Torra esgotarà totes les vies legals abans de plantejar consellers alternatius

El president, que ha pressionat dins de JxCat a favor de la restitució, reclama un informe jurídic per formar Govern i emprendre mesures contra Rajoy | La Moncloa aprovarà els pressupostos gràcies al PNB, que vaticina un aixecament immediat del 155

Quim Torra i Elsa Artadi, durant la reunió del grup parlamentari de Junts per Catalunya
Quim Torra i Elsa Artadi, durant la reunió del grup parlamentari de Junts per Catalunya | Julio Díaz / Junts per Catalunya
23 de maig de 2018, 19:40
Actualitzat: 19:44h
"Ara qui ha de pronunciar-se és el govern espanyol. Són ells els qui estan cometent una il·legalitat". En aquests termes s'expressava aquest dimecres un dirigent del grup parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat) poc després de la reunió dels diputats amb Quim Torra i Carles Puigdemont -per videoconferència- a la cambra catalana. La intenció del president de la Generalitat és esgotar totes les vies legals per poder nomenar el Govern que ha designat i que Mariano Rajoy no té intenció de publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). "Ja en campanya era un dels més ferms defensors de la restitució, i ara aguantarà el pols legal", sosté un alt dirigent consultat per NacióDigital.

El primer pas és el de demanar un informe a la Comissió Jurídica Assessora (CJA) per tal de poder trobar la via efectiva per formar Govern -és a dir, si hi ha alguna manera d'esquivar el veto de l'Estat als quatre empresonats i exiliats que formen part de la llista de Torra- i per presentar mesures legals contra l'executiu espanyol. La intenció del president és que Josep Rull, Jordi Turull, Toni Comín i Lluís Puig puguin ser nomenats de manera efectiva, malgrat que damunt seu hi pesa una suspensió per part del Tribunal Suprem que es podria fer efectiva en les properes setmanes.

"No tindria sentit posar ja ara els noms alternatius damunt la taula", recalca un alt responsable. JxCat, en públic, sosté que "defensarà" els drets polítics dels empresonats, però no pot concretar encara el moment en el qual s'activaran les alternatives. "Tot al seu temps", diuen en privat.
 

Puigdemont ha participat per videoconferència en la reunió de grup Foto: Julio Díaz / Junts per Catalunya


El cert és que, almenys per la banda de la candidatura de Puigdemont, aquests relleus estan virtualment adjudicats. El nom més ben posicionat per substituir Puig a Cultura és el de Laura Borràs, un dels fitxatges destacats de JxCat per a les eleccions del 21 de desembre i exdirectora de la Institució de les Lletres Catalanes. Damià Calvet, dirigent del PDECat i que ha anat guanyant pes en el cercle negociador del president a l'exili, parteix com a favorit per anar a Territori en el moment en què Rull no pugui exercir com a conseller. Pel que fa a Presidència, Elsa Artadi apareix en totes les travesses per succeir Turull. Com a consellera d'Empresa ja exercirà com a portaveu, de fet.

La Comissió Jurídica Assessora serà l'encarregada d'elaborar un informe sobre la viabilitat de publicar el nomenament dels consellers al DOGC

Si Artadi fa el salt a un altre departament, JxCat haurà de designar una altra dirigent per a Empresa. "Ha de ser una dona i, preferiblement, del territori", recalca un alt responsable consultat. Dins de sectors del grup parlamentari i del PDECat hi ha malestar per la tria que s'ha fet de consellers, no només per la manca de paritat -només tres dones-, sinó perquè no hi ha dirigents de Tarragona, Lleida i Girona per part seva. "I especialment en aquestes dues demarcacions és on es van assegurar bons resultats, sobretot a les comarques gironines", sostenen a la sala de màquines del PDECat. 

En aquests dies d'impàs jurídic, això sí, totes les formacions implicades negocien com ha de quedar el sottogoverno dels departaments, que tendirà a assemblar-se al de la legislatura passada. El decret de repartiment competencial entre conselleries sí que està publicat al DOGC -encara en mans del govern espanyol-, però el desbloqueig de la cascada de nomenaments està pendent que els consellers prenguin possessió. El PDECat, per exemple, ja ha enviat a Palau una llista de persones que han mostrat la voluntat de ser restituïdes i, al mateix temps, una altra relació de quadres disposats a suplir aquells càrrecs que no vulguin continuar en aquesta legislatura.

El rol del PNB

Deia Torra, dimarts, en una entrevista a RAC1 que esperava que el PNB actués amb "honor". Els nacionalistes bascos, que s'havien compromès a no negociar els pressupostos generals de l'Estat fins que s'aixequés el 155, han decidit finalment votar-los malgrat no tenir "garanties" -així ho ha admès Aitor Esteban, el seu portaveu al Congrés- de la retirada de la intervenció de l'autonomia. "No ha estat una decisió fàcil", recalcava Esteban, que ha donat per fet que a Catalunya s'hi formarà de manera imminent un Govern sense "màcula", és a dir, sense problemes judicials.

Els plans de Torra, almenys de moment, indiquen que esgotarà les vies legals i que, com a mínim, la presa de possessió dels nous consellers s'allargarà fins la setmana vinent. "Qui tria el Govern és el president de la Generalitat, no Mariano Rajoy", sostenia avui Eduard Pujol, portaveu parlamentari adjunt de JxCat. De moment, però, bona part de les decisions que ha pres el sobiranisme han estat directament condicionades pels recursos, vetos i bloquejos de l'Estat. La formació de l'executiu, per la vigència del 155 i el bloc petri que formen PP, Ciutadans i PSOE, és ja una baula més de la judicialització.
 

Quim Torra, durant la reunió del grup parlamentari Foto: Julio Díaz / Junts per Catalunya