya Europa) a l'exrector de la UPF Joan Josep Moreso, i molts analistes vinculats al CIDOB, com Carme Colomina o Rafael Grasa, han volgut acompanyar Segura, que cedirà pas al nou president elegit pel patronat, Josep Borrell.
Segurament ha estat l'exconsellera d'Acció Exterior i Unió Europea Meritxell Serret qui ha definit millor Segura, de qui ha dit que aplega "saviesa i humanitat". Serret ha considerat l'historiador el pal de paller d'un equip que ha contribuït a fer entendre el que passava al món i ha ajudat a Catalunya a saber quin era el seu lloc en l'escenari global. L'exconsellera ha citat l'Amin Malouf que reconeix que no pot donar explicacions universals a totes les massacres ni proposar respostes simplistes, però que cal fer un esforç per intentar entendre el món.
Pol Morillas, director del centre, ha qualificat Segura de "gran president" i ha destacat la feina que s'ha pogut fer en aquests anys amb un equip d'"excel·lència". També Blanca Garcés, coordinadora de recerca del CIDOB, ha recordat com la realitat internacional s'ha anat fent més complexa per desxifrar, des de la crisi dels refugiats del 2015, i com el CIDOB ha hagut d'adaptar-se a un seguit de crisis que també han afectat la manera de treballar a la casa, com va passar amb la pandèmia. Ha recordat la rellevància d'El món d'avui, l'obra monumental de Segura que explica el món des del 1945.
Preservar l'entitat enmig de la tempesta política
Segura ha fet una intervenció en què ha recordat les dificultats amb què es va trobar quan va assumir la presidència del CIDOB, a finals del 2016. La institució vivia enmig de la polarització política del procés i feia temps que el ministeri d'Exteriors havia retirat la seva subvenció. Els primers contactes amb el governRajoy no van fructificar ("el ministre Alfonso Dastis era un home educat però vam sortir dels eu despatx igual com vam entrar").
Antoni Segura ha reconegut que en alguns moments el CIDOB es va jugar la seva continuïtat. Com comentaven molts dels presents, el paper de Segura com a acadèmic de prestigi capaç d'aglutinar sensibilitats i persones diferents ha estat cabdal i ha solidificat la independència i el rigor de l'equip d'analistes de la casa. Una capacitat que ha fet possible que experts de visions contraposades puguin debatre sobre el conflicte a l'Orient Mitjà sense deslegitimar-se. El centre ha incrementat els darrers anys les seves vies de finançament per garantir la seva viabilitat.
El reconeixement internacional del CIDOB -com han assenyalat rànquings de think tanks com l'elaborat per la Universitat de Pennsilvània-, la seva independència i el fet d'analitzar el món des de Catalunya i des d'una ciutat com Barcelona li dona una personalitat pròpia i serà part del llegat d'Antoni Segura. Un Segura que ha reclamat que no es malbarati el que s'ha assolit i que el CIDOB romangui fidel als seus fundadors, persones com Josep Ribera, que va crear el centre després de tornar de Xile arran del cop militar del 1973, i que va voler que l'entitat observés el món sempre amb una mirada molt arrelada a casa.