La sala d'actes de l'Ateneu Barcelonès ha quedat petita, amb uns 300 assistents, per a la presentació de la nova associació, que s'ha fet amb una senyera en un costat de l'escenari i amb una estelada a l'altre. A més dels impulsors de l'associació, a la fila zero ha destacat la presència de l'expresident del Parlament, Heribert Barrera. Entre altres, també hi eren presents l'exvocal del Consell General del Poder Judicial Alfons López Tena, la dirigent de Reagrupament Rut Carandell, o alguns dirigents del col·lectiu El Matí. No hi havia, però, presència de cap dirigent de cap força política.
En la presentació ha pres la paraula el mateix Bassols, que ha fet una crida per 'mantenir la dignitat dels catalans, garantir el futur i el progrés de Catalunya i la supervivència nacional amb caràcter definitiu'. Bassols ha remarcat que l'assoliment de la independència depèn dels propis catalans, 'creant una majoria social el més àmplia possible'.
També han pres la paraula el també exconseller de CiU Max Cahner i l'economista Jacint Ros Hombravella. Aquest últim ha defensat la viabilitat econòmica de la independència i s'ha declarat un 'reformista decebut' que ha intentat fer 'pedagogia' a l'Estat espanyol.
Per la seva banda, l'escriptora Patrícia Gabancho ha remarcat que no forma ni formarà part de l'associació, però s'ha mostrat partidària que hi hagi a Catalunya una diversitat de plataformes independentistes per tal que puguin abraçar amplis sectors de la societat. Gabancho creu que, un cop passats 30 anys de democràtica, 'l'estat espanyol s'ha cansat de l'estat de les autonomies'. A més, ha remarcat que la independència 'es fa, no la demanes', ha descartat que puguin 'sortir els tancs al carrer', ja que no interessa a un estat que vol ser al G-8, i no creu que es produeixi una 'fractura social'.
L'encarregada de llegir el manifest ha estat l'actriu Carme Sansa. Entre altres qüestions, el text justifica la independència com a 'necessària i possible', perquè és 'l'única solució que supera definitivament els problemes entre Catalunya i Espanya'. A més, es remarca que 'només depèn fonamentalment de la voluntat dels catalans'. El manifest afegeix que 'aquest camí només demana la unitat dels catalans, al marge de la pertinença a qualsevol partit, a opcions polítiques, als orígens o altres particularitats'. L'associació ja ha aconseguit, abans de la seva presentació, més de 800 adherits.
