Ahir es va acabar l'Espanya de les autonomies. Es va morir tota sola, la pobra, quan totes les televisions van ensenyar els gràfics dels resultats per territoris. Les pantalles marcaven, ben gràficament, el retorn a la realitat -tossuda- que pinta l'Espanya espanyola d'un color i Catalunya i el País Basc amb tonalitats diferents. Fins i tot van rebrotar nous/vells matisos, com els que signifiquen Compromís pel País Valencià, la fortalesa del BNG o els diputats navarresos de Geroa Bai i Amaiur.
Així que, es miri com es miri, totes les cartes són damunt la taula. Ja era hora, després de trenta anys donant voltes a una cafetera i un joc de tasses. Finalment, Espanya haurà de parlar amb Catalunya i el País Basc, probablement sota la mirada, atenta, de París i Berlín que li demanaran solucions i, sobretot, poc soroll.
No hi ha res escrit sobre què vindrà darrere l'invent autonòmic. Però sí que s'ha fet evident que dissimular els colors reals de la península costava massa car. I ja no queda ningú que vulgui pagar-ho.
ARA A PORTADA
Publicat el
20 de novembre de 2011 a
les 23:58
Et pot interessar
-
Política
El número dos de les joventuts del PP estripa el carnet i demana el vot per a Vox
-
Política
«No hi ha procés d'inclusió social sense aprenentatge lingüístic»
-
Política
Dels «recels» amb Junqueras al «sacrifici» de Puigdemont: deu perles del dietari de Joan Tardà
-
Política
Xavier García Albiol continuarà sent el xèrif de Badalona?
-
Política
Romero justifica la «prudència» de Montero amb l’IRPF: «Serà difícil recaptar-lo»
-
Política
«La massa social del Barça és molt diversa i és difícil d'aglutinar amb un reclam polític»