Toc d'atenció municipal al govern de Jaume Collboni, i concretament a la primera tinent d'alcaldia, Laia Bonet, com a responsable de l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona. El cas dels retards en les obres per rehabilitar les finques malmeses del Besòs, fet que posava en risc l'arribada dels fons europeus Next Generation per a aquests edificis, tal com va avançar Nació, ha acabat costant-li la reprovació a Bonet. El moviment té a veure amb la urgència de la situació, ja que hi ha nombrosos blocs apuntalats a una de les zones més empobrides de la ciutat, però també amb una estirada d'orelles política, ara que la relació entre l'executiu del PSC i els grups de Junts i BComú s'ha refredat del tot. En la votació d'aquest dimarts en una comissió extraordinària, tota l'oposició (Junts, BComú, PP i Vox) ha castigat l'executiu per la seva gestió al Besòs, menys ERC, que s'ha abstingut.
El text aprovat acorda reprovar Laia Bonet "per posar en risc la rehabilitació urgent de sis finques del Besòs, amb les conseqüències que això té per a la seguretat de les llars en aquests edificis, i també la Regeneració Urbana en els àmbits del Besòs-Maresme, Trinitat Vella, Canyelles, La Pau, Can Paguera i els Jardins de la Massana".
En la seva intervenció, la representant socialista ha defensat que la situació de greuge amb els habitatges amb deficiències del Besòs "ve de tan lluny" que implica moltes altres administracions i responsables polítics. Però n'ha assenyalat dos especialment, justament els que representen els grups que han proposat la reprovació, juntaires i comuns.
Bonet ha mencionat "un conveni històric entre la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i els veïns va permetre que s'abordés la mirada de totes aquestes institucions, però que l'any 2011, durant el mandat Trias, la Generalitat va decidir abandonar el conveni del Besòs i centrar-se només en Canyelles. La Generalitat en mans de Junts en aquell moment. L'Ajuntament, en mans de Junts, en aquell moment". Tot seguit, s'ha referit a què durant el primer mandat d'Ada Colau al capdavant del consistori es van trigar tres anys, "fins al 2018", per preparar els canvis necessaris a l'Institut Municipal d'Urbanisme (IMU) per poder desplegar la regeneració urbana del Besòs, i que no va ser "fins al 2022" que es van tenir "tots els papers preparats i es pot entomar aquest programa". "Avui queda molt clar que ningú pot donar lliçons sobre el passat", ha rematat.
De fet, els veïns organitzats en la plataforma SOS Besòs han lamentat la manca d'autorcrítica i han assegurat que el govern ha jugat amb les dates. De fet, també han censurat que hi hagi tantes dificultats per tirar endavant tan sols 10 rehabilitacions, que són les que formen el programa pilot que havia de tenir totes les obres enllestides abans de l'estiu del 2026, i han asseyalat les possibles conseqüències dels retards en la intervenció a aquests blocs i a la resta d'edificis amb deficiències a la zona. "De no haver-hi una intervenció ràpida, tindrem diverses comunitats que seran declarades ruïna. Aquestes polítiques són pròpies de partits d'ultradreta. Si al nostre barri arriba a haver-hi morts, que quedi clara la responsabilitat directa que tindran sobre la pèrdua de vides. Perquè negar els riscos i veure situacions com les que hem viscut, de sostres que cauen i famílies que marxen de casa seva amb el mínim, perquè els estan traient els bombers, no té cap explicació", ha reblat Teresa Pardo, portaveu del col·lectiu.
