El diputat d'ERC Joan Tardà ha sortit en defensa de la tasca feta pels diputats i senadors republicans aquesta legislatura a les Corts espanyoles. En el seu bloc, ha reivindicat en el text, 'En defensa dels diputats i senadors d'Esquerra i en honor del nostre partit', el treball portat a terme a Madrid en un moment en el que s'ha d'escollir el cap de llista a les eleccions generals.

Tardà ha negat que els hagi guiat "la voluntat de conrear la tàctica del 'peix al cove' que havia encunyat l'univers polític pujolià". També ha indicat que hi ha qui diu, en referència a ERC, que a Madrid no s'hi ha d'anar a fer negocis sinó a plantar-se. El diputat d'Esquerra s'ha mostrat dolgut amb aquestes manifestacions i les que diuen que el partit independentista ha fet d'escolanet del govern espanyol i que ha estat sotmès al PSOE. Tardà ha tillat aquestes declaracions de "doloroses per demagògiques i falsàries".

Ha manifestat, "per honor al partit", que des de Madrid mai no han pres "cap decisió important al marge dels òrgans del partit: Executiva i Consell Nacional, la qual cosa permet afirmar que hem estat el fidel braç executor de la política del partit al parlament espanyol". També ha ressaltat que "en tot allò que afecta als debats legislatius sempre s'ha comptat amb l'opinió i la col·laboració de les distintes sectorials del partit".

Tardà ha indicat que "la praxis demostra" que han encarat la legislatura "mantenint fil per randa el guió d'una oposició d'esquerres i independentista a la caduca i jacobina socialdemocràcia espanyola". Com a exemple ha desgranat la seva oposició "a la política fiscal regressiva del govern Zapatero abonada per CiU; a la reforma laboral del govern Zapatero abonada per CiU"; a la reforma de les pensions; a la recentralització de les politiques actives d'ocupació o, entre d'altres a la negativa del govern al "reconeixement dels drets lingüístics dels diputats, del conjunt de la ciutadania, de l'admnistració general de l'Estat i dels òrgans constitucionals".

En aquest context, no creu que "sigui bo avançar en l'assoliment de l'alliberament social i nacional negar l'objectivitat i acabar fent el joc a la reacció espanyola o abonar el terreny de qui, històricament, a casa nostra, entre pàtria i patrimoni, sempre han acabat optant per l'infern de l'armilla".