El president de La Rioja, el popular Pedro Sanz. Foto: Govern de La Rioja.

La Rioja té un PIB per càpita per sobre de la mitjana espanyola, però rep un 16% de recursos extra de l’Estat espanyol. Amb la mateixa llei compensatòria, Catalunya acaba perdent un 20% de la seva capacitat fiscal. Malgrat això, el president de La Rioja, Pedro Sanz, no ha tingut cap inconvenient en afirmar: "Cal tenir molta barra per demanar el rescat i alhora tenir televisió autonòmica o ambaixades."

Sanz va treure pit quan la Generalitat va anunciar que sol·licita 5.023 milions d'euros al fons de liquiditat per a comunitats autònomes. Però, com diu un refrany popular, mira de què es vanta i sabràs què li falta. Els números de la seva comunitat són fruit de l'aplicació perversa de la llei de finançament de règim comú, que transfereix a algunes comunitats fons de la caixa comuna de l'Estat espanyol per compensar presumptes desequilibris territorials. I a cost zero. Un regal que no cal tornar, a diferència del fons de liquiditat, que s'estructura com un préstec amb interessos.

La Rioja és un cas especialment flagrant de l'arbitrarietat del model de finançament de règim comú. Trencant la lògica del principi de solidaritat interterritorial, aquesta comunitat rep abundants recursos extra tot i que el seu PIB per càpita està per sobre de la mitjana espanyola. El 2010, la capacitat fiscal de la Rioja era del 102,3%, la setena comunitat autònoma més potent de l'estat. Doncs bé, després del repartiment del botí de la caixa espanyola, aquest territori salta miraculosament a la tercera posició mercès a la injecció de gairebé un 16% de recursos addicionals, passant a tenir un PIB per càpita del 117,6%. Catalunya, amb la mateixa llei a la mà, la Lofca, per una capacitat fiscal del 118,5% que la situa en el tercer lloc de l'estat, cau a la desena posició quan els mecanismes de solidaritat interterritorial actuen. Els recursos finals rebuts col·loquen el Principat per sota de la mitjana espanyola amb un 98,9%, rebentant un concepte que va generar eterns debats a Catalunya mentre es negociava l'Estatut a Madrid, però que mai no va interessar els interlocutors, el principi d'ordinalitat.

De resultes d'aquesta perversió, La Rioja rep molts més diners dels que li pertocarien amb un model de finançament racional. Ras i curt, no és cap mèrit complir els objectius de dèficit i fins i tot tenir superàvit si paguen els altres. Perquè la Rioja té el privilegi de ser un territori sense dèficit fiscal tot i tenir un PIB per càpita per sobre de la mitjana.

Les "ambaixades" riojanes

La despesa de la Generalitat en representació exterior ha estat motiu d'atac recurrent, i com no podia ser d'una altra manera, davant del rescat, les famoses ambaixades catalanes -la majoria tancades- tornen a ser diana de crítiques. Però en boca del president de la Rioja, la crítica esdevé una monumental posada de peus a la galleda: els pressupostos consolidats d'aquest territori que publica el ministeri espanyol d'Hisenda recullen una despesa per habitant en el capítol de política exterior gairebé cinc vegades superior a la Catalunya. Així, l'any 2011, l'administració riojana va destinar a l'acció internacional 6,06 milions d'euros, és a dir, 18,79 euros per habitant, mentre que al Principat la inversió de 34,61 milions d’euros significa només 4,59 euros per habitant. La Rioja és, junt amb Castella-La Manxa, el territori que més diners per habitant destina a la política exterior (sense comptabilitzar Euskadi i Navarra), i duplica la mitjana de l'Estat espanyol, que se situa en 9,95 euros per habitant.

L'any 2008, quan la Generalitat afrontava dures crítiques per l'obertura d'ambaixades impulsades per l'aleshores vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira, la Rioja invertia en política exterior un 94% més que la mitjana espanyola (23,33 euros per habitant). Catalunya estava un 3% per sota de la mitjana, amb una despesa d’11,68 euros.