Fa setmanes que, orbitant al voltant de Xavier Trias, el debat és viu dins de Junts: s'està tornant a l'etapa de Convergència? Comença a cristal·litzar la idea que dissoldre el partit fundat per Jordi Pujol va ser un error? L'única manera de tornar a primera línia -un cop abandonat per voluntat pròpia al Govern- passa pel pragmatisme sense renunciar als ideals, però sense posar-hi dates que constrenyin l'estratègia? Són preguntes que sobrevolen l'ambient i que, combinades amb l'argumentari sobre el nou "tripartit autonomista" estructurat al voltant de l'acord de pressupostos signat entre ERC, el PSC i els comuns, han propiciat el retorn a estratègies que fa una dècada que no tenien presència majoritària dins l'espai postconvergent.

Quins són els principals protagonistes -i antagonistes- que hi ha en aquest debat? Quins noms poden tornar a aparèixer, també en clau electoral? Aquestes són totes les claus per entendre un remember que pot tenir conseqüències en tot el mapa de partits a partir de les municipals.

Xavier Trias

El debat no hauria començat sense el seu retorn. Passejant per la vora del Turó Park, amb la Farga del carrer Betthoven com un dels enclavaments per discutir estratègies i fer fitxatges per la llista, Trias va aconseguir carta blanca de la direcció de Junts per pensar la millor manera de reconquerir Barcelona. Lidera les enquestes amb un discurs d'ordre -no se n'amaga, més aviat al contrari- perquè apel·la directament al 64% de ciutadans que a l'equip de campanya tenen detectats com a partidaris de fer fora Ada Colau de l'alcaldia. En la presentació a l'Auditori es va envoltar d'Artur Mas i de Jordi Pujol en una atmosfera que recordava més a la nit electoral celebrada al Majestic per celebrar el triomf del 2011 que no pas a la fundació de Junts. Si guanya -i si pot governar, que no és el mateix-, hi ha qui no el descarta com a president del partit.

Artur Mas

Si ha tornat Trias, per què no ho pot fer Mas? Aquesta és una pregunta que es fan determinats dirigents de l'antiga CDC que van estar fent costat a Jordi Turull, ara secretari general de Junts, quan el partit es va dissoldre i es va posar en marxa el PDECat. L'expresident ha pujat un punt la intensitat de l'agenda pública després de mesos més discrets -va ser un dels qui pitjor va pair, juntament amb Trias, l'escissió protagonitzada per Puigdemont que va acabar posant en marxa Junts-, i continua sent un reclam electoral de cara a les municipals. En les últimes del 2019, per exemple, ja va acompanyar Elsa Artadi en mítings de campanya. Fa anys que va caducar la inhabilitació pel 9-N i, si volgués -o el convencessin-, podria tornar a la política institucional.

Josep Rull

L'exconseller de Territori ja no està inhabilitat per l'1-O i, des de la revisió de la condemna feta pel Tribunal Suprem un cop aprovada la reforma del codi penal, el seu nom apareix en múltiples converses de cara al futur. Tenint en compte la incògnita sobre el futur judicial de Laura Borràs, i sabent que Junts no té un candidat clar a la Generalitat, el seu nom apareix vinculat -sense que ell n'estigui fent promoció- a la possibilitat de ser cap de cartell. L'argument dels seus partidaris? Pedigrí independentista -els seus xocs amb Jordi Pujol quan liderava la JNC encara es recorden-, passat com a represaliat i capacitat d'entesa amb ERC gràcies a un to conciliador. De moment, ocupa la simbòlica -però no intranscendent- presidència del consell nacional.

Jaume Giró

Fitxat per Jordi Sànchez quan es va reeditar la coalició amb ERC el 2021, l'exconseller d'Economia no disposa d'experiència orgànica en el passat de CDC -era alt directiu en diverses empreses cotitzades-, però coneix bé tots els protagonistes i disposa d'una agenda privilegiada. Va ser un dels qui va fer campanya per continuar a l'executiu, moment en què va gaudir de molta projecció mediàtica. Ara, de manera discreta, apareix com un dels més reclamats arreu del territori per presentar candidats. Un ganxo amb la militància que el pot arribar a projectar com a cap de cartell: els primers comicis en què podria jugar un paper protagonista és als estatals, previstos per finals d'aquest any. A Madrid també hi té molt bona agenda, forjada en els seus anys com a directiu i també en els quasi dos anys com a conseller d'Economia.

