02
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
05
d'octubre
a les
12:58h
Va haver-hi crits, plors, retrets i algun que altre forceig fruit de les tensions. I després, tristesa, desgast i silencis incòmodes. Ferraz es va convertir dissabte en una autèntica olla a pressió. Un total de setze hores en què la temperatura anava pujant mentre tot el socialisme espanyol estava embrancat en una discussió de reglaments i normatives. Perquè a la seu del PSOE, no es va parlar de política ni d'idees.
“Va ser una batalla de forces internes”, expliquen amb resignació alguns dels membres del comitè federal, que qualifiquen la situació de "desastre". Ni tan sols es va arribar a parlar sobre una hipotètica abstenció a la investidura de Mariano Rajoy. Cap dirigent va gosar donar la cara per aquesta opció.
Era un pols sense treva. Els crítics amb Sánchez van arribar a les nou del matí amb un objectiu entre cella i cella: el secretari general havia de plegar i no cedirien en cap cas. Segons veus d'aquest sector, tot era "producte d'una decisió equivocada" de Sánchez per voler convocar un "congrés exprés" sense que s'hagi resolt abans la governabilitat a Espanya. Per això qualsevol intent d'acord per part dels membres de la direcció que no havien dimitit era boicotejat i l'estratègia va ser una pressió i un enrocament constant que acabés donant fruits per extenuació dels altres.
La trobada va començar amb un desgavell organitzatiu -ni hi havia acord en l'ordre del dia ni en què s'havia de votar- i va acabar també amb el mateix caos que va governar tota la jornada. S'agreujava per les condicions en què es celebrava el comitè federal: 295 persones reunides en una sala a Ferraz que es va quedar petita durant hores i hores, constants interrupcions i recessos i desenes de periodistes amotinats a les portes. El pati de la seu havia de ser un espai de respir. I ni això. Hi havia una càmera de televisió que des d'un balcó d'un edifici veí els apuntava amb el seu objectiu.
Apuntats pels focus
"Estàvem assetjats. Tot era molt angoixant", explica un altre dels dirigents que van viure la tensa jornada a Ferraz. Els membres del comitè que podien passar més desapercebuts, es treien les acreditacions per poder sortir al carrer a comprar aigua i menjar. Les cares més conegudes, per protegir-se de la presència mediàtica i dels ciutadans que els escridassaven a la porta, van comptar amb l'ajut dels companys que sortien i els compraven entrepans.
"És cert que probablement els nervis ens van portar a fer coses, els uns i els altres, que estaven equivocades", admet un altre socialista. I és que va haver-hi batalla pel micròfon. La presidenta del comitè federal, Verónica Pérez -a qui uns quants dirigents van batejar, irònicament, com "l'autoritat"- va ser una de les veus que, a crits, més van atiar el conflicte i en alguna ocasió va voler evitar que Pedro Sánchez tingués la paraula.
També durant la votació secreta que la direcció de Sánchez va engegar per triar si es convocava o no un congrés extraordinari els crítics van irrompre per aturar la votació i van anunciar una moció de censura. "Era un autèntic cop d'estat", diu una dirigent que, aquest diumenge, encara expressava enuig pel desenvolupament de la jornada.
D'altres, com el mateix exministre Josep Borrell o el socialista Antonio Pérez Tapias, favorables a Sánchez, van considerar que fer una votació en urna sense cens era una temeritat i una "pantomima" per part d'una direcció a la qual donaven suport però que actuava a la desesperada. "A més, al comitè federal sempre hem votat tot a la cara", remata un altre dirigent.
"Va ser una bogeria. Dels uns i dels altres. La responsabilitat va ser col·lectiva", afirma un altre dirigent. Al llarg de la tarda, molts bitllets d'AVE i d'avió van ser cancel·lats o ajornats. L'assumpte anava per llarg i pocs volien cedir en la batalla del desgast. Van ser molts els dirigents que van intentar parlar amb la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, la veu més forta entre els crítics, per demanar-li que donés treva. Que acceptés ajornar el comitè federal una setmana per posar en ordre el debat i per donar marge per calmar les tensions.
