El judici al 9-N ja és aquí. Per primer cop des de la Transició un ex-president de la Generalitat serà jutjat per la seva acció de govern: Artur Mas seurà aquest dilluns 6 de febrer al banc dels acusats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), juntament amb l'ex-vicepresidenta Joana Ortega i l'ex-consellera Irene Rigau, pel procés participatiu del 9 de novembre del 2014 en què 2,3 milions de catalans van expressar a les urnes la seva opinió sobre la independència. Arribaran acompanyats per una gran mobilització amb almenys 40.000 manifestants inscrits i uns 500 alcaldes d'arreu del país.

El judici està previst que s'allargui fins al divendres 10 de febrer amb sessions que començaran cada dia a les 9 del matí i acabaran cap a l'hora de dinar. Ara bé, en l'àmbit judicial sovint s'afirma que els judicis són una cosa "viva" i qualsevol imprevist podria allargar les sessions diverses hores o fins i tot obligar a prolongar-lo durant la setmana següent. En tot cas, aquestes són algunes preguntes i respostes per no perdre detall sobre aquest judici històric:

A quines penes s'enfronten els acusats?

La Fiscalia Superior de Catalunya acusa Mas, Ortega i Rigau dels delictes de desobediència greu comesa per autoritat pública i prevaricació administrativa. Pel ministeri públic, l'ex-president va ser el principal autor d'aquests dos il·lícits penals mentre que l'ex-vicepresidenta i l'ex-consellera en van ser cooperadores necessàries. Per això, la seva petició de pena per a Mas és de 10 anys d'inhabilitació mentre que en el cas d'Ortega i Rigau és de nou anys d'inhabilitació.

Els fiscals Francisco Bañeres i Emilio Sánchez també fan una proposta de penes per al cas que el TSJC decideixi castigar els delictes de manera separada. Per a Mas, multa de 36.000 euros i inhabilitació d'un any i sis mesos per desobediència més inhabilitació de vuit anys per prevaricació. I per a Ortega i Rigau, multa de 30.000 euros i inhabilitació d'un any i un més per desobediència que s'afegiria a set anys i sis mesos d'inhabilitació per prevaricació. 

Tant la Fiscalia com el magistrat instructor del cas 9-N, José Francisco Valls Gombau, van descartar incloure el delicte de malversació de diners públics en el judici malgrat que sí que ho va demanar l'acusació popular. El delicte inclòs en el seu escrit era l'únic que suposava penes de presó. Concretament demanaven sis anys de presó i inhabilitació absoluta de deu anys per als tres. 

Què significa desobediència i prevaricació?

Com detalla Josep Maria Tamarit, catedràtic de dret penal de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de la Universitat de Lleida (UdL), el delicte de desobediència suposa que un càrrec públic "de manera oberta, explícita i clara desobeeixi una ordre dictada per una autoritat competent". En aquest sentit, matisa que l'adjectiu "oberta" significa que ha d'existir un "avís explícit del tribunal i un advertiment exprés de la possibilitat d'incórrer en el delicte de desobediència". 

Sobre el delicte de prevaricació, Tamarit especifica que consisteix en que qualsevol càrrec públic "dicti una resolució il·legal, arbitrària i fora de tota interpretació possible conforme a dret". "La il·legalitat ha de ser manifesta, no complir cap criteri vàlid en dret i conscient", afegeix. Que tots aquests requisits legals es donin en el cas 9-N és una qüestió amb "marge de debat" que el TSJC haurà de determinar després d'una setmana de judici.    

Com s'aplica la pena d'inhabilitació?

La pena d'inhabilitació té caràcter "especial" i normalment afecta "el càrrec que l'acusat ocupava en el moment de cometre el suposat delicte", segons Tamarit. En el seu escrit d'acusació, però, la Fiscalia contempla una inhabilitació per a Mas, Ortega i Rigau per a "càrrecs públics electius siguin d'àmbit local, autonòmic o estatal, així com per a l'exercici de funcions de govern tant en l'àmbit autonòmic com en el de l'Estat". En tot cas, com apunta el catedràtic, "qui ho acabarà determinant és el tribunal". 

Quan podrien ser inhabilitats Mas, Ortega i Rigau?

La inhabilitació de Mas, Ortega i Rigau és una qüestió que podria influir en el debat polític i fins i tot en la convocatòria del referèndum previst per al setembre d'enguany, de la mateixa manera que seria decisiva una inhabilitació o suspensió del càrrec de Carme Forcadell, investigada per admetre a tràmit la votació sobre les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. Ara bé, les inhabilitacions difícilment arribaran a curt termini. 

