Sergi Sabrià: «És imprescindible formalitzar per escrit una estratègia comuna»

Sergi Sabrià (Palafrugell, 1975) és un dels dirigents d'ERC que ha assumit el lideratge quotidià del partit, arran de l'empresonament d'Oriol Junqueras i l'exili de Marta Rovira. D'aquesta en va agafar el relleu com a president del grup parlamentari, després d'haver exercit com a portaveu dels republicans i de ser alcalde de Palafrugell (Baix Empordà). I va ser l'encarregat de donar la cara dimecres en una dura roda de premsa posterior a la intervenció de la cúpula de JxCat en què aquesta acusava el president del Parlament, Roger Torrent, d'haver-se llençat als braços del PSC i esquinçat un teòric acord tancat entre els dos socis de Govern.

L'habitual somriure de Sabrià havia desaparegut i, amb expressió d'enuig, va replicar que JxCat havia mentit descaradament i el va acusar d'haver "trencar clarament confiances". Les relacions arribaven a un moment de màxima tensió dels darrers mesos, fent emergir unes discrepàncies soterrades alimentades pels recels mutus i la manca d'un full de ruta compartit. I tot plegat, en la setmana de l'anunci de la Crida Nacional per la República de Carles Puigdemont. L'endemà, però, Sabrià està calmat i content, sobretot just després que Pablo Llarena hagi retirat totes les euroordres pel seu fracàs europeu. Sembla que, passada la tempesta, torna la calma. S'aprofitarà la situació estabilitzar la situació i sintonitzar brúixoles? En parla amb NacióDigital.

- Com valora la decisió de Llarena de renunciar a l'extradició de Puigdemont per malversació?

- Com un nou ridícul internacional. Aquí hi veiem pràcticament prevaricació, ja que un jutge ofereix enviar-lo per ser jutjat per un fet i l'altre replica que, per aquest fet, no cal que el portin. És una cosa que a Europa no s'ha vist mai. Això desgasta la confiança en la justícia espanyola, no entre els catalans, on ja està prou desgastada, sinó a nivell de tota Europa. I sembla que la broma continua i que, en lloc de renunciar al que tothom sap que és un castell de focs per aplicar rebel·lió, està preparant una tercera euroordre. És una vergonya que, a nivell de justícia europea, es va fent més i més gran.

- El mateix dia que Llarena retira les euroordres, però, la Fiscalia demana mantenir a presó els processats per rebel·lió.

- Aquí perden una nova oportunitat. Nosaltres posàvem poques esperances en el govern socialista, ja que tornem a veure allò que ja vam veure de l'època Zapatero de molta gesticulació, però a la pràctica molts pocs resultats o canvis reals. Amb totes les circumstàncies que s'estaven donant judicialment a tota Europa i les victòries dels exiliats, amb Puigdemont al capdavant, el ministeri fiscal tenia una gran oportunitat, fer evident que la rebel·lió i la sedició estaven inventades per un jutge i retirar aquestes acusacions.

"La Fiscalia ha perdut una nova oportunitat. Ja tornem a l'època Zapatero de molta gesticulació però molts pocs resultats o canvis reals"

- En relació als fets del Parlament de dimecres, fins a quin punt hi havia un acord amb JxCat quant a la substitució dels processats?

- No és la paraula d'uns contra els altres, a les 9 tots érem el Parlament -partits, periodistes...- i vèiem, malauradament -i hem de demanar disculpes a la ciutadania-, que sense cap acord. Ningú al Parlament ho desconeixia i, per això, ens sorprèn moltíssim quan, a les 12, algú surt i diu que hi havia un acord. És evident que no hi era i ens va saber molt de greu que s'enfoqués així la roda de premsa de JxCat, però també és cert que les hores passen i ja hem començat a fer esforços per reconduir aquesta situació, millorar els elements de coordinació, per conjurar-nos perquè aquesta situació no es torni a produir. Perquè, quan passa, estem fallant als ciutadans que van confiar en nosaltres i que han posat l'esperança en aquest Govern. Ens hi devem i ens hem conjurat per resoldre aquesta situació i ja ho hem començat a fer.

- Per tant, nega que hi hagués un acord amb el PSC, com ha insistit el vicepresident primer de la cambra, Josep Costa?

- Absolutament, ho neguem, igual que hem negat l'acord amb JxCat. Igual que demanaríem que els canvis de relat que es van produint per mirar de justificar una cosa que poc té a veure amb ERC, sinó que pot tenir més a veure amb les diferències a la mesa, es resolguin en l'espai on s'han de resoldre i que la resta puguem treballar des de ja per recosir aquestes confiances i tirar endavant. Això ho hem negat nosaltres, el PSC i quedarà una tercera negativa, l'acta de la mesa en què es veurà com es produeixen els vots i les explicacions. Posem tots els esforços en recosir confiances, passem pàgina al que va passar ahir, i conjurmen-nos per treballar amb la realitat.
 