Ella, però, que va parlar poc perquè va delegar en Pérez l'estratègia a seguir, no va donar el seu braç a tòrcer. "Les seves llàgrimes eren de cocodril", afirma una de les dirigents afí a Sánchez. L'exministre Josep Borrell va ser una de les veus que més es va enfrontar a Pérez per rebatre cadascun dels arguments que ella feia apel·lant el reglament. "Va fer-li llegir algun article del reglament en veu alta per deixar-la en evidència", expliquen dirigents del comitè federal.
La "passió" de discutir "amb els de casa"
Tot el guirigall va estar amanit per un José Blanco fora de si, un Eduardo Madina que, segons fonts presents, volia engegar la direcció a "prendre pel cul", socialistes catalans parlant entre bambolines del grup parlamentari propi, una direcció descol·locada incapaç de desbloquejar la situació i dirigents que, com Miquel Iceta o Pere Navarro, feien una crida a no perdre les formes i intentaven calmar els ànims entre els barons per posar seny.
"És cert que van haver-hi moltes tensions. Jo diria que es va debatre amb passió i que sí, es van perdre les formes, però de la mateixa manera que es perden quan discuteixes amb els de casa", explica una dirigent que nega que el clima fos, com s'ha dit en alguna mitjans de comunicació, d'"agressivitat". No tots els presents consideren que es van dibuixar dos bàndols ahir a Ferraz. "En realitat, deu eren els que estaven decidint i la resta n'érem presoners. Era una perversitat que Sánchez intentés que hi hagués dos bàndols", afirma un dirigent crític amb la gestió que ens els últims dies ha fet el fins ara secretari general.
És evident, però, que el partit socialista ha quedat molt tocat. "Hem quedat esquarterats. S'ha produït un trencament polític i emocional", admet en plena ressaca de la difícil jornada un dels dirigents que va tenir un paper molt actiu en el comitè. Ara només demana que els hooligans quedin en un segon pla i que la gestora capitanejada per l'Asturià Javier Fernández es dediqui a "construir" uns ponts que ahir van quedar totalment dinamitats. Cal recuperar, insisteixen, la "cultura de la lleialtat" amb la direcció que en els darrers anys s'ha perdut.
"L'espectacle que vam donar va ser dantesc i hem de demanar disculpes per això. Vam néixer per donar solucions i fer un servei al ciutadà i no pas per ser el focus dels problemes", conclou una altra dirigent socialista. En una època on a Catalunya i a Espanya es parla tant de connexions i desconnexions, asseguren, és el PSOE qui ahir, de cop i sense pal·liatius, es va "desconnectar de la ciutadania".
“Va ser una batalla de forces internes”, expliquen amb resignació alguns dels membres del comitè federal, que qualifiquen la situació de "desastre". Ni tan sols es va arribar a parlar sobre una hipotètica abstenció a la investidura de Mariano Rajoy. Cap dirigent va gosar donar la cara per aquesta opció.
Era un pols sense treva. Els crítics amb Sánchez van arribar a les nou del matí amb un objectiu entre cella i cella: el secretari general havia de plegar i no cedirien en cap cas. Segons veus d'aquest sector, tot era "producte d'una decisió equivocada" de Sánchez per voler convocar un "congrés exprés" sense que s'hagi resolt abans la governabilitat a Espanya. Per això qualsevol intent d'acord per part dels membres de la direcció que no havien dimitit era boicotejat i l'estratègia va ser una pressió i un enrocament constant que acabés donant fruits per extenuació dels altres.
La trobada va començar amb un desgavell organitzatiu -ni hi havia acord en l'ordre del dia ni en què s'havia de votar- i va acabar també amb el mateix caos que va governar tota la jornada. S'agreujava per les condicions en què es celebrava el comitè federal: 295 persones reunides en una sala a Ferraz que es va quedar petita durant hores i hores, constants interrupcions i recessos i desenes de periodistes amotinats a les portes. El pati de la seu havia de ser un espai de respir. I ni això. Hi havia una càmera de televisió que des d'un balcó d'un edifici veí els apuntava amb el seu objectiu.
Apuntats pels focus
"Estàvem assetjats. Tot era molt angoixant", explica un altre dels dirigents que van viure la tensa jornada a Ferraz. Els membres del comitè que podien passar més desapercebuts, es treien les acreditacions per poder sortir al carrer a comprar aigua i menjar. Les cares més conegudes, per protegir-se de la presència mediàtica i dels ciutadans que els escridassaven a la porta, van comptar amb l'ajut dels companys que sortien i els compraven entrepans.
