La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha pres el costum d'adoptar un posat a mig camí entre la incomprensió i la supèrbia cada cop que algú li pregunta per l'augment del nacionalisme. Primer fa veure que no sap ben bé de què li parlen, després fa cara de recapacitar i seguidament pontifica la seva enèsima crida a la responsabilitat amb la crisi econòmica com a coartada.
Però divendres va anar un pèl més enllà i, sense atrevir-se a pronunciar la paraula 'independentisme' (o 'separatisme', que fa més per ella), va advertir que tot aquest debat espanta la inversió estrangera. Deixant de banda si té o no té raó sobre aquest aspecte, que en Sala i Martín ja li ho ha deixat prou clar, el que cal tenir en compte és que el govern espanyol ha començat a fer seu el discurs de la por, el que ern comptes de plantejar respostes a les preguntes i solucions a aquestes mateixes preguntes, només és capaç d'advertir que qualsevol desviació del camí marcat per l'actual règim constitucional serà la fi del món. Com si no estiguéssim prou malament ara que manen ells.
