14
de febrer
de
2019, 00:05
Actualitzat:
15
de febrer,
11:37h
"Tenen temps de rectificar", assegurava ahir al vespre el portaveu econòmic del PDECat al Congrés dels Diputats, Ferran Bel. La frase anava dirigida al PSOE, que en el debat de pressupostos s'havia encarregat d'explicitar la negativa a parlar del referèndum -"ni podem, ni volem", insistia la ministra María Jesús Montero- i de distanciar-se de l'independentisme davant dels atacs del PP i de Ciutadans. Malgrat el xoc evident, es va activar una via de diàleg d'urgència que permetés la tramitació dels pressupostos. Finalment, però, aquest matí s'ha desactivat. I, segons les fonts consultades per NacióDigital, Carles Puigdemont i Quim Torra han estat "decisius".
Les mateixes fonts assenyalen que l'encarregada de verbalitzar la negativa a l'úlitma proposta que s'ha posat damunt la taula ha estat la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, que en les últimes setmanes ha estat centrada en la negociació oberta entre la Generalitat i la Moncloa. Puigdemont i Torra han considerat "insuficient" l'esborrany de document preparat per Carles Campuzano, portaveu del PDECat al Congrés, i els esdeveniments han seguit pel mateix curs que ahir a la tarda: negativa a la tramitació dels pressupostos i abonar, pràcticament, el final de la legislatura. David Bonvehí, president del PDECat, va ser ahir al vespre al Congrés dels Diputats.
La proposta de Campuzano comptava amb el suport de Pablo Iglesias, tal com explicava aquest dimecres La Vanguardia. Iglesias també es va posar en contacte telefònic -està de baixa de paternitat i no ha aparegut aquests dies al Congrés- amb Joan Tardà, portaveu d'ERC, durant la tarda de dimarts. Tardà, visiblement afectat, ha carregat contra el PSOE per haver comès un "gran error històric" vetant que es pugui parlar -només parlar- del dret a l'autodeterminació. "És un dia molt trist", ha defensat.
L'espai de Junts per Catalunya (JxCat) va rebre l'avís -per part dels comuns- que hi hauria una trucada d'Iglesias. El líder de Podem i Puigdemont mantenen una relació més o menys fluïda, i fa unes setmanes van acordar disposar d'un canal de comunicació permanent . Malgrat els contactes, una de les qüestions que generava rebuig a Waterloo és que en la proposta d'última hora s'atorgava un paper central al PNB. Aitor Esteban, des de la tribuna del Congrés, ha demanat a l'independentisme que no "s'enroqui" en els gestos i que pensi en el "mig termini", i ha carregat contra el judici.
Mesa o comissió?
La relació entre l'expresident de la Generalitat i els nacionalistes bascos no és òptima des de la tardor de l'any passat, quan el lehendakari Íñigo Urkullu va provar de fer de mediador amb la Moncloa i la situació va acabar derivant en la declaració de la independència i en l'aplicació del 155. Artadi i el vicepresident Pere Aragonès, segons fonts coneixedores de la trobada, van dir a la vicepresidenta Carmen Calvo en una reunió a Barcelona que el PNB no podia formar part de la mesa de partits espanyola que defensava el Govern perquè tenia "interessos" en el debat que s'hi tractaria.
Segons fonts parlamentàries, el document promogut per Campuzano "intercanviava la mesa de partits per una comissió parlamentària". Una qüestió que tampoc convencia Puigdemont ni Torra, que aquest dimecres, en una entrevista a Onda Cero, insistia que la República independent "segueix sent l'objectiu" del Govern. El diàleg amb l'Estat, almenys de moment, ha fracassat i la convocatòria electoral que s'albira a Espanya afegeix incertesa en un panorama ja prou compleix amb el judici al Tribunal Suprem.
Les mateixes fonts assenyalen que l'encarregada de verbalitzar la negativa a l'úlitma proposta que s'ha posat damunt la taula ha estat la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, que en les últimes setmanes ha estat centrada en la negociació oberta entre la Generalitat i la Moncloa. Puigdemont i Torra han considerat "insuficient" l'esborrany de document preparat per Carles Campuzano, portaveu del PDECat al Congrés, i els esdeveniments han seguit pel mateix curs que ahir a la tarda: negativa a la tramitació dels pressupostos i abonar, pràcticament, el final de la legislatura. David Bonvehí, president del PDECat, va ser ahir al vespre al Congrés dels Diputats.
La proposta de Campuzano comptava amb el suport de Pablo Iglesias, tal com explicava aquest dimecres La Vanguardia. Iglesias també es va posar en contacte telefònic -està de baixa de paternitat i no ha aparegut aquests dies al Congrés- amb Joan Tardà, portaveu d'ERC, durant la tarda de dimarts. Tardà, visiblement afectat, ha carregat contra el PSOE per haver comès un "gran error històric" vetant que es pugui parlar -només parlar- del dret a l'autodeterminació. "És un dia molt trist", ha defensat.
L'espai de Junts per Catalunya (JxCat) va rebre l'avís -per part dels comuns- que hi hauria una trucada d'Iglesias. El líder de Podem i Puigdemont mantenen una relació més o menys fluïda, i fa unes setmanes van acordar disposar d'un canal de comunicació permanent . Malgrat els contactes, una de les qüestions que generava rebuig a Waterloo és que en la proposta d'última hora s'atorgava un paper central al PNB. Aitor Esteban, des de la tribuna del Congrés, ha demanat a l'independentisme que no "s'enroqui" en els gestos i que pensi en el "mig termini", i ha carregat contra el judici.
Mesa o comissió?
La relació entre l'expresident de la Generalitat i els nacionalistes bascos no és òptima des de la tardor de l'any passat, quan el lehendakari Íñigo Urkullu va provar de fer de mediador amb la Moncloa i la situació va acabar derivant en la declaració de la independència i en l'aplicació del 155. Artadi i el vicepresident Pere Aragonès, segons fonts coneixedores de la trobada, van dir a la vicepresidenta Carmen Calvo en una reunió a Barcelona que el PNB no podia formar part de la mesa de partits espanyola que defensava el Govern perquè tenia "interessos" en el debat que s'hi tractaria.
Segons fonts parlamentàries, el document promogut per Campuzano "intercanviava la mesa de partits per una comissió parlamentària". Una qüestió que tampoc convencia Puigdemont ni Torra, que aquest dimecres, en una entrevista a Onda Cero, insistia que la República independent "segueix sent l'objectiu" del Govern. El diàleg amb l'Estat, almenys de moment, ha fracassat i la convocatòria electoral que s'albira a Espanya afegeix incertesa en un panorama ja prou compleix amb el judici al Tribunal Suprem.