Els missatges verbalitzats en els darrers dies sobre la possibilitat que els pressupostos es comencin a tramitar en els primers dies de gener -per carregar de pressió l'interlocutor- no han esvaït els interrogants que persisteixen sobre la maduresa d'un acord. "La feina està feta, pel que fa a les negociacions", afirmava Pere Aragonès abans de les festes en una entrevista a Nació, un discurs amb el PSC com a destinatari que va mantenir en l'al·locució de Nadal per demanar no demorar el calendari. I, aquest dilluns al matí, la portaveu parlamentària dels socialistes, Alícia Romero, apuntava l'opció d'una entesa aquesta setmana si els contactes amb el Govern avancen en la línia de les peticions de la seva formació. "Estem en disposició de signar el més aviat possible", asseverava Romero davant dels mitjans després de la quinzena reunió de la carpeta pressupostària.
Però què separa ara mateix el Govern i el PSC? Les fonts consultades, governamentals i socialistes, ho redueixen a dos elements: l'"encaix" financer de les mesures i l'"interès" polític a l'hora d'escenificar la cessió en les negociacions, amb derivades en l'horitzó electoral del 2023. En el primer apartat -la discussió de les mesures-, el grup parlamentari de Salvador Illa es remet al document de 26 pàgines difós el 28 de desembre, en què s'aposta per desencallar el projecte del macrocomplex Hard Rock, les obres del Quart Cinturó i l'ampliació de l'aeroport del Prat, a més de posar fre al creixement de les delegacions de la Generalitat a l'exterior, aturar la prova pilot de la renda bàsica i traspassar la dependència del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la conselleria de Presidència al Parlament.
Al marge de les reivindicacions de les quals n'ha fet bandera, el PSC també reclama esforços sectorials, com una inversió rellevant en salut -compatible amb el pacte segellat per Aragonès amb els comuns-, més recursos en l'àmbit universitari i de recerca, i passos endavant en energies renovables, entra d'altres. "Totes les propostes són importants, de sentit comú, i es poden incorporar perfectament", ha detallat aquest dilluns Romero.
[noticiadiari]2/250923[/noticiadiari]
I és en aquestes mesures sectorials en les quals es fixa el Govern per argumentar que l'acord és "factible" si hi ha "voluntat política", segons detallen fonts implicades en les negociacions. "Es pot tancar aquesta setmana si volen", afegeixen. Sosté l'executiu que el 87% de les mesures del document del PSC ja estan acordades. Es refereixen a 147 propostes en matèria de salut, energia, indústria, mobilitat, educació o gestió de l'aigua que representen fins a 5.386 milions en els comptes. El problema, segons el discurs del Govern, són el 13% de les propostes restants -no pactades-, que tindrien un impacte d'uns 3.000 milions en els pressupostos d'aquest any i uns 2.000 milions més en exercicis posteriors. "Una carta als reis", sostenen veus autoritzades de l'executiu amb ascendent en les converses. Entre aquest paquet d'accions hi hauria, per exemple, l'ampliació l'L3 del Metro perquè arribi fins a Esplugues de Llobregat.
Escenificar cessions
Les reunions continuaran aquesta setmana, després que el primer contacte del nou any -amb la presència de les conselleres de Presidència, Laura Vilagrà, i Economia, Natàlia Mas- no hagi permès encara aclarir si la segona setmana de gener es podran tramitar els pressupostos al Parlament. El PSC ha evitat citar projectes irrenunciables, però transmet que ERC s'ha de moure en qüestions que els incomoden. La persistència socialista en el Hard Rock o el Quart Cinturó s'explica per la voluntat del partit d'Illa d'evidenciar que ha aconseguit esgarrapar cessions rellevants a Aragonès. La debilitat parlamentària dels republicans ajuda a enfortir posicions en les converses.Al seu torn, el Govern exposa que ha estat porós davant les peticions de l'oposició -d'aquí el relat que ha acordat un 87% de les propostes del document del PSC-, però insisteix que el conjunt de demandes no es pot encaixar en els marges dels comptes dissenyats. A Economia no estan disposats a modificar les previsions de despesa ni a desplaçar els compromisos d'inversions a exercicis futurs. L'any comença amb una setmana clau per determinar si la Generalitat tindrà nous pressupostos.