Ahir es va acabar l'Espanya de les autonomies. Es va morir tota sola, la pobra, quan totes les televisions van ensenyar els gràfics dels resultats per territoris. Les pantalles marcaven, ben gràficament, el retorn a la realitat -tossuda- que pinta l'Espanya espanyola d'un color i Catalunya i el País Basc amb tonalitats diferents. Fins i tot van rebrotar nous/vells matisos, com els que signifiquen Compromís pel País Valencià, la fortalesa del BNG o els diputats navarresos de Geroa Bai i Amaiur.
Així que, es miri com es miri, totes les cartes són damunt la taula. Ja era hora, després de trenta anys donant voltes a una cafetera i un joc de tasses. Finalment, Espanya haurà de parlar amb Catalunya i el País Basc, probablement sota la mirada, atenta, de París i Berlín que li demanaran solucions i, sobretot, poc soroll.
No hi ha res escrit sobre què vindrà darrere l'invent autonòmic. Però sí que s'ha fet evident que dissimular els colors reals de la península costava massa car. I ja no queda ningú que vulgui pagar-ho.
ARA A PORTADA
Publicat el
20 de novembre de 2011 a
les 23:58
Et pot interessar
-
Política
Ayuso és escridassada durant una visita sorpresa al Mercat del Cabanyal de València
-
Política
L’alta velocitat i les seves derivades
-
Política
Catalunya Nord, una identitat en resistència
-
Política
Rufián i Montero rebutgen el «vot útil» de Sánchez: «Cal sotmetre el PSOE des de l'esquerra»
-
Política
Colau presenta el Front Ampli a Barcelona amb avisos chavistes als fons voltor: «Exprópiese»
-
Política
Pedro Sánchez es compromet a reconèixer Guillem Agulló com a víctima de terrorisme