El president gallec, Alberto Núñez Feijóo, durant una roda de premsa. Foto: Xunta de Galícia.1.204 euros per habitant. Aquesta és l'aportació anual que fan els ciutadans de Madrid, Balears, Catalunya, País Valencià, Navarra, la Rioja, l'Aragó i Euskadi als pressupostos de Galícia en nom de la solidaritat. Així doncs, atenent a les xifres oficials del ministeri espanyol d'Hisenda sobre balances fiscals, tot apunta que el president gallec va confondre els subjectes dels verbs quan va pronunciar la frase "Catalunya demana, Galícia paga" . El territori governat pel popular Alberto Núñez Feijóo és el tercer més beneficiat pel sistema de finançament autonòmic, que dóna com a resultat que les vuit administracions que generen més riquesa de l'Estat, com per art de màgia acabin tenint un dèficit fiscal, això sí, amb la satisfacció d’haver ajudat regions presumptament menys riques. Aquests 1.204 euros per habitant - no s’han publicat dades oficials dels anys posteriors al 2005, però observant la distribució dels pressupostos generals de l’Estat es dedueix que la xifra de solidaritat ha crescut força- expliquen en bona mesura per què Galícia exhibeix números verds i és la més solvent de totes les comunitats autònomes.
El 2010, l’últim any de liquidació consolidada del sistema de finançament, el Principat va generar un PIB per càpita 28 punts per sobre de Galícia, deu punts per sota de la mitjana espanyola amb un PIB per càpita del 90,5%. Tercera i desena posició respectivament en capacitat de generació de recursos per a la caixa espanyola. I després de passar per la calculadora madrilenya... Catalunya passa al desè lloc en percepció de recursos per part de l'Estat amb un 98,9%, i Galícia salta al setè lloc amb un 111,6% del PIB per càpita disponible. Aquesta generositat interterritorial permet a Galícia gaudir d’un superàvit fiscal del 8,23%. Catalunya, en canvi, ha d'afrontar un dèficit fiscal –espoli fiscal- del 8,69%, que a hores d'ara ja superarà el 10%. La proporció del superàvit gallec només és superada per Noruega (11%) i la Regió Administrativa Especial de Macau, a la Xina (19,6%), segons les dades publicades pel Banc Mundial. Bé, i a l'Estat espanyol té dos companys de viatge, Astúries (11,08%) i Extremadura (15,73%).
Infraestructures solidàries
Aquesta abundància de recursos ha permès, per exemple, que Galícia no hagi retallat la seva partida destinada a Sanitat. De fet, la despesa per persona en aquest capítol és superior a la Catalunya, 1.251 euros i 1.215 euros respectivament el 2011. Però sens dubte, allò que demostra de forma més flagrant que en aquesta comunitat autònoma els diners no són un problema són les infraestructures. Els pressupostos de Galícia de 2011 van consolidar una despesa per habitant el 50% superior a la de Catalunya, això tenint en compte que té un 63% menys de població que el Principat. Es van consignar 843 milions d'euros (224 euros per habitant) a la partida d'infraestructures, mentre que Catalunya va destinar-ne 882 milions (116 euros per persona).
A això cal sumar-hi la generositat de l'Estat en infraestructures a Galícia: la comunitat natal del president del govern espanyol rep per a obres del TGV gairebé la mateixa quantitat que l'Estat destina a totes les obres a Catalunya el 2012. Els pressupostos de l'Estat preveuen que en aquest territori s'inverteixin 1.595 milions d'euros, un 17% més que el 2011. D'aquests, 1.174 són per a obres ferroviàries del TGV Madrid-Galícia. Sorprenentment, aquest trajecte discorrerà paral·lel al recorregut de mitjana distància convencional de RENFE que ostenta el títol de línia més deficitària de tot l'Estat . Aquesta línia de TGV s'afegirà a la de la Corunya-Santiago-Orense que va entrar en servei el desembre del 2011, amb un cost de 1.965 milions d’euros també a càrrec de l’Estat. I de la línia Barcelona-València d'alta velocitat no se'n sap res.
Mentrestant, l'Estat destinarà a Catalunya en concepte d'infraestructures 1.400 milions d'euros, un 45% menys que l'any passat.
