"I el general que comprèn com utilitzar les tropes, és l'arbitre del destí de la nació". Així planteja Sunzi, el creador de l'art de la guerra, l'estratègia de la victòria. Una màxima que, a la vista del canvi de govern espanyol configurat aquesta setmana, ha après José Luis Rodríguez Zapatero. Per aquest motiu ha nomenat Alfredo Pérez Rubalcaba com a gran arquitecte universal de l'estratègia de govern a la recta final de legislatura.
El Fouché del PSOE, campió juvenil d'atletisme i químic d'ex-professió, agafa les regnes per redreçar el ritme desbocat de la Moncloa i de pas, intentar la solució final amb el conflicte basc. Un home que concentrarà a les seves mans la policia, la Guàrdia Civil, el CNI i tot l'entramat estatal d'informació i seguretat. Vaja, el monopoli de la força que, llevat d'alguna collonada més per dissimular, és l'essència de qualsevol organització de poder social.
Rubalcaba ha metabolitzat el que és un estat i, possiblement, ha aplicat com ningú el vell principi polític que en el món del poder és més important saber qui està amb qui que no pas qui és qui. Poder, estat i força no són termes que li vinguin grans, ans al contrari, els normalitza.
Potser qualsevol polític que es vanti de portar Catalunya al seu alliberament nacional hauria de tenir un retrat sobre la taula de Rubalcaba i, abans de prendre qualsevol decisió, mirar fixament la fotografia i deduir què faria l'home de la barba, o millor, què no faria mai. De ben segur que se'n sortiria.