- Què s'amaga darrere de les eleccions europees? Tot el que està en joc el 9-J
- El PSOE guanyaria les europees però la distància amb el PP es redueix, segons el CIS
Qui passa de les eleccions europees? Radiografia dels comicis amb més abstenció
Són les 8:00 hores del 9 de juny. Eleccions europees a Catalunya. A la mesa U del Casal de gent gran Saladrigas del Poblenou de Barcelona, Ivan Mallorquez, de 43 anys, s'adona que la citació no era com a vocal suplent, sinó titular. Més aviat, és la mare, Blanca Torres, a qui li canvia la cara. Seria la reacció de qualsevol ciutadà que pren consciència que haurà de passar tot el dia assegut al col·legi electoral, però el cas d'Ivan té una particularitat. Té síndrome de Down i una discapacitat del 84%.
Des que el 2018, el Congrés va donar compliment a la Convenció internacional sobre els Drets de les persones amb discapacitat i va aprovar la reforma de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG) que permetia eliminar la incapacitat legal a persones amb una discapacitat intel·lectual, Ivan pot votar i, fins i tot, ser membre d'una mesa. Així, ha calgut córrer i posar-se en contacte amb la Fundació Pere Mitjans perquè els enviessin algú a donar-li suport. L'equivocació amb el rol que se li havia assignat, però, ha fet que la treballadora de JUSAD, una empresa privada de suport sociosanitari i acompanyament, no hagi pogut arribar fins a les 11:30 hores.
"No és integració que hi sigui la mare ajudant-lo", reflexiona ella. I és que la família celebra que se'l tracti com a qualsevol altre ciutadà de ple dret. Així, amb l'obertura dels col·legis a les 9:00 hores s'han posat mans a la feina. Semblava que els votants es posessin d'acord per arribar en fornades i el ritme frenètic ha posat Ivan, que és molt metòdic, contra les cordes, però amb l'ajuda de les companyes de mesa i la paciència de la població, se n'ha anat sortint. La seva tasca: subratllar el nom i el DNI que la presidenta li anava cantant. La mida petita de la lletra de les llistes, però, ho ha complicat una mica.
Tret d'algun elector embogit per la impaciència -en ple matí de diumenge-, el tracte amable l'ha engrescat. No el discriminen. El DNI li donen a ell. Fins i tot, li ha caigut algun afalac. Les cares de sorpresa donaven pas ràpidament a un somriure d'orella a orella. El pas de les hores, però, s'ha fet feixug per moments i, amb la treballadora d'assistència, ha donat algunes voltes pel recinte per estirar les cames. Aguanta bé el tipus. "Suposo que després li sortirà tot", diu la mare. L'arribada dels mitjans l'ha acabat d'engrescar del tot. Com diu Ivan, no li importaria fer-se "famós".
"Ara has d'estar per la feina", l'avisa la mare quan s'apropa una família a votar. "Per la feina", contesta ell, diligent, mentre s'incorpora i agafa el subratllador. Riures a la cua formada davant la mesa. Tal com explica la mare, Ivan actua per reflex i, en funció del que veu que la gent del seu entorn fa, ell fa també. Per això tampoc ha tingut cap problema a canviar els plans del dia per quedar-se com a vocal quan ha rebut la notícia a primera hora.
"Jo tracto de la mateixa manera tothom qui ve, tingui l'origen que tingui. Com a la feina", explica. Va al Centre Ocupacional Bogatell, amb qui cada dimarts visita la gent gran de la residència del barri. Com van al mateix ritme, s'entenen molt bé. Juguen al dominó i els ajuda a endreçar i plegar la roba. També estudia Arts Visuals al CEM Can Felipa. Vol ser director de cinema. Com el fet de ser vocal a les eleccions al Parlament Europeu del 9-J, tot plegat l'ajuda a fer xarxa i a sentir-se integrat.