"És cert que probablement els nervis ens van portar a fer coses, els uns i els altres, que estaven equivocades", admet un altre socialista. I és que va haver-hi batalla pel micròfon. La presidenta del comitè federal, Verónica Pérez -a qui uns quants dirigents van batejar, irònicament, com "l'autoritat"- va ser una de les veus que, a crits, més van atiar el conflicte i en alguna ocasió va voler evitar que Pedro Sánchez tingués la paraula.
També durant la votació secreta que la direcció de Sánchez va engegar per triar si es convocava o no un congrés extraordinari els crítics van irrompre per aturar la votació i van anunciar una moció de censura. "Era un autèntic cop d'estat", diu una dirigent que, aquest diumenge, encara expressava enuig pel desenvolupament de la jornada.
D'altres, com el mateix exministre Josep Borrell o el socialista Antonio Pérez Tapias, favorables a Sánchez, van considerar que fer una votació en urna sense cens era una temeritat i una "pantomima" per part d'una direcció a la qual donaven suport però que actuava a la desesperada. "A més, al comitè federal sempre hem votat tot a la cara", remata un altre dirigent.
"Va ser una bogeria. Dels uns i dels altres. La responsabilitat va ser col·lectiva", afirma un altre dirigent. Al llarg de la tarda, molts bitllets d'AVE i d'avió van ser cancel·lats o ajornats. L'assumpte anava per llarg i pocs volien cedir en la batalla del desgast. Van ser molts els dirigents que van intentar parlar amb la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, la veu més forta entre els crítics, per demanar-li que donés treva. Que acceptés ajornar el comitè federal una setmana per posar en ordre el debat i per donar marge per calmar les tensions.
Ella, però, que va parlar poc perquè va delegar en Pérez l'estratègia a seguir, no va donar el seu braç a tòrcer. "Les seves llàgrimes eren de cocodril", afirma una de les dirigents afí a Sánchez. L'exministre Josep Borrell va ser una de les veus que més es va enfrontar a Pérez per rebatre cadascun dels arguments que ella feia apel·lant el reglament. "Va fer-li llegir algun article del reglament en veu alta per deixar-la en evidència", expliquen dirigents del comitè federal.
La "passió" de discutir "amb els de casa"
Tot el guirigall va estar amanit per un José Blanco fora de si, un Eduardo Madina que, segons fonts presents, volia engegar la direcció a "prendre pel cul", socialistes catalans parlant entre bambolines del grup parlamentari propi, una direcció descol·locada incapaç de desbloquejar la situació i dirigents que, com Miquel Iceta o Pere Navarro, feien una crida a no perdre les formes i intentaven calmar els ànims entre els barons per posar seny.
"És cert que van haver-hi moltes tensions. Jo diria que es va debatre amb passió i que sí, es van perdre les formes, però de la mateixa manera que es perden quan discuteixes amb els de casa", explica una dirigent que nega que el clima fos, com s'ha dit en alguna mitjans de comunicació, d'"agressivitat". No tots els presents consideren que es van dibuixar dos bàndols ahir a Ferraz. "En realitat, deu eren els que estaven decidint i la resta n'érem presoners. Era una perversitat que Sánchez intentés que hi hagués dos bàndols", afirma un dirigent crític amb la gestió que ens els últims dies ha fet el fins ara secretari general.
És evident, però, que el partit socialista ha quedat molt tocat. "Hem quedat esquarterats. S'ha produït un trencament polític i emocional", admet en plena ressaca de la difícil jornada un dels dirigents que va tenir un paper molt actiu en el comitè. Ara només demana que els hooligans quedin en un segon pla i que la gestora capitanejada per l'Asturià Javier Fernández es dediqui a "construir" uns ponts que ahir van quedar totalment dinamitats. Cal recuperar, insisteixen, la "cultura de la lleialtat" amb la direcció que en els darrers anys s'ha perdut.
"L'espectacle que vam donar va ser dantesc i hem de demanar disculpes per això. Vam néixer per donar solucions i fer un servei al ciutadà i no pas per ser el focus dels problemes", conclou una altra dirigent socialista. En una època on a Catalunya i a Espanya es parla tant de connexions i desconnexions, asseguren, és el PSOE qui ahir, de cop i sense pal·liatius, es va "desconnectar de la ciutadania".