Ahir es va acabar l'Espanya de les autonomies. Es va morir tota sola, la pobra, quan totes les televisions van ensenyar els gràfics dels resultats per territoris. Les pantalles marcaven, ben gràficament, el retorn a la realitat -tossuda- que pinta l'Espanya espanyola d'un color i Catalunya i el País Basc amb tonalitats diferents. Fins i tot van rebrotar nous/vells matisos, com els que signifiquen Compromís pel País Valencià, la fortalesa del BNG o els diputats navarresos de Geroa Bai i Amaiur.
Així que, es miri com es miri, totes les cartes són damunt la taula. Ja era hora, després de trenta anys donant voltes a una cafetera i un joc de tasses. Finalment, Espanya haurà de parlar amb Catalunya i el País Basc, probablement sota la mirada, atenta, de París i Berlín que li demanaran solucions i, sobretot, poc soroll.
No hi ha res escrit sobre què vindrà darrere l'invent autonòmic. Però sí que s'ha fet evident que dissimular els colors reals de la península costava massa car. I ja no queda ningú que vulgui pagar-ho.
ARA A PORTADA
Publicat el 20 de novembre de 2011 a les 23:58
Et pot interessar
-
Política
Un relleu a Junts que va més enllà de les municipals
-
Política
El PP s'indigna per una activitat de «tir al feixista» a la festa major de la UPF
-
Política
Illa defensarà la «diversitat» i la necessitat de «sumar capacitats» a la conferència de presidents
-
Política
Salvavides dels Comuns al Govern per la taxa turística: ajornament a canvi de 60 milions per la compra d'habitatge
-
Política
Segones Creus de Sant Jordi del postprocés: «Cal que insistim en allò que ens uneix»
-
Política
Els canvis fiscals no inquieten (per ara) els promotors del Hard Rock