Ahir es va acabar l'Espanya de les autonomies. Es va morir tota sola, la pobra, quan totes les televisions van ensenyar els gràfics dels resultats per territoris. Les pantalles marcaven, ben gràficament, el retorn a la realitat -tossuda- que pinta l'Espanya espanyola d'un color i Catalunya i el País Basc amb tonalitats diferents. Fins i tot van rebrotar nous/vells matisos, com els que signifiquen Compromís pel País Valencià, la fortalesa del BNG o els diputats navarresos de Geroa Bai i Amaiur.
Així que, es miri com es miri, totes les cartes són damunt la taula. Ja era hora, després de trenta anys donant voltes a una cafetera i un joc de tasses. Finalment, Espanya haurà de parlar amb Catalunya i el País Basc, probablement sota la mirada, atenta, de París i Berlín que li demanaran solucions i, sobretot, poc soroll.
No hi ha res escrit sobre què vindrà darrere l'invent autonòmic. Però sí que s'ha fet evident que dissimular els colors reals de la península costava massa car. I ja no queda ningú que vulgui pagar-ho.
ARA A PORTADA
Publicat el
20 de novembre de 2011 a
les 23:58
Et pot interessar
-
Política
Els hereus del PDECat ultimen 200 candidatures per a les eleccions municipals
-
Política
El jutge acorda agrupar les acusacions populars del cas contra Zapatero sota la direcció del PP
-
Política
Fracassa l'intent d'una consulta a la militància d'ERC sobre els pressupostos d'Illa
-
Política
La diputada Glòria Freixa també fa el pas i es presenta a les primàries de Junts a Barcelona
-
Política
Un manual que s'esgota
-
Política
L'olor de la Moncloa apaivaga les tensions al PP català abans del congrés