El president del Parlament, Roger Torrent, instarà demà els serveis jurídics de la cambra perquè presentin un recurs a la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem perquè suspengui cautelarment l'acord de la Junta Electoral Central (JEC) contra el president de la Generalitat, Quim Torra. El president també ha anunciat aquest dimarts que presentarà un recurs a l'alt tribunal perquè no s'apliqui l'ordre de la JEC i pugui continuar com a diputat fins que l'alt tribunal resolgui. 

En el seu acord, la JEC especifica que només inhabilita Torra com a diputat i que no és competència seva determinar-ne el futur com a president de la Generalitat, perquè entén que la funció de l'ens electoral es limita a càrrecs electes. L'Estatut estableix que només els diputats poden ser presidents, però també deixa clar que només es pot cessar el president en cas de sentència ferma.

Si la decisió de la JEC implica la destitució de Torra com a president és una qüestió que "haurà de ser analitzada pels òrgans competents del Parlament" arribat el moment, segons detalla l'acord. En el recurs presentat pel Parlament, en què la cambra demanava a la JEC no retirar la condició de diputat a Torra, el lletrat major, Joan Ridao, admetia que la pèrdua de la condició de diputat suposaria deixar de ser president. 

Inelegibilitat i incompatibilitat sobrevinguda

L'ens electoral va decidir la setmana passada estimar els recursos de PP, Ciutadans i Vox i fer efectiva la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En l'acord s'ordena retirar l'acta de diputat de Torra per impedir que pugui continuar com a diputat del Parlament. L'organisme s'empara en la llei del règim electoral i concretament en els seus articles 6.2 i 6.4, que estableixen la inelegibilitat i incompatibilitat sobrevinguda. Segons la LOREG, Torra no pot ser diputat perquè està condemnat -encara que no és una condemna ferma- per un delicte contra l'administració pública, com és el de desobediència. 

[noticiadiari]2/193904[/noticiadiari]
Per a Torra, tot plegat és una decisió "radicalment nul·la de ple dret i ineficaç" i vulnera el seu dret a la tutel·la judicial efectiva en la línia de la jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC). La decisió, que no té precedents i només s'havia pres en casos de corrupció en l'àmbit local, va fracturar la JEC, perquè es va acabar aprovant després d'una llarga deliberació per set vots a favor i sis en contra.

Sis vocals critiquen la decisió

Sis dels tretze vocals de la JEC defensen que l'àrbitre electoral no és competent per decidir sobre la inhabilitació de Torra. En el vot particular discrepen amb la decisió presa per la majoria de la JEC. Els sis vocals afirmen que no tota interpretació de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) és competència de la JEC i no consideren "coherent una interpretació extensiva de les competències de les juntes electorals".

En aquest sentit, creuen que la Junta Provincial de Barcelona no pot decretar la pèrdua de la condició parlamentària d'un diputat electe i en possessió del seu càrrec "a l'incidir directament sobre el dret fonamental de l'article 23 de la Constitució", que reconeix el dret de tots els ciutadans a la participació en assumptes públics. A més, apunten que és el Parlament qui hauria de decidir sobre la qüestió.

"La nostra pròpia doctrina s'inclina per remetre a l'òrgan representatiu que procedeixi l'aplicació de les conseqüències previstes a l'article 6.2 de la LOREG", sobre la inelegibilitat, diu el vot particular. "Assumint el que en altres ocasions hem mantingut, considerem que no correspon a aquesta Junta procedir a l'enjudiciament de situacions d'incompatibilitat dels parlamentaris, ja que correspon a l'àmbit de competències de les corresponents cambres legislatives", afegeixen.

Signen aquest vot particular Antonio Sempere Navarro, María Luz García Paredes, José Luis Seoane Spiegelberg, Inés Olaizola Nogales, Consuelo Ramón Chornet i Juan Montabes Pereira.

El Parlament ratifica Torra

Tant bon punt va transcendir l'acord de la JEC, Torra va promoure la celebració d'un ple al Parlament contra la decisió de l'ens electoral. La majoria de la cambra va ratificar el president i va refermar l'aposta per l'autodeterminació. La proposta de resolució aprovada pel Parlament assenyala que la decisió de la JEC és un "cop d'estat", denuncia una "causa general" contra l'independentisme, dona suport perquè Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín actuïn com a eurodiputats i manté que cal arribar a un "acord nacional" per l'autodeterminació que inclogui la fi de la repressió i l'amnistia per als presos.