En cas que el TSJC dicti sentència condemnatòria contra l'ex-president, l'ex-vicepresidenta i l'ex-consellera, l'execució de la pena d'inhabilitació podria tardar mesos o anys. El professor de dret penal de la Universitat Pompeu Fabra, Ricardo Robles, indica en aquest sentit que contra la condemna les defenses podrien interposar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem (TS) en un termini de 15 dies des de la decisió judicial. "És difícil de predir quan pot tardar el TS en validar o anul·lar la inhabilitació, però els penalistes sabem que de mitjana la Sala Segona del Suprem tarda un any", explica. 

Davant a hipòtesi que el Suprem confirmi una eventual condemna a inhabilitació, els advocats de Mas, Ortega i Rigau encara podrien endarrerir l'aplicació de la pena amb un recurs d'empara davant del Constitucional. Tot i això, en aquest estadi aconseguir la suspensió de la pena és més complicat. "El TC pot admetre o inadmetre els assumptes que li arriben", adverteix Robles. A més a més, assumint que el TC accepta que s'ha vulnerat un dret fonamental i tramita el recurs, els recurrents "han de demanar la suspensió argumentant que del contrari es causaria un dany irreparable". 

En tot cas, el Constitucional "aproximadament tarda un any en resoldre" i si finalment confirmés la pena per a l'ex-president, l'ex-vicepresidenta i l'ex-consellera, s'hauria d'aplicar. En aquest punt, l'única opció restant per anul·lar la pena seria recorrer davant de Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg, un camí que les defenses de Mas, Ortega i Rigau ja estudien emprendre arribat el moment.

Quins indicis delictius hi ha contra els tres acusats?

Per a la Fiscalia i el magistrat instructor del cas 9-N, Mas va ser qui va organitzar el procés participatiu amb la col·laboració d'Ortega i Rigau des dels seus àmbits de govern. Concretament, el jutge que va dur a terme la investigació sosté que els tres van "articular una estratègia de desafiament complet i efectiu a la suspensió acordada pel TC". A més, creu que l'ex-president va actuar "emparat simplement en la seva voluntat, que va convertir irraonablement en aparent font de normativitat".

En la interlocutòria d'obertura del judici oral, l'instructor insisteix que Mas, Ortega i Rigau eren "conscients" que no aturant la convocatòria del procés participatiu del 9-N incomplien les decisions del TC i que per això van decidir "emmascarar convenientment" la seva "pretensió que prosperés". "Per aconseguir-ho, els acusats van decidir generar l'aparença que les actuacions administratives públiques es paralitzaven i el procés quedava exclusivament en mans de ciutadans voluntaris, quan en realitat no era així", declara. El magistrat creu que després de la suspensió del 4 de novembre, els acusats van mantenir "en segon pla" la continuïtat dels procediments públics encaminats a celebrar el 9-N. En aquest sentit, assegura, hi va contribuir el fet que "els principals treballs organitzatius" com la creació del lloc web institucional www.participa2014.cat, la compra d'ordinadors portàtils per a les meses de votació, la campanya de publicitat institucional o la contractació d'una assegurança per als voluntaris, fossin encarregats a "contractistes privats". "I això en un clima d'opacitat escassament compatible amb l'exercici responsable de les potestats públiques", afegeix. Amb tot, l'instructor defensa que Mas, Ortega i Rigau haurien d'haver aturat el procés participatiu un cop van tenir coneixement de la suspensió del TC. 

Per contra, el magistrat va considerar que en la conducta de Mas, Ortega i Rigau no hi havia indicis del delicte de malversació perquè no es va produir cap apropiació amb ànim de lucre sense intenció de reintegrament i destinada a una finalitat no autoritzada. El jutge argumenta que les partides econòmiques destinades a fer realitat el procés participatiu, uns 4,7 milions d'euros, van ser aprovades per uns serveis contractats a tercers abans que el Tribunal Constitucional (TC) suspengués el 9-N amb una providència amb data del 4 de novembre. I manté aquesta opinió malgrat afegir que "en gran part" els pagaments de diners van ser posteriors a la suspensió perquè eren "derivades de contractacions anteriors".

Per qui està formada l'acusació popular i qui són els advocats defensors?

