Quan la tele era la tele i no emetien programes extraordinaris com Mil maneras de morir, feien uns dibuixos animats que es deien Superatón. No cal ser un espasa per esbrinar de què anaven els episodis. Un ratot amb superpoders que feia coses bones i  que recomanava a la canalla “supervitaminarse y mineralizaaaarsee”.  

En Superatón, però, no només procurava per les virtuts d'una dieta sana i equilibrada, que com a rata en devia tenir un gran coneixement, sinó que sabia mantenir la tensió dels seus episodis.Guarnit amb pijama caqui, uns calçotets vermells per sobre del pijama i una capa habitual dels superherois,  apareixia entre capítols i pronunciava la frase màgica: “No se vayan todavía aún hay más”.

En aquesta fase del procés, en Superatón hagués tirat de beta de la frase com un posseït. Acords, desacords, reunions, cartes, propostes i, fins i tot, SMS. li haguessin donat un joc interminable i, sobretot, si hagués sabut el que vaig saber divendres a la nit. Junqueras es va assabentar per la premsa de tot l'SMS perquè el seu mòbil no li permetia obrir un missatge tan llarg. I així fins arribar a la suposada independència. Ja ho sabeu, sobretot hiperventilats, no oblideu “supervitaminarse y mineralizaaaarsee” perquè és evident que  “aún hay más”. Per tant, no se'n vagin. Tampoc els independents.