Torra i Iceta s'emplacen a teixir «vincles de confiança» per desbloquejar el conflicte

El líder del PSC considera que la "unilateralitat i la il·legalitat" van quedar descartades la passada legislatura

Publicat el 08 de juny de 2018 a les 14:08
Actualitzat el 08 de juny de 2018 a les 14:55
Queda clar que la paraula "diàleg" és el buc insígnia de la nova etapa amb Quim Torra al capdavant de la Generalitat i Pedro Sánchez a la Moncloa. Com s'articularà i quan ha estat un dels elements centrals de la reunió que aquest divendres han mantingut el president català i el líder del PSC, Miquel Iceta, al Palau de la Generalitat. "Volem que se celebri com més aviat millor", ha dit el dirigent socialista després de la trobada. La portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha afegit que s'ha de produir un diàleg "sense condicions ni límits". Teixir "vincles de confiança" per desbloquejar el conflicte territorial i les lleis socials suspeses pel Tribunal Constitucional ha estat l'objectiu que s'han fixat en aquest primer contacte.

Iceta ha insistit que ell és partidari que la reunió entre Torra i Sánchez es produeixi "com més aviat millor" per reprendre "un diàleg que mai s'hauria d'haver trencat". Sota el seu criteri, Torra té "bona predisposició". El líder dels socialistes catalans ha precisat que el seu paper no serà el de "missatger" perquè la relació ha de ser "directa" entre governs, malgrat que ha dit que la seva formació s'arromangarà perquè els acords entre presidents doni fruits. Entendre's, ha afirmat, és en aquests moments una "obligació".

La unilateralitat i el dret a l'autodeterminació

El president del grup parlamentari del PSC va assegurar aquesta setmana que un dels gestos que afavoririen la creació d'un clima de confiança és que el Govern de Torra renunciés explícitament a la via unilateral. "Una relació sana entre els dos governs implica el reconeixement d'un marc legal que es respecta", ha insistit Iceta. Ha afegit que "unilateralitat i il·legalitat" van quedar "descartades" la passada legislatura pels costos que van tenir i són un "greu error que no convé repetir".

Artadi, però, ha recordat que aquesta legalitat a la qual fa referència Iceta inclou també la signatura de tractats internacionals que reconeixen el dret a l'autodeterminació. "No podem manllevar aquest dret al poble català", ha respost la portaveu de l'executiu català, que tot i això s'ha mostrat disposada a escoltar les propostes que puguin arribar del govern de Sánchez.

Les 16 lleis socials suspeses pel Tribunal Constitucional i la regressió en drets i llibertats són altres qüestions que també han estat tractades per Iceta i Torra. Segons Artadi, el líder dels socialistes té "voluntat" de contribuir a una rebaixa de la crispació al Parlament, que segons ella es tracta d'una situació que no es viu de forma majoritària a la societat catalana. Iceta, per la seva banda, veu "marge" per recuperar les lleis suspeses a través de la negociació entre governs.

La plantada d'Arrimadas

És habitual que el president de la Generalitat, quan assumeix el càrrec, convidi gradualment els líders dels grups parlamentaris per analitzar la situació política del país. Quim Torra preveia encetar la ronda de contactes amb Inés Arrimadas, líder de Ciutadans -el partit més nombrós a la cambra catalana després de guanyar les eleccions del 21-D-, però ella s'hi ha negat. El motiu? La presència d'una pancarta al balcó de Palau per l'alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats. 

Iceta ha lamentat que Arrimadas s'hagi negat a reunir-se amb Torra i ha argumentat que la presència de la pancarta no pot ser un "obstacle" per impedir un diàleg al qual estan "obligats" tots els dirigents polítics, així com la contribució a reduir la crispació. Artadi, per la seva banda, ha volgut deixar clar que Arrimadas té la porta oberta a reunir-se amb el president Torra quan ella vulgui. "No es pot apel·lar al diàleg i després no exercir-lo", ha insistit la consellera, que ha afegit que no retiraran la pancarta fins que siguin alliberats els presos. 

Partits, entitats i agents socials

Tots els portaveus parlamentaris aniran desfilant per Palau, i de cara a la setmana vinent està previst que hi assisteixin Sergi Sabrià -ERC-, Xavier García Albiol -PP-, Xavier Domènech -Catalunya en Comú Podem- i Albert Batet, de Junts per Catalunya. Torra oferirà diàleg a tots els actors, especialment a l'hora de plantejar la batalla legal per les lleis socials recorregudes al Tribunal Constitucional (TC), així com també per revertir els efectes del 155 -excloent, en aquest cas, Ciutadans i PP-.

Després serà el torn de les entitats -es dona per fet que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural tindran cita aviat- i dels agents socials, començant pels sindicats i continuant amb les patronals. El primer contacte de Torra amb l'establishment català es va produir a les Jornades del Cercle d'Economia, en les quals va elogiar -per bé que no compartir- la proposta de nou Estatut per superar la crisi catalana.