- Que cal per recosir aquestes confiances que va dir que quedaven clarament tocades?

- Intentar afinar els mecanismes de coordinació i treballar amb més temps. La situació d'ahir feia vuit o deu dies que era previsible que ens hi trobéssim, no podem tornar a arribar a l'últim minut sense un acord. Hem demostrat mil cops que l'independentisme transversal és capaç de posar-se sempre d'acord i ho continuarem fent. Si en som capaços en els grans temes, en aquests més petits també ho hem de fer.

"La situació d'ahir feia vuit o deu dies que era previsible que ens hi trobéssim, no podem tornar a arribar a l'últim minut sense un acord"

- Per tant, hi ha hagut reunions entre JxCat i ERC des de la fallida mesa d'ahir?

- Hi ha hagut converses.

- I aquests espais per millorar la coordinació com poden ser?

- S'estan treballant.

- Igualment, no ha estat el primer xoc a nivell parlamentari, i normalment han estat centrats en la qüestió dels presos i la restitució de Puigdemont. Després d'aquests primers mesos moguts, creu que la legislatura i el Govern aguantaran els quatre anys que preveien?

- Sempre hem defensat que havia de ser una legislatura més llarga que les dues anteriors, tenim molta feina per fer i la solució en cap cas seria una tornada a les urnes a curt termini. És evident que el xoc d'ahir no fa canviar la percepció i el nostre compromís és situar-se al mig, recosir, estirar el centre-dreta independentista i la CUP i el seu entorn, buscant grans acords, anant més enllà, quan pugui ser. Si en som capaços, segur que la legislatura serà llarga.

"El nostre compromís és situar-nos al mig, estirar el centre-dreta independentista i la CUP. Si en som capaços, segur que la legislatura serà llarga"

- La qüestió de la gestió dels presos i la restitució, però, ha estat la pedra a la sabata que ha dificultat les relacions?

- No em sembla el tema que especialment més hagi tibat la situació.

- La qüestió dels vots i si calia restituir Puigdemont, com i quan, ha generat tensions.

- Em sembla que no massa, i ara que els presos estan junts això pot arribar a ser més fàcil i pot ajudar a afinar-ho. Hem de trobar solucions i vetllar pels seus drets com a diputats electes sempre, evitar que Pablo Llarena se'n surt canviant les majories sortides de les urnes, i que les mesures que prenguem siguin efectives i es puguin traduir en polítiques que ens puguin fer avançar tan nacionalment com socialment. En aquesta línia, hi poden haver diferents interpretacions, com ahir, però hem de ser capaços de trobar-ho.
 
- Un dels arguments que usaven per no acceptar que Puigdemont no fos substituït i renunciés a votar és que això podria alterar les majories de les urnes. Tot i això, Toni Comín no delega el seu vot des del 29 de maig per no posar la mesa en un compromís. No és una situació similar que altera les majories?

- Equivalent no és, perquè la situació no és equiparable amb cap de les persones afectades ahir, no podem fer equivalències d'una situació jurídica diferent. Respecte els d'ahir, buscàvem una solució que els garantís tots els drets i els preservés totes les possibilitats de cara al futur.

"La situació de Comín no és equiparable a la de Puigdemont, no podem fer equivalències d'una situació jurídica diferent"

- Però, en canvi, Comín ara mateix no té els drets garantits perquè no pot delegar el vot.

- Cert, no té el vot delegat, però manté l'acta i està en condicions per tornar-lo a delegar quan hi hagi les condicions.

- Com creu que pot repercutir la decisió de Llarena de retirar l'euroordre i, per tant, permetre de nou la llibertat de moviments de Puigdemont?

- No he llegit les 72 pàgines de la interlocutòria, no ho sé respondre en detall, però ens arriba que està preparant una tercera euroordre i s'aboca a un nou ridícul en l'àmbit internacional. Intentarem trobar les vies perquè Llarena no se'n surt en l'objectiu de vulnerar els drets polítics dels presos polítics i exiliats, ni alterar les majories.

"Ens arriba que Llarena està preparant una tercera euroordre i s'aboca a un nou ridícul en l'àmbit internacional"

- JxCat va ser molt clar en asseverar que era una línia vermella la substitució ni tan sols temporal de Puigdemont, i vostè replicava que no hi podien haver diputats de primera i de segona. Hi pot haver un punt intermig per llimar aquestes diferències?

- Jo volia dir que els hem de defensar a tots de manera exactament igual, i la proposta que posàvem sobre la taula precisament el que feia era preservar els drets per ahir i les possibilitats de futur. Per tant, les possibilitats de la investidura futura de Puigdemont que JxCat posa sovint sobre la taula queden preservades. Se li garantien absolutament els drets, igual que els d'Oriol Junqueras, Jordi Turull o Raül Romeva. Havíem trobat una possibilitat adient per a totes les parts.
 
