Gairebé quatre hores de reunió de les que de manera oficial a través dels serveis de premsa de l'alt tribunal només ha transcendit que no s'ha aconseguit el consens per emetre una sentència en aquest setè intent. Les mateixes fonts han assegurat que tampoc s'ha votat l'esborrany de sentència del que s'encarrega la presidenta del tribunal, María Emilia Casas.

Del que sí han parlat els magistrats ha estat de la petició de la Generalitat perquè el magistrat progressista Pablo Pérez Tremps, que va ser recusat a petició del PP, pugui participar en la votació dels articles que no tinguin res a veure amb els punts pels què va ser recusat, és a dir, amb la Unió Europea i acció exterior de la Generalitat.

No obstant això, fonts del TC adverteixen que la fórmula de vot bloc a bloc no permetria que Pérez Tremps pugui participar a les votacions, perquè els 'blocs' no s'han de cenyir als capítols de l'Estatut, sinó que poden aglutinar articles diversos, de manera que es podrien votar en un sol bloc tots els articles de capítols diversos que tots els magistrats consideren inconstitucionals, i per separat els articles on hi ha disparitat d'opinions.

Casas podria posar en marxa el procediment del vot per articles emparant-se en l'article 254 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que estableix que 'la votació, a judici del president, podrà tenir lloc separadament sobre els diversos pronunciaments de fet o de dret que hagin de fer-se, o part de la decisió que s'hagi de dictar'.

Aquest article també estableix l'ordre en què es farà la votació, perquè dicta que es pronunciarà 'primer el ponent, i després la resta dels magistrats per ordre invers a la seva antiguitat', i que un cop començada, la votació 'no podrà interrompre's si no és en cas de força major'.

Després de dinar els magistrats no tornaran a reunir-se en ple ni tampoc ho faran aquest divendres com en les anteriors sessions plenàries monogràfiques sobre l'Estatut. Fins el moment, no hi ha perspectives de convocatòria d'un nou ple per tractar de desencallar la sentència de l'Estatut.

Mutisme informatiu

Gairebé res ha transcendit d'aquesta trobada. En primer lloc no s'ha informat sobre si els magistrats han entrat al fons de l'esborrany de sentència de María Emilia Casas, el setè presentat dins l'alt tribunal per consensuar una sentència. Tampoc sobre si el tema ha estat el recurs de súplica de la Generalitat i el Parlament contra la decisió dels magistrats del passat 27 de maig de no declarar-se incompetents per resoldre sobre l'Estatut.

La ponència de Casas tampoc convenç

El text que Casas ja ha elaborat recupera les línies mestres de la que va redactar la primera ponent de la sentència, la progressista Elisa Pérez Vera, que proposava declarar inconstitucionals una quinzena d'articles i que va caure el 16 d'abril per sis vots a quatre en una votació en què el magistrat Manuel Aragón, nomenat pel govern espanyol, es va alinear amb l'ala dreta del TC.

Si no hi ha canvis de majories, el text redactat per Casas podria córrer la mateixa sort perquè no ha obtingut, de moment, el suport de la majoria de la cambra. Després de quatre anys de deliberacions les posicions estan molt definides i no sembla probable que els magistrats conservadors acceptin rebaixar els seus plantejaments.

Si es produeix aquesta situació, Casas té previst sotmetre l'Estatut a una votació article per article o bloc per bloc. La presidenta ja ha comunicat als magistrats com funcionaria aquest procediment que tindria efectes més lesius per l'Estatut aprovat a les Corts i per referèndum a Catalunya.