L'acusació popular exercida per un conglomerat d'entitats format pel Sindicat Professional de la Policia, la Unió Federal de Policia, Alberto Delgado, l'Associació Arca Ibérica i el Sindicat de Funcionaris Públics Manos Limpias. Una de les lletrades d'aquesta part és María Ponte, que va ser condecorada per l'ex-ministre de l'Interior del PP Jorge Fernández Díaz.

D'altra banda, l'advocat defensor de Mas és Xavier Melero (curiosament és un dels fundadors de Ciutadans el 2006), el d'Ortega és Rafael Entrena i el de Rigau és Jordi Pina. Els tres lletrats tenen una trajectòria consolidada en l'àmbit del dret penal i han participat en la defensa de persones vinculades a la política en diverses ocasions. Darrerament, els dos primers van haver de fer front a feina extra pocs dies abans del judici del 9-N a causa de les detencions pel cas del 3% de l'antiga Convergència. Entrena es va queixar públicament d'aquesta "casualitat".

És un judici polític?

El catedràtic de dret penal, Josep Maria Tamarit, considera que "és un error judicialitzar un conflicte polític" i més tenint en compte que la decisió de convocar el procés participatiu va gaudir d'un "suport ciutadà important". "L'acusació en aquesta situació és pràcticament acusar la meitat de la població", opina sobre el que, a parer seu, constitueix una "anomalia penal". 

Per Tamarit, si bé el TSJC ara té l'obligació de resoldre el cas en base a arguments "purament jurídics" la Fiscalia tenia la possibilitat de "valorar l'oportunitat" de les seves accions. En aquets sentit, argumenta que els fiscals poden valorar els costos i beneficis de posar una querella en base a un "punt de vista social". Una valoració que, al cap i a la fi, també suposa decidir sobre l'ús que es fa dels "recursos públics", incideix el catedràtic. En aquest cas, però, Tamarit creu que la decisió de la Fiscalia de querellar-se contra Mas, Ortega i Rigau va obeir a "criteris polítics".
 

El judici al 9-N, dia a dia

Dilluns 6 de febrer: El judici arrencarà a les 9 del matí i la fase de qüestions prèvies donarà pas a la declaració dels acusats. L'ex-vicepresident Artur Mas, l'ex-vicepresidenta Joana Ortega i l'ex-consellera Irene Rigau respondran públicament les preguntes de les diferents parts presents a la primera vista oral. De fet, la seva declaració ha estat proposada per totes: Fiscalia, acusació popular i defensa. Dimarts 7 de febrer: El segon dia comencen les declaracions dels testimonis citats pel ministeri fiscal tot i que en alguns casos la seva compareixença també ha estat demanada per alguna de les altres parts. És el cas d'Elisabet Abad, ex-directora del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) i actual senadora del PDECat, Joan Cañada, que va ser coordinador del 9-N, i Jordi Escalé, ex-director gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI). L'acusació popular i les defenses de Mas i Ortega també els han citat. Dimecres 8 de febrer: L'equador del judici començarà amb tres testimonis citats per l'acusació popular però la major part de la sessió es durà a terme amb les declaracions de les persones citades exclusivament per les defenses de Mas, Ortega i Rigau. Hauran de comparèixer al TSJC a partir de les 11 l'ex-conseller de presidència i actual diputat del PDECat al Congrés, Francesc Homs, l'ex-presidenta del Parlament, Núria de Gispert, el president de l'Institut d'Estudis Autonòmics i del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer, els juristes Enoch Alberti i Joan Vintró, l'ex-president del Parlament, Joan Rigol, l'ex-alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch. Homs serà l'únic que anirà acompanyat d'advocat perquè es troba investigat per la mateixa causa però al Tribunal Suprem per la seva condició d'aforat. Dijous 9 de febrer: El quart dia de judici estarà centrat en la declaració dels testimonis que ha citat la defensa d'Ortega. A partir de les 9 declararan Anna Palet, Carles Fernandez, Meritxell Masó i Gemma Calvet. La sessió acabarà amb la pràctica de proves pericials i documentals. Divendres 10 de febrer: El que ha de ser l'últim dia del judici començarà amb la pràctica de les proves documentals que quedin i serà el moment en el qual Fiscalia, acusació popular i defenses hauran de fer els seus al·legats finals. Els primers previsiblement demanaran la condemna, mentre que els advocats de Mas, Ortega i Rigau exigiran la seva absolució. Si el judici transcorre segons el planificat, el cas quedarà vist per sentència.