Surten de Salamanca 238 caixes amb documents, el Govern n'esperava 300

La Junta de Castella i Lleó denuncia que l'enviament s'ha fet amb "nocturnitat i d'amagat", extrem que nega el ministeri de Cultura

Publicat el 04 de desembre de 2014 a les 15:44
La darrera tramesa dels Papers de Salamanca ha sortit aquest dimecres a primera hora del matí de l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca en direcció a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Segons ha explicat a l'ACN el Ministeri de Cultura, hi ha 238 caixes, 350 llibres, 10 cartells, 2 làmines, 3 mapes i plànols, 4 banderes, 10 pamflets i 8 targetes postals. De la seva banda, la Generalitat considera que, per donar per tancat l'enviament de documents, s'haurien de rebre 300 caixes, 50 objectes (calendaris, cartells, àlbums de fotos i mapes, entre altres), 10 banderes i 3.000 llibres i publicacions periòdiques. La diferència s'explica perquè aquest cop l'Estat només ha enviat el que té un propietari clar.

Segons han informat a l'ACN fonts del Ministeri de Cultura, s'han enviat aquells documents que tenen un propietari original o un successor reconegut. En aquesta última remesa, hi ha una part de documents que tenen la Generalitat com a titular i una altra part de particulars, que han de reclamar la documentació a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Si no la reclamen, el Ministeri considera que en un futur han de tornar a Salamanca, de la mateixa manera que demana aquells documents que ja es van retornar en un passat i que no han trobat encara un propietari. 

El Ministeri de Cultura ha confirmat aquest dijous el trasllat de la darrera remesa dels documents reclamats per la Generalitat que es trobaven al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca. Fonts del ministeri han negat que el trasllat s'hagi fet amb "nocturnitat i d'amagat" com ha denunciat la Junta de Castella i Lleó i han assegurat que s'ha procedit dins l'horari "normal" de càrrega i descàrrega.

El ministeri de Cultura també ha explicat que la càrrega de tota la documentació, inclosa en 260 caixes normalitzades d'arxiu i dues carpetes de gran mida, s'ha portat a terme entre dos quarts de vuit i dos quarts de nou del matí, con estableix la normativa, i ha assenyalat que tota l'actuació s'ha fet d'acord al que estableix la Llei 21/2005 i a les sentències dictades pel Tribunal Constitucional. 

Així mateix, el ministeri ha manifestat que la comissió mixta i el patronat estaven informats d'aquest darrer enviament dels Papers de Salamanca cap a Catalunya i del procediment que se seguiria per al trasllat de les 238 caixes, 350 llibres, 10 cartells , 2 làmines, 3 mapes i plànols, 4 banderes, 10 pamflets i 8 targetes postals.

Es tracta d'un material que hauria d'haver arribat a Catalunya el passat mes de juny però el lliurament s'ha retardat perquè calia enllestir les còpies d'una documentació sensible per al Centre Documental de la Memòria Històrica. 

A més, el ministeri de Cultura ha requerit aquest dijous a la Generalitat la informació sobre la restitució de la documentació als propietaris originals acreditats, ja que el Govern és el receptor de tot aquest material però també l'encarregat de fer-lo arribar a les persones que hagin pogut acreditar la propietat del material. Així ho estableix la Llei i les resolucions judicials dictades al respecte, segons han explicat fonts del ministeri. En cas contrari, els arxius retornats als propietaris hauran de tornar als fons de l'Estat, consideren les mateixes fonts.

La Generalitat de Catalunya, que rebrà aquesta tarda els Papers a l'Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat, espera que el Ministeri enviï 300 capses de documents, 50 objectes (calendaris, cartells, àlbums de fotos i mapes, entre altres), 10 banderes i 3.000 llibres i publicacions periòdiques. En declaracions a l'ACN el passat mes de juny, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ja va advertir que li semblaria "realment greu" que l'Estat no cedeixi a la Generalitat "l'administració de tots els documents que s'han de retornar que són de procedència catalana i s'han de retornar als seus legítims propietaris". "Considerarem una vegada més que és un signe de deslleialtat absoluta amb la ciutadania de Catalunya el fet de no voler complir una llei aprovada ja fa pràcticament nou anys", va afegir Mascarell.