Susanna Pagès: «La pressió ciutadana ha de situar l'amnistia al centre del debat polític»

Es van presentar en societat la setmana passada i, just aquesta Diada, han donat el tret de sortida a la seva iniciativa: recollir signatures de ciutadans a favor d'una llei d'amnistia de tots els represaliats des de l'esclat del procés per resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat. Aquesta és la fita que s'ha fixat l'Associació Amnistia i Llibertat, que ha elaborat un esborrany de llei que pretén portar al Congrés dels Diputats a través del dret de petició amb l'aval d'una recollida massiva de signatures. 

L'entitat, impulsada des de la societat civil, ha estat apadrinada per juristes i persones de reconegut prestigi acadèmic. Susanna Pagès, politòloga i màster en comunicació corporativa, exerceix de portaveu i explica en aquesta entrevista per què han posat en marxa la iniciativa. 

- Per què han considerat necessari impulsar aquesta iniciativa?

- Ens vam adonar que hi havia necessitat que es parlés de l'amnistia, situar-la al centre del debat polític per aconseguir crear una llei com a eina per resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat.

- Qui hi ha darrere de l'associació?

- La iniciativa és una plataforma de ciutadans preocupats per la situació, no venim de cap partit polític. L'afiliació que puguin tenir els membres de l'entitat és independent. De fet, molts ells provenen d'entorns de represaliats.

- Quan parlen de "represaliats" no es cenyeixen només a dirigents polítics. És així?

-  Ens referim a totes les persones represaliades per la causa independentista. És a dir, des del 9-N del 2013 fins als esdeveniments postsentència. A tots ells els incloem dins d'aquesta llei d'amnistia. 

- Els partits independentistes estan reclamant aquesta llei d'amnistia. La seva acció està coordinada amb ells?

- Hem començat a parlar amb tots els partits polítics i agents per fer una acció coordinada. La iniciativa és independent als partits, però intenta englobar-los a tots. Volem que sigui una iniciativa el màxim de transversal possible per preservar-la del debat polític però que tothom s'hi pugui sumar.

"Hem començat a parlar amb tots els partits polítics i agents per fer una acció coordinada. La iniciativa és independent als partits, però intenta englobar-los a tots"

- A quins partits pretenen interpel·lar?

- A totes aquelles formacions polítiques que puguin acceptar l'amnistia com una via democràtica per resoldre el conflicte. Parlem dels partits nacionalistes catalans, però també de Podem. Fins i tot podríem intentar interpel·lar el PSC, que ja sabem que és complicat. Volem que tothom que es pugui sentir còmode amb aquesta opció es pugui adherir.

- Han fet ja algun contacte amb les formacions?

- Estem fent reunions, està tot en marxa i amb tot el que hem anat fent hem trobat predisposició a col·laborar. 

- I amb els líders independentistes empresonats?

- Encara no hem fet cap reunió amb ells, però sí els entorns dels represaliats com l'Associació Catalana pels Drets Civils.

- Qui ha elaborat aquesta proposta de llei?

- Diversos juristes hi han donat voltes per dissenyar-la de forma ajustada. Joan Queralt n'assumeix part de l'autoria i està oberta a revisió fins que no sigui presentada. Ara és un esborrany molt complet i es podria presentar, però volem afegir el que aportin persones de sensibilitats diferents. 

- Hi ha juristes que posen en dubte que una llei d'amnistia sigui viable en l'actual context.

- L'amnistia és possible dins de l'ordenament jurídic espanyol. No és impossible, però hi ha d'haver voluntat política.

- I creu que n'hi haurà per part de l'actual govern espanyol?

- Nosaltres esprem que sí i recollim signatures per demostrar la necessitat que existeixi aquesta llei. Però depèn dels polítics, clar. La nostra esperança és fer pressió ciutadana amb una gran demanda a través de les signatures i que l'amnistia se situï al centre del debat polític. Un cop lliurem la petició al Congrés, veurem quina és la seva reacció. 

"El govern haurà de donar una resposta directa a totes les persones que han signat en un termini màxim de tres mesos"

- Vehiculen la proposta a través de l'anomenat dret de petició. Quin serà el recorregut?

- El dret a petició està reconegut a l'estat espanyol i el pot exercir un ciutadà o col·lectiu de ciutadans. Es tracta de fer una petició formal informant d'una problemàtica o demanant una solució per a un cas concret. Hem elaborat unes formularis amb la petició ciutadana de l'amnistia i tots els ciutadans que signen s'hi adhereixen. El govern haurà de donar una resposta directa a totes les persones que han signat en un termini màxim de tres mesos. La resposta haurà de ser directa i relativament imminent.

- Creuen que és més viable la llei d'amnistia que l'indult?

- El problema amb l'indult és que es considera que les persones són culpables i se les perdona. Amb l'amnistia no i per a nosaltres és la via antirepressiva que s'hauria de seguir. Ara bé, un indult pot contribuir a avançar cap a la desescalada repressiva. Per tant, no ens hi oposem ni molt menys, però no és la nostra via a seguir. De fet, no són dos camins incompatibles. 

- Quantes signatures pretenen aconseguir o fins quan?

- De moment, no tenim ni xifra ni data. En el context de crisi sanitària és molt difícil de preveure la participació, que pot ser canviant. A partir de les primeres recollides i mobilitzacions podrem fer càlculs de quin volum podem arribar a moure.

- Han anunciat que faran alguns actes per defensar la seva iniciativa que pot ser que generin polèmica. Què vol dir això? Què faran?

- Volem fer una campanya que empenti. No es tracta només de xerrades i conferències, sinó tenir un rol més actiu. Busquem generar un impacte per intentar arribar al màxim possible de gent que potser no s'implicaria en actes polítics però sí en una campanya de caràcter transversal. Però no puc avançar accions concretes.