- La CUP els acusa d'acatar Llarena i critica que no es pot avançar cap a la República obeint les decisions judicials.

- N'hem tingut ocasió de parlar-ne molt amb la CUP i tenim posicions diferents respecte com s'explica més que com s'executa, o aquesta és la sensació que hem tingut en molts casos. En seguirem parlant, buscant acords, respectem la seva situació i intentem entendre'ns en els moments importants.

- Hi ha possibilitats de restablir del tot la confiança amb JxCat i arribar a algun acord sobre l'assumpte abans de marxar de vacances?

- Ja n'estem passos, així que segur que sí.

"Ja estem fen passos, segur que arribarem a algun acord amb JxCat sobre les suspensions abans de marxar de vacances"

- Més a mig termini, veu imprescindible configurar un full de ruta compartit per l'independentisme per avançar cap a la República?

- Absolutament imprescindible. Igual que fa 15 dies ERC va fer una conferència nacional i aprovar un document llarg i elaborat sobre les properes fites, això ho ha de tenir cadascuna de les organitzacions i alhora hem de ser capaços de lligar-ho en un discurs i en una guia comuna. No pot trigar massa més.

- El PDECat fa la seva assemblea aquest cap de setmana. Passat l'estiu s'haurien de fer reunions per assolir aquest programa compartit?

- N'hem anat parlant i n'hem de parlar més i, en tot cas, no té a veure amb el calendari del PDECat.

- M'hi referia perquè demanava que tothom havia de configurar el seu full de ruta i ells l'aproven aquest cap de setmana.

- No ens hem d'esperar els uns als altres, les converses es poden produir alhora. Hi eren abans de la conferència nacional d'ERC i hi poden ser ara.

"Les estratègies per una estratègia independentista compartida hi eren abans de la conferència nacional d'ERC. No calia esperar a l'assemblea del PDECat"

- Com hauria de plasmar-se?

- Hem de ser capaços de formalitzar-ho en un document comú.
- Les dates són importants, però és més important que tots ens el creguem molt i el que acabem consensuant ens ho sentim tots realment com a propi que si és el 30 d'agost, el 15 de setembre o l'1 d'octubre, a l'entorn de la tardor.

- Més enllà dels xocs públics, les converses discretes van bé? Hi estem ara més a prop que fa unes setmanes?

- Tothom parla amb tothom, i que es faci després de l'any que hem tingut, de l'1-O, de tota la repressió que totes les entitats i partits hem patit, ens ajuda a anar-ho teixint. Ara hem de ser capaços de posar-ho negre sobre blanc, de compartir espais, afinar-ho i aconseguir una estratègia clara i compartida. Com a ERC, farem el que hem fet sempre, estem al mig del taulell i tibarem a banda i banda, a dreta i esquerra, per ajudar a cosir aquest espai, com deia Junqueras.

"Hem d'aconseguir posar-ho negre sobre blanc, de compartir espais, afinar-ho i aconseguir una estratègia clara i compartida"

- La Crida Nacional per la República com afecta aquí? Facilita o dificulta la recerca de consensos?

- No solem opinar gaire d'aquest procés de reconfiguració del centre-dreta independentista, el que hem de fer és desitjar-los molta sort, que en surti un centre-dreta independentista molt fort i, a partir d'aquí, poder-ne dialogar tothom.

- Vostès situen la Crida Nacional com un projecte de centre-dreta, però en aquesta iniciativa i a JxCat s'agrupen persones d'esquerres o fins i tot provinents d'ERC, com Josep Costa, Eusebi Campdepadrós, Toni Morral, Marina Geli, Jordi Sànchez, Ferran Mascarell, Ramon Cotarelo... No senten que pugnen per un mateix espai?

- Ubiquem la Crida Nacional com una reconfiguració d'un espai que va des del centre fins al centre-dreta. Segur que s'hi acomoda molta gent i busca certa transversalitat, com a casa nostra hi ha socialistes i gent que fins i tot havien militat en el seu moment més a la dreta. Segur que vol ser un punt de trobada en aquesta reorganització de l'espai de l'antiga Convergència que vol créixer i fer-se gran, i això és important, perquè hem de ser més. Si ells fan la feina bé en aquest espai i ERC i la CUP són capaços de fer-ho en els seus, malgrat que sempre hi ha fronteres i espais que es toquen, l'independentisme segur que serà més fort.

"La Crida nacional és una reconfiguració d'un espai que va des del centre fins al centre-dreta. Si fan bé la feina, i ERC i la CUP també en els seus espais, l'independentisme serà més fort"

- Quim Torra ha de fer una conferència a principis de setembre per explicar el seu full de ruta. Hi estan parlant perquè es tracti de l'estratègia de tot el Govern o serà la seva personal?

- És evident que, en l'àmbit del Govern, les converses són permanents i, quan arribi el moment, l'escoltarem amb tota l'atenció.