Jordi Turull

El secretari general de Junts té una única obsessió: que el partit no s'esberli. "Va preferir que es trenqués el Govern que no pas les sigles", rememora un dirigent consultat per Nació, en referència al debat que hi va haver a principis de tardor. En aquest sentit, no són pocs els qui consideren que ja no és el mateix Turull que el turullisme, tenint en compte que el secretari general mai es va pronunciar a favor de continuar a l'executiu mentre que els seus afins van fer campanya pública per mantenir-s'hi. Sempre se l'identifica amb el sector més pragmàtic, però la unitat interna que promou passa per sobre de tot. Aquí s'ha d'entendre el suport físic a Borràs el primer i l'últim dia del judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), malgrat que hi ha dirigents del seu entorn que van considerar "inútil" el seguici per la vista oral. A la seva vora també hi ha veus que sostenen que, només sense Borràs, el partit podrà ser "seriós".

Laura Borràs

La presidenta supesa del Parlament està pendent aquests dies de la sentència. En cas de condemna, no haurà d'abandonar immediatament el càrrec a la cambra -caldrà veure si s'aplica inelegibilitat sobrevinguda a l'espera de saber si el Tribunal Suprem la confirmaria-, ni tampoc la presidència del partit, perquè s'hauria de dirimir a la comissió de garanties. S'hi va enfrontar durant l'afer de Francesc de Dalmases al FAQS, de manera que de portes endins "no falta qui li té ganes", segons remarca un dirigent consultat. El seu retorn a les xarxes després de l'aturada social per la vista oral s'ha resolt en els paràmetres habituals: crítiques als adversaris i a periodistes. Dins del grup parlamentari han aflorat les crítiques, sempre en privat, contra ella. "És un escàndol", han assenyalat en referència a les revelacions del judici.  

Albert Batet

Com a líder del grup parlamentari, Batet és un dels dirigents amb més projecció, i segurament un dels que tindrà més feina pública per fer quallar el relat del nou "tripartit autonomista". Ben connectat amb Puigdemont però també amb el sector pragmàtic -era un dels barons convergents més destacats a la demarcació de Tarragona quan exercia com a alcalde de Valls-, actua com a ariet en les sessions de control a Pere Aragonès. Hi ha dirigents que el vinculen amb la voluntat d'anar com a cap de cartell a Madrid, però de feina no li'n falta al Parlament. És un dels encarregats, a banda, de tenir contactes amb el PSC de Salvador Illa. Amb els socialistes, Junts hi ha coincidit en la defensa dels macroprojectes i en el rebuig renda bàsica. 

Carles Puigdemont

L'expresident observa des de la distància l'activitat diària del partit, i enfoca molt diferent les municipals respecte fa quatre anys, quan van coincidir amb les europees i les va guanyar a Catalunya. Està centrat en l'activitat com a eurodiputat i en la batalla jurídica contra les euroordres, que s'ha de resoldre en els propers mesos. Ha beneït l'operació que ha portat Trias a Barcelona, tot i que el seu estil -ja el tenia quan militava a Convergència- no ha estat sempre alineat amb les formes clàssiques del partit. La seva veu continua tenint ascendència.

Jordi Pujol

Present en la presentació de Trias, acompanyat per dos dels seus fills, Pujol comença a sortir de l'ostracisme al qual els seus mateixos companys de Convergència -començant per Mas i acabant pel candidat a Barcelona, que li va recomanar "desaparèixer"- el van condemnar després de la confessió del 2014. "En un país normal no l'hauríem ni de rehabilitar", assenyalava fa uns dies un membre de la direcció de Junts. El partit mai serà Convergència -s'ha guardat molt de tenir cap vincle amb els seus hereus per evitar conseqüències judicials-, però cada vegada són més els qui s'emmirallen el seu esperit per la nova etapa que s'obrirà després de les municipals. Sobretot si Trias és capaç de guanyar i governar a Barcelona.