El president del Parlament, Roger Torrent, ha anunciat que ell mateix presentarà demà en nom de la cambra catalana una denúncia contra el jutge Pablo Llarena i els magistrats del Tribunal Suprem per "detenció il·legal, vulneració de drets fonamentals i prevaricació judicial". 

Torrent ha fet l'anunci durant la desena edició de la Nit de la Fundació Irla, el laboratori d'idees ERC. "En el compromís de defensar els drets polítics de tots els diputats, no recularem ni un mil·límetre", ha insistit el president del Parlament. La denúncia va adreçada al Suprem contra Llarena i els tres magistrats de la sala d'apel·lacions i Torrent la presentarà aquest divendres a Madrid.

La presentació de la denúncia respon al compliment de l'acord de la mesa del Parlament del passat mes d'abril. Aleshores es va decidir, un cop el Suprem va impedir per segon cop la investidura de Jordi Sànchez, emprendre accions penals "en defensa de la dignitat i autonomia de la institució, de la divisió de poders, i dels drets dels diputats i de tots els ciutadans representats". 

Sortir de la "zona de confort" per sumar

A més de l'anunci de la denúncia, Torrent ha instat les formacions polítiques a sortir de la "zona de confort" per teixir majories. El missatge té com a destinataris tant l'independentisme com formacions com els comuns. "Hi ha cercles on es prenen decisions que corresponen a la lògica interna i que ens són relativament fàcils de prendre. Aquests espais de confort ens permeten mantenir-nos, estabilitat, quedar-nos on som, però no anar mes enllà", ha argumentat.

Torrent també ha dit que no es tracta de ser "els més independentistes" o els "més republicans", sinó de "fer més independentistes i més republicans". La primera de les opcions, ha dit, pot servir per "guanyar eleccions", però no per "guanyar un país". "Hem d'anar als marges a convèncer gent”, ha sentenciat. I ha situat en quin terreny fer-ho: en els espais de consens en defensa dels "valors civils, drets democràtics i fonamentals", on hi han estat tant els independentistes com els comuns.

Les absències sonores 

El març del 2017, quan es va celebrar l'anterior gala de la Fundació Irla, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, va sorprendre amb un discurs breu en el qual apel·lava a l'"amor" per superar les dificultats per aconseguir la República catalana. "Ens hem d'estimar perquè res justifica millor la nostra dedicació que l'objectiu de fer un món millor per a tothom", va proclamar. Aquest dijous, 15 mesos després, la seva absència ha estat sonora, com ho ha estat la de tots els presos polítics i exiliats. "Llibertat, llibertat", ha esclatat a cridar l'auditori durant la gala.  

Tresserras avisa del risc de caure en la "simplificació identitària"

El president de la Fundació Irla, l'exconseller Joan Manuel Tresserras, ha assegurat durant la inauguració de la vetllada que l'independentisme comptava amb prou força com per fer l'1 d'octubre, però que no tenia prou "correlació de forces" per aconseguir el seu objectiu. Tresserras ha alertat del risc que en aquests moments corre l'independentisme és que el terreny del debat es faci en "clau identitària", fet que suposaria situar-se en l'escenari que busca Ciutadans.

"L'unionisme es va articular a partir de l'1 d'octubre i va tenir a través de Ciutadans una traducció electoral", ha dit l'exconseller, que ha afegit tenir molt present que República és "llibertat, pluralitat i es gesta des de la diversitat". "Tornen a aparèixer temptacions de simplificació identitària i això seria un retrocés", ha advertit.

Els premiats de la nit

Entre els guardons d'aquest any destaca la menció a l'Associació Catalana pels Drets Civils, que dona veu als represaliats i ajuda les famílies dels presos i exiliats polítics catalans. Al costat de l'entitat que vetlla pels drets dels dirigents sobiranistes i els seus familiars, també es valorarà la trajectòria de l'escriptora i pedagoga Teresa Juvé pel seu compromís amb el país. 

També s'ha reconegut amb el Memorial Lluís Companys el compromís de Carles Vallejo -per la seva lluita per la recuperació de la memòria de les lluites sindicals i obreres- i lrídia, Centre per la Defensa dels Drets Humans -pel seu treball en la defensa dels drets civils i polítics-. També s'ha lliurat el Premi d’Assaig Irla a Josep Gifreu per un treball que analitza el paper central dels mitjans de comunicació en el procés polític català i l'1 d'octubre.