Les més de cent mil persones que ahir dissabte van sortir al carrer defensant l'actual model educatiu català, en mostra de suport al sistema d'ensenyament aprovat per la immensa majoria dels catalans i defensat sense fissures per les seves institucions, son una demostració clara i contundent de la vitalitat de la societat civil catalana, aquesta amalgama de particulars, associacions i partits polítics que representen la centralitat i la majoria del pensament polític a Catalunya.
És pertinent recordar-ho, ara que quatre firaires pretenen arrabassar-li el nom, perquè la societat civil catalana ha estat, és i serà el gran motor d'aquesta Catalunya que camina decidida cap el seu futur. És la societat civil catalana la que es va mobilitzar els anys 1976 i 1977 i la que va aprovar els estatuts dels anys 1979 i 2003. en definitiva, la que ha fet gran aquest país.
És més, a hores d'ara, la societat civil catalana està perfectament representada en la gent que surt al carrer, que guanya eleccions i que té clar que la millor manera de decidir el futur polític és precisament votant quin esdevenidor desitgem. Poca representativitat pot tenir, doncs, qui vulgui fer-se passar per majoritari i transversal quan es incapaç de mobilitzar ningú i encara menys, guanyar mai a les urnes, ni que siguin unes tristes eleccions europees, i que tot plegat ho intenti suplir guanyant als tribunals el que no guanyen a les urnes i creient-se importants només perquè a Espanya els fan la gara-gara.
Reivindiquem-nos com a societat civil catalana, perquè els altres són quatre arreplegats.
